El senyor Manolo, avi de la Sara de 4tB, ha vingut a la classe a explicar-nos coses sobre la seva infància. Va contestar preguntes que havíem preparat sobre la seva escola, els jocs, la casa, les llaminadures que comprava, …
Amb les seves respostes vam veure que la seva infantessa va ser molt diferent a la nostra. Va explicar que no havia anat a l’escola i que als 11 anys va començar a treballar. Jugava al pilla-pilla, a fet i amagar, a agafar nius, entre altres coses. La llaminadura que més li agradava era una regalèssia negra que embrutava totes les dents. La casa on vivia tenia dues habitacions, una per als pares i l’altra per als fills; el matalàs on dormia era una mena de sac ple de closques de nous i no tenien dutxa. Es dutxava ficant-se en un cubell gran i es treia el sabó llaçant-se galledes d’aigua a sobre. Va dir també que no hi havia rentadores, la roba la rentaven al riu, i que va tenir un televisor, en blanc i negre, quan tenia 20 anys.
També ens va explicar aventures i entremaliadures que feia quan era petit. Es va acomiadar explicant-nos un conte.
Ens va agradar molt i ho vam passar molt bé sentint-lo. Com a record i agraïment li vam donar un àlbum amb dibuixos i dedicatòries i li vam dedicar un poema escrit per nosaltres.
Moltes gràcies, senyor Manolo!
Em va agradar molt quan va vindre el sr. Manolo i l’he vist pel carrer amb la Sara.
^_^ jijijijijiji