Des que Adolf Sax, va inventar el saxo fa cent seixanta anys, el seu disseny i la seva construcció ha anat evolucionant en el temps.
De tots els dissenyadors que hi ha hagut, podríem dir, que dos d’ells, van ser els més arriscats. Ens referim al saxo de plàstic Grafton i al Varitone de Selmer o saxo electrificat.
De fet, pocs saxofonistes els coneixen avui en dia, ja que han passat a l’oblit; no obstant,en el seu moment, van ser revolucionaris i van pensar que farien un pas endavant en el disseny estandaritzat dels instruments.
El Grafton va ser construït cap als voltants del 1950, uns anys després d’haver acabat la Segona Guerra Mundial, per un constructor d’instruments, Hector Sonmaruga. El nom de l’instrument prové del lloc on treballava el luthier a Londres, Grafton way.
Degut a l’escasesa de trobar llautó per construir instruments de vent, va probar de moldejar-los amb un material novedós , el plàstic acrílic. El disseny era elegant i molt bonic. El cos del saxo era de plàstic, de color marfil , però les claus i el tudell eren de metall, per evitar trencaments.

El cert, és que no va tenir molt èxit, ja que trobaven que tenia un so poc potent i els saxofonistes no s’hi trobaven còmodes, per la qual cosa, es va deixar de fabricar. No obstant, Charlie Parker, el va probar i l’utilitzava molt sovint en les seves actuacions.

Avui en dia, aquests saxos están molt buscats pels col.leccionistes ja que hi ha pocs exemplars. El Grafton de Charlie Parker es va subhastar al 1994 per 187.000 dòlars i el va adquirir l’Ajuntament de la seva ciutat, Kansas city.