El nacimiento del primer bebé del mundo engendrado mediante una técnica de reproducción asistida que emplea ADN de tres padresdiferentes se ha hecho realidad, según revela este martes la revista de divulgación científica británica New Scientist.
El pequeño ha recibido el nombre de Abrahim Hassan, tiene cinco meses y lleva el ADN de su padre y de su madre más una pequeña cantidad de código genético de una donante, una “segunda madre”. Para concebirlo se utilizaron óvulos de dos mujeres y el esperma de un varón.
Los médicos de Estados Unidos que han aplicado esta técnica sin precedentes querían asegurar que Abrahim naciera libre de una enfermedad genética de su madre, de origen jordano. En concreto, la madre sufría el síndrome de Leigh, una grave enfermedad neurológica con una esperanza de vida reducida a sólo unos pocos años para la mayoría de los pacientes. El síndrome que padece esta mujer ocasionó la muerte de sus dos primeros bebés, por lo que junto con su esposo, Mahmoud Hassan, solicitó la ayuda del especialista en fertilidad John Zhang y su equipo en el Centro de Fertilización New Hope en Nueva York (EE.UU.). En teoría existen varias maneras de llevar a cabo esa técnica que combina ADN de tres padres, pero el método aprobado en el Reino Unido, denominado transferencia pronuclear, implica la fertilización del óvulo de la madre, del de una donante y del esperma del padre.
La técnica no deja de ser polémica porque supone la manipulación del embrión y porque el resultado final es un bebé que contiene genes de tres progenitores: el de los futuros padres más un pequeño plus de ADN mitocondrial de una donante. Para muchos esto no es un problema porque la donación proporcionaría solo 37 genes al niño, una gota de agua comparada con los 20.000 que aportan los padres.
Las enfermedades mitocondriales se transmiten solo por vía materna, a través del ADN que hay en las mitocondrias, fuera del núcleo del óvulo. Para evitar la transmisión de ese ADN que puede portar la enfermedad, la técnica realiza un trasplante de mitocondria al embrión.Tras una fecundación in vitro, se extraen los núcleos del espermatozoide del padre y el óvulo de la madre, que contienen ADN de los padres y se dejan atrás las mitocondrias defectuosas. Los núcleos se implantan posteriormente en el óvulo de una mujer sana al que se le ha despojado su núcleo y conserva sus mitocondrias.
En febrero de 2015 la Cámara de los Comunes británica aprobó una legislación que autorizaba una técnica de reproducción asistida que utiliza el ADN de tres personas. Esta técnica, aprobada en la cámara baja con el voto a favor de 382 diputados frente a 128 en contra, suscitó un enconado debate ético y cuenta con la oposición de la Iglesia.
Según anuncia la revista, el equipo médico hablará el próximo mes de sus hallazgos en un congreso científico sobre medicina reproductiva en Salt Lake, EE.UU., un país donde esos métodos no han sido aprobados legalmente.
Article publicat a La Vanguardia el dia 27/09/2016
“ADN de 3 padres”
Consta del naixement d’un bebè amb l’ADN de tres pares. Li han posat de nom Abrahim Hassan. Ara ja té cinc mesos.
Van fer aquest experiment per intentar prevenir la malaltia d’una de les seves mares ja que una va ser la donant.
La mare patia el síndrome de Leigh. Una malaltia provinent de Jordània.
Concretament la malaltia és neurològica, i la principal conseqüència és una esperança de vida baixa. Apart de que per genètica els seus fills també la podrien tenir.
Van agafar l’ADN de la mare i una petita aportació d’una altra dona la qual seria la «segona mare». Això ho van realitzar ajuntant els òvuls de les dues dones i els espermatozous del pare.
Com aquesta malaltia ja li havia sigut un problema per la mort dels seus dos primers fills, per això va demanar ajuda a l’especialista John Zhang i el seu equip del Centre de Fertilització de New Hope.
No volien que el tercer fill també nasqués amb la mateixa malaltia. Per aquest motiu van demanar ajuda.
Es va investigar a Estats Units, a Nova York . La causa era que a l’ADN ja estava «infectat» del síndrome i llavors els mitocondris també. Els mitocondris recobreixen l’òvul per fora i per això els dos primers bebès van néixer amb el mateix problema que la seva mare.
Opino que això potser no es del tot cert, perquè certa part de l’ADN és de la mare. Si perquè hi hagi fecundació només passa a un òvul, potser no agafa un òvul/adn de la donant i torna a néixer amb el mateix síndrome. Això, s’hauria d’estudiar una mica més a fons i trobar-ne més solucions al problema. La tècnica no deixa de ser polèmica ja que s’ha manipulat l’embrió i conté gens de tres progenitors.
Jo crec que el fet de poder tenir fills, malgrat la dona sigui esteril, està molt bé , ja que és una manera de ampliar els nostres coneixaments i de pujar la natalitat, a sobre crec que si hi ha una dona que vol tenir fills, i no pot, per que es esteril, no es injust que no pugui tenir un fill seu, amb l’ADN de la seva parella i d’ella.
Evidentment que el fill tindrà l’ADN de una tercera dona, peró no importa perqué la dona que es quedi embarçada estarà feliç de poder tenir un fill, així totes les dones que siguin esterils i vulguin tenir fills, estaran molt felices.
‘’Nace el primer bebé del mundo con ADN de tres padres’’
Aquest article publicat per ‘La Vanguardia’ el vint-i-nou de setembre d’aquest mateix any explica, resumeix i adapta una notícia publicada a la revista científica ‘New scientist’.
El que explica és el naixement del primer bebé amb ADN de tres persones diferents.
El nen es diu Abrahim Hassan, ja té i cinc mesos i està en perfectes condicions de salut. El que van fer va ser ajuntar els òvuls de dues dones, la mare i una donant sana, i els espermatozous del pare.
Els pares van decidir recórrer a aquesta mètode ja que els dos fills que havien tingut ateriorment havien mort al cap de poc temps. Van demanar ajuda al especialista John Zhang i el seu equip del centre de fertilització de ’New Hope’ situat a Nova York.
La malaltia que pateix la mare s’anomena Leigh, és originària de Jordània i afecta al sistema neurològic. El que fa és que els mitocòndris estàn separats del nucli.
Aquest ‘’experiment’’ ja que era la primera vegada que es duia a terme s’anomena transferència pronuclear. Això es va fer a Mèxic ja que als E.E.U.U aquest mètode està prohibit.
Trobo que aquest mètode està bé perquè ajuda a la gent, però per altra banda s’hauria d’estudiar més el mètode per fer-lo del tot segur i que més països poguessin legalitzar-ho.