Adaptacions Sorprendents: Com el cos controla la testosterona de maneres inesperades!

Imagina un poble on la central elèctrica produeix molta energia, però cada casa necessita una quantitat diferent. Què passaria si tothom rebés la mateixa potència alta? Seria un desastre. El nostre cos té un sistema similar per a les hormones, com la testosterona, que afecta moltes característiques com el comportament o la mida corporal.

Tradicionalment, es pensava que el control de la testosterona es feia principalment reduint-ne la producció a les gònades (on es fabrica) o fent que les cèl·lules fossin menys sensibles a ella. Però un estudi recent sobre els batallaires (Calidris pugnax), uns ocells amb mascles molt variats, ha revelat una sorpresa. Aquests ocells tenen diferents “morfismes” o tipus de mascles: els “independents” (molt vistosos i agressius amb alts nivells de testosterona), els “satèl·lits” (menys vistosos i agressius), i els “faeders” (que s’assemblen a les femelles per evitar problemes).

Els investigadors van descobrir que els batallaires satèl·lits i faeders no tenen gens diferents per produir o rebre testosterona.En canvi, tenen variants d’un gen anomenat HSD17B2, que codifica un enzim que inactiva la testosterona. Aquest enzim és molt més actiu en aquests mascles no agressius. El més sorprenent és que van trobar aquest enzim no només al cervell, sinó també a la sang! Això significa que, tot i que les gònades produeixen molta testosterona, la sang actua com un “transformador” que en redueix els nivells abans que arribi a altres parts del cos, permetent la producció d’esperma als testicles però mantenint baixos els nivells circulants per a altres trets.

Aquesta descoberta canvia la nostra comprensió de com es controlen les hormones i com evolucionen els trets mediats per elles. Ens mostra que la natura té moltes solucions enginyoses als problemes evolutius, fins i tot en llocs inesperats com la sang.