Índex d’equitat oceànica

L’Índex d’Equitat Oceànica: Una brúixola per a un mar més just

L’oceà ens dona vida, però els seus beneficis no sempre arriben a tothom per igual. Un nou estudi presenta l’eina definitiva per mesurar i corregir les injustícies al mar.

El repte: Un oceà ple de desigualtats

Tots depenem de l’oceà per menjar, pel clima o per la feina. Tanmateix, a mesura que l’activitat humana al mar creix (turisme, pesca industrial, conservació), sovint es deixen de banda les comunitats locals o els grups més vulnerables. Fins ara, no teníem una manera clara i “científica” de mesurar si un projecte marítim era realment just.

La solució: L’Índex d’Equitat Oceànica (OEI)

Un equip internacional d’experts ha creat l’Ocean Equity Index (OEI). Imagina que és com una “targeta de notes” o un termòmetre que avalua 12 criteris clau per saber si una iniciativa és justa. Aquests criteris s’agrupen en tres grans àrees:

Reconeixement: Es respecten els drets i la cultura de la gent local?
Procediment: Tothom pot participar en les decisions, o només decideixen els de sempre?
Distribució: Els beneficis (com els diners o l’aliment) i les càrregues (com la contaminació) es reparteixen de forma equilibrada?

Per què és un canvi de joc?

Aquest índex no és només teoria. Els investigadors l’han aplicat a casos reals a tot el món, des de petites àrees protegides fins a polítiques nacionals. L’OEI permet:

Detectar el “rentat de cara”: Identificar quan un projecte diu ser sostenible però en realitat perjudica la gent.
Donar veu: Assegurar que les comunitats indígenes i locals estiguin al centre de la gestió marina.
Millorar la governança: Ajudar els governs a dissenyar lleis que protegeixin el medi ambient sense crear pobresa.

Criteris de l’Índex d’Equitat Oceànica (OEI)

Reconeixement de drets i tinença: Respecte legal i social als drets personals i col·lectius sobre l’espai i els recursos.
Reconeixement de la diversitat de valors: Inclusió de les diferents maneres de viure i entendre l’oceà (culturals, espirituals, etc.).
Reconeixement dels sistemes de coneixement: Valoració del coneixement local i indígena al costat del coneixement científic.
Reconeixement de la dignitat i el benestar: Respecte per la identitat i les necessitats bàsiques de totes les persones.
Participació inclusiva: Garantia que tots els grups afectats puguin formar part del procés.
Transparència i accés a la informació: Disponibilitat d’informació clara, oberta i entenedora per a tothom.
Poder de decisió i influència: Capacitat real de les comunitats per influir en el resultat final de les polítiques.
Mecanismes de reclamació i resolució de conflictes: Existència de vies justes per resoldre disputes o queixes.
Distribució de beneficis econòmics: Repartiment just dels ingressos i oportunitats laborals derivats de l’oceà.
Distribució de la seguretat alimentària i salut: Accés equitatiu als nutrients marins i a un medi ambient sa.
Distribució de càrregues i costos: Repartiment equilibrat dels impactes negatius o restriccions.
Equitat intergeneracional: Gestió dels recursos pensant en els drets i necessitats de les generacions futures.

Conclusió

L’equitat no és un “extra” opcional; és la base per a una conservació de l’oceà que realment funcioni a llarg termini. Amb l’Índex d’Equitat Oceànica, ara tenim el mapa per navegar cap a un futur on el “creixement blau” sigui realment per a tothom.