El curs passat, els alumnes que feien 4t van quedar finalistes en el concurs dels “Personatges del Pla de Lectura” sobre l’Anna i el Marc. Aquest curs ja hi ha nou concurs de contes. S’ha d’escriure una història sobre el Josep i el Manel.
 |
 |
De la nostra escola participen en el concurs els alumnes de 4t A i 4t B i de 5è.
Un dels seus poemes més importants:
LA VACA CEGATopant de cap en una i altra soca,Ahir dilluns 14 d’abril, es van lliurar els premis del concurs de contes dels Personatges del Pla de Lectura, al Casal de Cultura.
Aquest any els alumnes de 4t i 5è de l’escola han participat i…quina sort! els alumnes de 4t han quedat finalistes.Així doncs, els alumnes de 4t han rebut com a premi:
* un diploma per la classe com a finalistes
* una xapa dels personatges del pla de lectura per cada alumne
* un llibre de Kakuros per cada alumne
* un lot de cinnc llibres per la biblioteca de l’escola
I els alumnes de 5è han rebut:
* un diploma per la classe per haver participat
* una xapa dels personatges del pla de lectura per cada alumne
* un llibre de Kakuros per cada alumnes
Avui dimarts hem anat a la biblioteca i hem pogut escoltar el conte guanyador d’aquest any. Si voleu llegir els contes, podeu venir a la biblioteca on tenim el recull de contes del concurs d’aquest curs.
Encara que els alumnes de Cicle Mitjà (3r) aquest any no han pogut participar formalment en el concurs del personatges del Pla de Lectura proposat per l’Ajuntament, han decidit crear alguns contes sobre l’Anna i el Marc. Són de misteri i aventures. Llegeix i veuràs…
 |
 |
En un poble molt llunyà, envoltat per uns grans boscos, vivien l’Anna i en Marc en una casa del segle XVIII, amb els seus fills, l’Àlex i
la Maria. Els dies passaven tranquils i avorrits, l’Anna feia les feines de la casa, portava als nens a l’escola i en Marc treballava a un observatori astronòmic.
Un dia, la Maria va cridar nerviosa i espantada al seu germà Àlex.
– Àlex, vine de seguida. Mira què hi ha al meu armari de la roba.
L’Àlex va arribar a l’habitació:
– Què et passa Maria, perquè crides d’aquesta manera?
-Mira dins del meu armari, mira i ho veuràs- va dir la Maria.
L’Àlex fent-se el valent va obrir la porta de l’armari i va tenir tal sorpresa que es va quedar petrificat. A l’obrir l’armari va veure que en comptes de la roba, havia un camí cap a un bosc i que s’allunyava a la foscor.
– Anem? – li va dir la Maria a l’Àlex.- Millor esperem a que arribi el pare de la feina, a la mare ni paraula- va contestar l’Àlex amb veu tremolosa.
I així ho van fer.
Neguitosos, no van deixar gairebé ni entrar per la porta al seu pare.
– Pare, pare –cridaven els nens- vine ràpid. Hi ha alguna cosa a l’armari de la meva habitació. Corre, corre, és increïble.
– Un moment, un moment que em trec l’abric i vaig.
Amb tants crits finalment la mare també es va assabentar de que alguna cosa passava. I va dir:
– Què passa amb tants crits?
– No sé- va contestar el pare- són aquests nens que diuen que passa alguna cosa.
I van pujar tots plegats a l’habitació de la Maria.
Els pares es van quedar bocabadats al veure l’interior de l’armari, tenien un bosc a casa seva. En Marc i l’ Anna li van dir als nens :
– Quedeu-vos aquí que nosaltres farem una ullada.
Van agafar unes llanternes i van anar cap a dins. Mentrestant els nens es van quedar fora tal i com els pares els havien dit. Després d’uns minuts l’Anna va sortir de dins de l’armari i va cridar emocionada als seus fills.
– Veniu corrent, és increïble.
Els nens li van dir a la mare que, quan s’havia ficat a l’armari el rellotge de l’habitació s’havia parat, com si el temps no passés dintre el bosc.
Finalment van anar tots cap dins, i es van trobar una fada que es va guiar per tot el bosc, ensenyant-los totes les criatures màgiques que en ell habitaven, els gnòmons, els follets, les seves germanes les fades, etc. Però també els hi va explicar que no eren tan feliços com semblava perquè havia un monstre amb dos caps que els tenia terroritzats i no sabien com acabar amb ell.
En Marc es va oferir a ajudar-los. Va tornar a casa i va agafar una escopeta (ja que era aficionat la caça) i va tornar al bosc. Les fades li van guiar fins la cova on vivia el monstre i li va disparar un tret. Des de llavors els habitants del bosc van viure feliços per sempre més i gairebé cada dia l’Àlex i la Maria van jugar al bosc encantat.
RATATÍN, RATAPLAN AQUEST CONTE S’HA ACABAT!
Autor: Mario Clavell (3rA)
Després d’uns anys de casats, l’Anna i en Marc van decidir tenir fills. Al cap d’una mesos, l’Anna va anar al ginecòleg perquè es marejava molt sovint. El metge li va dir que estava embarassada de feia tres mesos i l’Anna i en Marc es van posar molt contents.
Un parell de mesos després van tornar a anar al metge i els van dir que tindrien bessons.
Un mes més tard van començar a pintar l’habitació dels nadons de color groc claret. Van anar a comprar dos bressols pels nadons. Uns dies després la Conxita els va fer uns vestits, pantalons, samarretes de màniga curta i de màniga llarga, mitjons, pantalons curts… perquè la Conxita era modista i tenia molt bona traça.
Quan ja duia set mesos d’embaràs, l’Anna i en Marc van tornar a anar al ginecòleg. A l’Anna li van fer una ecografia i li van dir que tot anava molt bé i que tindrien bessons, un nen i una nena. Quan van sortir de la consulta del ginecòleg, pel camí van anar pensant els noms que podrien triar pels nens. Quan van arribar a casa ja ho havien decidit. L’Anna va dir que el nen es podria dir Àlex i la nena es podria dir Maria, perquè eren uns noms molt macos.
Al novè mes ja va ser el part. L’Anna i en Marc estaven molt contents mentre anaven a l’hospital. Els van atendre molt bé i … van néixer l’Àlex i la Maria sense cap dificultat.
Al Cap d’unes setmanes van convidar a sopar a tots els familiars pel naixement de l’Àlex i la Maria. S’ho van passar d’allò més bé aquella nit però l’Àlex i la Maria es van quedar adormits al començament de la festa.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat!
Autora: Laura Espigares (3r A)
Hi havia una vegada un noi que es deia Marc, i que anava a un institut que es deia Sant Jaume. Però això no és tot, perquè havia una noia que li agradava. Es deia Anna, i tenia els cabells llargs i rossos, els llavis gruixuts i era alta. Ell deia que era la noia perfecta, però els seus amics deien que no perquè ella era més alta i més bonica que ell.
Llavors, en Marc va anar a l’Anna i li va dir:
– Vols venir al ball amb mi? T’estimo.
– Jo també t’estimo i aniré al ball amb tu.
Quan van tornar del ball, en Marc la ca acompanyar a casa i li va fer un petó als llavis. A l’Anna no li va agradar i li va fer una bufetada, i es va empipar molt.
Al cap del temps, en Marc continuava enamorat de l’Anna i li va demanar perdó, i l’Anna que també estava enamorada, el va perdonar.
Al cap d’uns anys es van casar, i als dos anys de casats, ja tenien dos fills. Un que es deia Àlex i una nena semblant a la seva mare, que es deia Maria.
Com que en Marc i l’Anna de joves havien estudiat molt, van motivar als seus fills a estudiar molt, llegir molt i anar molt a la biblioteca.
Autor: Víctor García (3r A)
Hi havia una vegada, l’Anna i en Marc que van anar al zoo.
Hi van entrar a l’arbre de Madagascar… Van visitar els rinoceronts, els hipopòtams, els elefants i també les tortugues i tots els rèptils.
Llavors en Marc va dir a l’Anna que al costat de les foques i havia taules per menjar. Se’n van encaminar i van seure per dinar. Van menjar de gust i es van acabar l’amanida i la bossa de patates, Però en Marc tenia més gana, i van obrir la capsa de croquetes.
De sobte, va venir un ocell i li va robar una croqueta que tenia a la mà. L’Anna va veure que aquell ocell tenia el bec trencat. Van trucar a un cuidador i van anar, amb un cotxet del zoo, a buscar l’ocell.
El van trobar robant galetes a una altra banda del zoo.
Com a recompensa als nens per veure que l’ocell estava robant menjar, els van regalar un llibre del zoo que parlava dels animals que hi vivien.
I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT I A L’OCELL HAN CURAT.
Autor: Biel Grau (3rA)
Ahir dimecres va venir una ambulància d’una ONG a l’escola. En aquestes vacances de Setmana Santa, l’ONG portarà l’ambulància a Mauritània.
Tots els nens i nenes de l’escola van sortir al pati a veure com estava equipada i van poder pujar. I van sorgir les preguntes, i una d’elles va ser com anirien a Mauritània, si estava molt lluny. Se’ls va explicar que el trajecte seria d’uns 12 dies aproximadament i anirien per carretera, vaixell i carretera.
 |
 |
Alguns dibuixos de l’ambulància (P5B).
Després de veure l’ambulàcia, els alumnes de 3rA van tornar a la biblioteca. Vam aprofitar per mirar un atles i veure on era Mauritània, al continent Africà, al sud d’Espanya i passant elMarroc, tal com ens havíen explicat. Vam anar mirant el trajecte que hauríen de fer i en quin oceà necessitarien el vaixell. Ara ja sabem on és Mauritània!
Hi havia una vegada una nena que vivia amb l’àvia, la mare i un gos. El gos es deia Luqui. Un dia la nena volia sortir al bosc i el gos li vadir:
– Vés amb compte que hi ha un ogre.
I se’n va anar amb el gos al bosc a collir castanyes.
L’ogre havia preparat una trampa amb una castanya. La nena va agafar la castanya i va caure en un forat.
– Aaaaaaaaaaa! – va cridar
El gos la va sentir cridar i va saber que havia estat l’ogre. De cop i volta va aparèixer una fada amb una vareta mágica i va dir:
– Que se’n vagi l’ogre!
L’ogre se’n va anar i amb una corda, el gos i la fada, van ajudar a sortir a la nena. L’àvia i la mare la van abraçar i se’n van anar amb la fada a casa.
Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.
Autora: Rania Zitouni Chahdi
Hi havia una vegada una nena que vivia en una casa amb la seva àvia. Un dia la nena li va dir a l’àvia:
– Àvia, puc anar al bosc a agafar flors?
I l’àvia li va dir:
– Sí, però vigila molt que hi ha un ogre.
La nena va anar al bosc, es va trobar l’ogre i li va dir:
– Podem ser amics?
– Sí, podem ser amics – va dir l’ogre.
– Doncs anem a casa meva.
Quan van arribar a la casa, van entrar i van presentar l’ogre a l’àvia. Van fer una festa i s’ho van passar molt bé. L’àvia, la nena, l’ogre i el gos van ballar, cantar i menjar moltes coses.
Conte conta’t aquest conte s’ha acabat.
Autor: Carlos Navarrete Llamas
Curs: 1r B
Concurs de contes dirigit als alumnes de 4t i 5è!
L’any passat es va convocar el I concurs de contes i es va escriure sobre les vides de l’Àlex i la Maria. Aquest any us animem a escriure sobre els personatges de l’Anna i en Marc: qui són?, a què es dediquen?, quina relació tenen amb els altres personatges?
| |
|
| Anna | Marc |
A la biblioteca de l’escola podeu trobar el conte guanyador de l’any passat per saber la vida d’alguns dels personatges.
Només s’enviarà un conte per classe. El conte ha de ser de creació col·lectiva i en llengua catalana.El conte ha de tenir una llargària mínima d’un full i màxima de 3 fulls impresos per una sola cara i a doble espai. Amb els contes presentats a concurs s’editarà un petit llibret.
El termini de lliurament de les obres finalitzarà el divendres 28 de març de 2008 a les 12h.
Ja us anirem informant dels premis pels guanyadors, els finalistes i els participants!
Fins aviat.
