En aquests dies,  propers a les festes, els alumnes de P3, P4 i P5, han vingut a la biblioteca a escoltar un conte de Nadal. Un conte que va ser publicat a la revista d’en Tatano al desembre de 2006, per la Mercè Canela.

Què passaria si els Reis de l’Orient s’haguessin perdut? Què farien els nens i nenes sense regals el dia de Reis? No us ho podeu perdre,  llegiu i ho veureu.

“El dia que els Reis es van perdre.”

Una vegada, fa molts anys, els Reis d’Orient es van perdre. Feia dies que s’havien posat en camí, amb els patges i la corrua de camells carregats de regals per als nens i nenes que els havien enviat les seves cartes. Havien travessat deserts, rius amplíssims i muntanyes molt altes, però encara els faltaven bon tros per arribar. Llavors, una nit, una boira espessíssima els va embolcallar i els va tapar el cel i l’estel que els guiava. La boira no els deixava veure el camí i, sense l’estel, no sabien cap a on havien de tirar. S’havien perdut del tot. I la boira no volia marxar. Els Tres Reis estaven molt preocupats. Com s’ho farien? Què passaria, si no arribaven a temps de repartir els regals? Quin desastre més gran! Això no els havia passat mai! De sobte, van sentir una veueta que rondinava als seus peus.

– Què és, aquest xivarri? Qui m’ha despertat? Què són, tantes potes i tantes cames? Vigileu o em fareu malbé el cau!

Els Reis van mirar cap a terra per veure qui es queixava d’aquella manera i van descobrir que era un talp que treia el morro per  un forat.

– Amic talp, perdona’ns – li van dir-. Som els Tres Reis d’Orient que anem a portar regals als nens i nenes. Però aquesta boira ens ha tapat l’estel que ens guia i ens hem perdut.

– Hum – va dir el talp-. Doncs, si badeu gaire, fareu tard.

– Prou que ho sabem! –es van lamentar els Tres Reis-. Però cap on hem de tirar?

El talp va rumiar un moment.

– Potser jo us podria ajudar -va dir.

Les cares dels Tres Reis es van il·luminar d’alegria.

– De debò? I com ho faries?

– Jo sempre vaig per sota terra –va explicar el talp-. Sé caminar a les fosques. No necessito cap estel que em guiï. Si em seguiu, us portaré fins allà on s’acaba la boira.

El talp es va tornar a ficar dins del forat i els Reis van veure com la terra es bellugava i s´anava aixecant i fent com una muntanya allargada. Un trosset més enllà el talp va sortir per un altre forat.

– Va, no badeu! Veniu! –va cridar.

I els Tres Reis, amb tots els patges,i els camells carregats de regals, es van afanyar a seguir el rastre que deixava el talp, que els va guiar tan bé com si fos un estel que anés per sota terra.

Així, els Reis van poder sortir de la boira i tornar a veure el cel, i el seu estel de sempre, i van arribar a temps de repartís els regals. De tornada, també en van deixar un al talp que els havia ajudat: un estel que per sempre més li va brillar al front.

FI