La família Telerín – Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Coletas i Cuquín – era una familia nombrosa, que cada nit, sortia per la tv per anunciar-nos que s’havia acabat la programació infantil . Als que érem petits, en aquella época, devia ser cap als anys 60, ens encantava veure-ho, i era el moment en el qual, els pares, ens engegaven al llit, sense excuses.

Aquests dibuixos animats van ser creats pels germans Santiago i José Luis Moro. La música la va crear Moraleda, que tenia un grup musical. La melodia era molt enganxosa i va ser un referent pels nens d’aquesta época. Els dibuixos no només es passaven a Espanya, sinó que també es van exportar als països hispanoamericans, amb un gran èxit.

Més endavant, i degut a l’èxit que van representar els personatges de la família Telerín, es va fer una pel.lícula. El Mago de los sueños,, inspirada en els fabulosos contes de Christian Andersen.

El Mag dels somnis, entra per la finestra de l’àtic dels telerins, com si fós un Peter Pan i conta un conte a cada Telerín perquè s’adormin.
L’animació, per ser una pel.licula de l’any 66, és molt colorista, i els personatges están doblats per nens de veritat. Va tenir molt d’èxit, tant a Espanya, com a Llatinoamèrica.

Erik Mongrain és un músic canadenc, compositor y guitarrista, que és reconegut pel seu estil de tocar la guitarra acústica d’una manera molt personal. Utilitza el tapping, que és una tècnica descoberta a finals de la dècada dels 40 per Henry Dearmond. Un alumne seu, Jimmy Webster, la va perfeccionar i l’anomenava ‘Touch Style ‘ o ‘ Touch Technique ‘. Consisteix en tocar la guitarra a dues mans per produir notes, en comptes d’usar una mà per senyalar la nota en el trast, i utilitzar l’altra per a percudir-la.