“L’ètica es fonamenta en l’heteronomia i la disciplina en l’autonomia!” Agnès Boixader.
El carreró. Kiarostami

L’escola és dels infants i per als infants. És per a ells que una organització complexa es posa en funcionament, és per a ells que es prenen les decisions i calen recursos. Per això cal que ells siguin els veritables subjectes de la seva educació, els veritables subjectes a l’escola. Caldrà doncs, donar-los veu i saber-los escoltar en allò que ens diuen i en allò ens volen dir.

Volem que les nostres aules siguin fòrums, espais públics on s’hi donin situacions d’alta qualitat intel·lectual i cultural, on la paraula circuli lliurement, on les persones se sentin suficientment segures com per permetre’s equivocar-se sovint, on cadascú se senti fora de perill, físic per descomptat, però també intel·lectual i emocional.

L’aula esdevé aquell espai on les dinàmiques que s’hi donen vénen determinades per la implicació dels alumnes en els propis projectes i processos d’aprenentatge. L’aula ha d’incorporar aquells materials, objectes, estris, rutines, espais, temps.. que garanteixin experimentació, expressió, debat, reflexió i sistematització que permetran la construcció social i personal d’idees. Així doncs, l’alumne és un agent actiu d’allò que s’esdevé en el centre educatiu. No és un objecte receptor de coneixements externs, ni un objecte passiu de les accions que dissenya i porta a terme el mestre o el professor  damunt d’ell, sinó que és responsable, en la mesura de la seva edat, d’allò que succeeix a l’aula. Per això però, cal donar-li veu, creure profundament que té coses a dir i a fer, cal confiar en les seves possibilitats tot i que sabem que és un aprenent i que per tant s’equivocarà, defallirà i que caldrà acomboiar-lo i ajudar-lo.

Pensar per part del mestre i la mestra que l’aula no és la “meva” aula, sinó que és “la nostra” aula, és pensar que els alumnes són capaços de prendre responsabilitats personals referents al seu creixement personal, és a dir són capaços de construir-se com a persones.

La disciplina pren en aquests contextos un nou sentit. No serà aquella norma imposada externament per qui exerceix el control sobre el grup o els individus, sinó que és autònoma. Dit d’una altra manera, si abans dèiem que l’ètica es fonamenta en l’heteronomia, podem dir ara que la disciplina es fonamenta en  l’autonomia.

El model de disciplina autònoma que suposa una bona formació del caràcter, neix en l’interior de cada individu, si se’l posa en situació de poder gaudir de la relació social en equitat, en igualtat, cooperant els uns amb els altres, lluny de gelosies, rivalitats i odis de cap mena.  A la Llacuna del Poblenou volem ajudar a forjar en els nostres alumnes una disciplina autònoma que fa néixer relacions cordials i afectuoses, en aquells i aquelles que el dia de demà seran homes i dones formats i conscients del seu paper en el món.

Hem de pensar doncs, i actuar en conseqüència, quins espais reals de decisió, de responsabilitat i de llibertat, donem al nostre alumnat, no perquè assagin una futura competència social i ciutadana, sinó perquè l’exerceixin en el món que ja estan vivint, en el món de l’aula i de l’escola. Per tal que els i les alumnes de La Llacuna construeixin coneixement, formin opinió, participin responsablement en espais públics, ens cal repensar els espais de control, ens cal crear veritables espais participatius i d’autèntic exercici de ciutadania a la nostra escola. No volem dir amb això que l’adult hagi de deixar de fer d’adult, no qüestionem aspectes com l’autoritat. Parlem des del convenciment que la responsabilitat de l’acte educatiu és de l’educador i que la relació educativa mai és una relació de simetria, però també parlem des del convenciment que infants són persones amb drets i deures que poden prendre decisions i actuar.  Atorgar i assumir espais de responsabilitat i de llibertat, on es prenguin decisions de debò sobre allò que és comú, ens permet anar construint la pròpia identitat democràtica. A La Llacuna considerem que hi ha moltes coses que ens afecten a tots i totes. Per això els nens i les nenes de l’escola, a través d’uns seus representants, es reuneixen periòdicament amb l’equip directiu en el Consell de Petits i Grans per parlar del funcionament i prendre decisions que ens permetin millorar el nostre funcionament. De la mateixa manera en tots el nivells les assemblees i les tutories prenen una importància fonamental. L’educació és també un acte de confiança.