La digestió comença a la boca on els aliments es comencen a triturar per les dents. Les glàndules salivals alliberen saliva, que conté aigua i enzims, com l’amilasa o la lipasa lingual, que inicien la descomposició de les macromolècules. La masticació i la presència de la saliva acaba amb la formació de la bolla o bolus, que passa a través de l’esòfag fins a l’estómac. A l’estómac es barreja el bolus amb els àcids i enzims digestius per descomposar-se químicament. Després de l’estómac l’aliment descomposat passa a l’intestí prim on es barreja amb secrecions com la bilis i enzims com la maltasa, lactasa i sucrasa i on s’absorbeixen la majoria dels nutrients. La resta passa a l’intestí gros on les restes són excretades en forma de femta

Esquema de l'aparell digestiu humà

1. Fase cefàlica: aquesta fase té lloc abans que els aliments entrin a l’estómac i involucra la preparació de l’organisme per al consum i la digestió. La vista i el pensament, estimulen l’escorça cerebral. Els estímuls al gust i a l’olor són enviats a l’hipotàlem i la medul·la espinal. Després d’això, són enviades a través del nervi vague.
2. Fase gàstrica: aquesta fase presa de 3 a 4 hores. És estimulada per la distensió de l’estómac i el pH àcid. La distensió activa els reflexos llargs i mientèrics. Això activa l’alliberament d’acetilcolina que estimula l’alliberament de més sucs gàstrics. Quan les proteïnes entren a l’estómac, uneixen ions hidrogen, la qual cosa augmenta el pH de l’estómac fins a un nivell àcid. Això dispara les cèl·lules G perquè alliberin gastrina, la qual per la seva banda estimula les cèl·lules parietals perquè secretin ió clorur (que al seu torn actua com a àcid clorhídric (HCl). La producció de HCl també és desencadenada per l’acetilcolina i la histamina.
3. Fase intestinal: aquesta fase té dues parts, la excitatòria i la inhibitòria. Els aliments parcialment digerits, omplen el duodè. Això desencadena l’alliberament de gastrina intestinal. El reflex enterogàstric inhibeix el nucli vague, activant les fibres simpàtiques causant que l’esfínter pilòric es premeu per prevenir l’entrada de més menjar i inhibint el reflex de la gana.

Fenòmens químics

Produeixen la transformació dels aliments formats per molècules complexes en molècules més senzilles que són fàcilment absorbibles per l’intestí. Així els hidrats de carboni es converteixen en monosacàrids com la glucosa, els greixos es trenquen en àcids grassos i glicerina, i les proteïnes es transformen en aminoàcids. Les reaccions químiques més importants en la digestió són les de hidròlisi, afavorides per enzims que contenen els sucs digestius.

Article principal: Digestió en l’ésser humà

1. La digestió comença a la boca on els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva que conté enzims que inicien el procés químic de la digestió, formant el bolus alimentari.
2. El menjar és comprimida i dirigida des de la boca cap a l’esòfag mitjançant la deglució, i de l’esòfag a l’estómac, on els aliments són barrejats amb àcid clorhídric que els descompon, sobretot, a les proteïnes desnaturalitzant. El bolus alimentari es transforma en Quim.
3. A causa dels canvis d’acidesa (pH) en els diferents trams del tub digestiu, s’activen o inactiven diferents enzims que descomponen els aliments.
4. En l’intestí prim el Quim, gràcies a la bilis secretada pel fetge, afavoreix l’emulsió dels greixos i gràcies a les lipases de la secreció pancreàtica es produeix la seva degradació a àcids grassos i glicerina. A més el suc pancreàtic conté proteases i amilases que actuen sobre proteïnes i glúcids. La majoria dels nutrients s’absorbeixen a l’intestí prim. Tota aquesta barreja constitueix ara el quilo.
5. El final de la digestió és l’acumulació del quilo en l’intestí gros on s’absorbeix l’aigua per a la posterior defecació dels excrements.

Moviments peristàltics de l’esòfag

Cavitat oral

En els humans, la digestió comença a la boca, on els aliments són mastegador. La saliva és secretada a la boca, en grans quantitats (1-1,5 L / d) per tres parells de glàndules salivals (paròtida, submaxilar i sublingual) i és barrejada per la llengua, amb el menjar mastegat.

Hi ha 2 tipus de saliva: una és una secreció aquosa, prima i el seu propòsit és humitejar el menjar. L’altra és una secreció mucosa, espessa, que conté els enzims ptialina o amilasa salival que hidrolitzada el midó i la lisozima que desinfecta les possibles bacteris infeccioses, actua com a lubrificant i causa que les partícules d’aliment es mantinguin enganxades unes a altres formant un bolo .

La saliva serveix per netejar la cavitat oral i humitejar l’aliment i més conté enzims digestius tals com la amilasa salival, la qual ajuda en la degradació química dels polisacàrids, tals com el midó, en disacàrids com la Maltosa. També conté mucinosa, una glicoproteïna la qual ajuda a estovar els aliments en el bolus.

A l’empassar, es transporta el menjar mastegat fins l’esòfag, passant a través de l’orofaringe i la hipofaringe. El mecanisme per empassar és coordinat pel centre de empassat a la medul·la espinal. El reflex inicial és iniciat per receptors de tacte a la faringe quan el bolus d’aliments és empès fins a la part de darrere de la boca.

El procés de la digestió

En la digestió tenen lloc dos tipus de processos:

• Mecànics, o físics, en els quals es trenquen les molècules. Comencen a la boca (amb la trituració dels aliments i la seva barreja amb la saliva) i continuen a l’estómac amb els moviments de les seves parets.
• Químics: Produïts pels enzims dels sucs digestius, que converteixen les molècules en d’altres de més simples.

L’absorció dels nutrients

Els enzims que contenen els sucs digestius converteixen els aliments, excepte la fibra vegetal, en una dissolució de molècules senzilles, que s’absorbeixen en la mucosa de l’intestí prim. La paret de l’intestí està plegada i té vellositats, formades per cèl·lules amb microvellositats. Aquestes adaptacions fan que augmenti molt la superfície d’absorció.