El dijous, després del pati, quan ja estàvem tots asseguts en rotllana vaig treure’m les sabates. Els va fer molta gràcia i em deien que no podíem anar sense sabates, que era la tardor i tindríem fred als peus! Els vaig donar la raó, però els vaig dir que si volien una estoneta petita els les deixava treure. Alguns se les van treure de seguida, uns altres s’ho van pensar dos cops i fins que no van veure que la majoria de companys ho feien no es van decidir.
Després m’havien de descriure com eren les sabates, de quin color eren… i quan ja tots ho havien dit vam estar parlant de quantes sabates necessitàvem (dues, una per a cada peu) i com havien de ser (les dos sabates havien de ser iguals). Finalment anaven sortint un per un, havien d’agafar una parella de sabates que no fos seva i “regalar-la” al seu propietari. Vas er una activitat molt divertida!
