Monthly Archives: maig 2008

“Barcelona Poesia” 2008

Per la dotzena edició de Barcelona Poesia s’han programat més d’un centenar d’activitats relacionades amb la poesia que es realitzaran a diferents espais de Barcelona durant la setmana del 14 al 21 de maig. Per estar informats consulteu el programa que també podeu descarregar en pdf. A continuació us informem de les activitats més destacades.

 

 

 

 

Poesia al metro

El dibuixant Juanjo Sáez ha creat vinyetes de còmic que plasmen poemes de sis autors (Anna Aguilar-Amat, Enric Casasses, Manuel Forcano, Dionisio Cañas, José Corredor-Mateos i Cristina Peri Rossi) i que s’exposen als vagons del metro de Barcelona.

Homenatges

Hi haurà activitats a l’entorn de l’obra i concretament de la poesia de Mercè Rodoreda i també es celebraran els centenaris d’Agustí Bartra, i Cesare Pavese (tots nascuts fa cent anys), Maria-Mercè Marçal, Joan Brossa (morts fa deu anys ) i Vicent A. Estellés (mort el 1993).

· Col·locació d’una placa a la casa natal d’Agustí Bartra i recital de les versions que va fer de poesia nord-americana contemporània (divendres, 16).

· A la Universitat de Barcelona els poetes homenatgen Cesare Pavese a les XIV Jornades de poesia i mestissatge (dilluns, 19).

· Al Museu Picasso es podran escoltar versos de Maria- Mercè Marçal en algunes de les llengües a les quals s’ha traduït la seva obra (dimarts, 20).

· A la llibreria Catalònia es farà una marató poètica en homenatge a Vicent Andrés Estellés.

· A la seu de la Diputació de Barcelona es podrà veure fins el 30 de maig, l’exposició Joan Brossa, poeta de la imatge. Cal afegir, encara que no forma part del programa, l’espectacle de Carles Santos brossalobrossotdebrossat que es representa a la sala Fabià Puigserver fins el dia 18/05/2005

D’altres activitats destacades

· Espais íntims, versos de tots. Amb tres poetes representaius de la poesia actual de l’Estat espanyol: Luís Alberto de Cuenca, Luís García Montero i Marta Pessarrodona.

· Jocs Florals de Barcelona (dimarts, 20 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona)

· Festival Internacional de Poesia de Barcelona (dimecres, 21, al Palau de la Música Catalana)

· A Caixa Fòrum s’ha organitzat el cicle De poeta a poeta en el que sis poetes essencials de la poesia actual parlen de les figures que han estat bàsiques en la seva formació. Durant la setmana de la poesia destaquem: Sant Joan de la Creu: un no saber sabiendo amb Antonio Gamoneda (dimecres, 14)

MÉS INFORMACIÓ

Trobareu les següents obres dels autors esmentats a:

A LA BIBLIOTECA DE L’IES

A LA BIBLIOTECA HORTA-CAN MARINER

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (P And / P 833 AND)

Antologia poètica, Proa R: 2542

Millors poemes; Els, Proa-Columna R: 2577

Antologia poètica comentada, Aguaclara R: 4760

El Procés, Proa R: 4764

Llibre de meravelles, Climent

Mort i pam antologia poètica, Carena

AGUSTÍ BARTRA (P Bar)

El gos geomètric, Laia, R: 1111

Soleia, les tres rapsòdies, Laia, R: 2429

Antologia poètica, Proa , R: 2617

JOAN BROSSA (P Bro / P 833 Bro)

Qui diu foc, diu flama, Empúries, R: 2436

Cappare, Proa, R: 2611

A partir del silenci antologia polimòrfica, Galàxia Gutenberg,

Viatge per la sextina 1976-1986, Quaderns Crema 1987

Poesia rasa II 1955-1959, Edicions 62 1991

Furgó de cua 1989-199, Quaderns Crema 1993

Sumari astral i altres poemes, Edicions 62

Poemes visuals, Edicions 62

Ventall de poemes urbans, Edicions de la Guerra

ENRIC CASASSES (P 833 CAS)

Calç, Proa

Coltells, Llibres del Segle

JOSÉ CORREDOR MATHEOS (P 834 COR)

El Don de la ignorancia, Tusquets

MANUEL FORCANO (P 833 FOR)

Corint,Proa

El Tren de Bagdad, Proa

ANTONIO GAMONEDA (P 834 GAM)

Antología poética, Alianza 2006

Arden las pérdidas, Tusquets

Edad poesía 1947-1986, Cátedra

Esta luz poesía reunida (1947-2004), Círculo de Lectores

Libro del frío, Siruela

LUÍS GARCÍA MONTERO ( P 834 GAR)

Antología personal, Visor

Completamente viernes 1994-1997, Tusquets

Habitaciones separadas, Visor

La Intimidad de la serpiente, Tusquets

Poemas, Visor

MARIA-MERCÈ MARÇAL (P Mar / P 833 MAR )

Bruixa de dol (1977-1979), Edicions 62

Cançó de saltar a corda,Cruïlla

Contraban de llum antologia poètica, Proa

Llengua abolida 1973-1988, Climent

La Màgia de les paraules, Baula

El Meu amor sense casa, Proa

Raó del cos,Edicions 62

CRISTINA PERI ROSSI (P 834B PER)

Poesía reunida, Lumen

MARTA PESSARODONA (P Pes / P 833 PES)

L’Amor a Barcelona Columna, R: 4768

Poemes 1969-2007: Meteora, 2007

Documents sobre el treball de recerca per al professorat

A més de la documentació per a l’alumnat, que podeu consultar en el bloc, i dels enllaços que hi ha la pàgina web de l’IES (Estructura organitzativa / Biblioteca), hi ha una sèrie de documents per als tutors dels treballs de recerca de batxillerat:

Informació sobre el treball de recerca
Quadern de treball
Activitats maig / setembre (Concreció tema. Planificació. Cerca i processament de la informació)
Full de seguiment
Full d’avaluació

Juan Gelman ha guanyat el Premi Miguel De Cervantes 2007

El Premi Miguel De Cervantes és per a escriptors de l’Estat Espanyol i de Llatinoamèrica. Els candidats són presentats per les Acadèmies de la llengua, pels candidats premiats en anys anteriors, per institucions relacionades amb la literatura en llengua castellana i pels membres del jurat. El Premi es dóna a conèixer a finals d’any i  es lliura el 23 d’abril de l’any següent.

El premi Cervantes del 2007 ha estat pel poeta argentí Juan Gelman i se li va lliurar el passat dia 23 d’abril. En temps de discussió en el nostre país sobre la memòria històrica cal llegir i/o escoltar el discurs emocionant que Juan Gelman va pronunciar en rebre el premi. En destaco alguns fragments:

… para qué poetas. (?) […] en un mundo en el que cada tres segundos y medio un niño menor de cinco años muere de enfermedades curables, de hambre, de pobreza? Me pregunto cuántos habrán fallecido desde que comencé a decir estas palabras. Pero ahí está la poesía: de pie contra la muerte.

… Hoy celebro nuevamente a una España empeñada en rescatar su memoria histórica, único camino para construir una conciencia cívica sólida que abra las puertas al futuro. Ya no vivimos en la Grecia del siglo V antes de Cristo en que los ciudadanos eran obligados a olvidar por decreto. Esa clase de olvido es imposible. Bien lo sabemos en nuestro Cono Sur.

… Hay quienes vilipendian este esfuerzo de memoria. Dicen que no hay que remover el pasado, que no hay que tener ojos en la nuca, que hay que mirar hacia adelante y no encarnizarse en reabrir viejas heridas. Están perfectamente equivocados. Las heridas aún no están cerradas. Laten en el subsuelo de la sociedad como un cáncer sin sosiego. Su único tratamiento es la verdad. Y luego, la justicia. Sólo así es posible el olvido verdadero. La memoria es memoria si es presente y así como Don Quijote limpiaba sus armas, hay que limpiar el pasado para que entre en su pasado.

… La lengua expande el lenguaje para hablar mejor consigo misma. […] Hay millones de espacios sin nombrar y la poesía trabaja y nombra lo que no tiene nombre todavía.

… El internarse en sí mismo del poeta es un atrevimiento que lo expone a la intemperie. Aunque bien decía Rilke: “[…] lo que finalmente nos resguarda/es nuestra desprotección”. Ese atrevimiento conduce al poeta a un más adentro de sí que lo trasciende como ser. Es un trascender hacia sí mismo que se dirige a la verdad del corazón y a la verdad del mundo. Marina Tsvetaeva, la gran poeta rusa aniquilada por el estalinismo, recordó alguna vez que el poeta no vive para escribir. Escribe para vivir.

A continuació podeu llegir un article de Luís García Montero (poeta granadí i amic de Gelman) que va publicar El País el 30/11/2007). Si el voleu llegir en el seu context original cliqueu aquí.

El poeta del no lugar

Mientras sus padres le hablaban en ruso y los exiliados españoles le contaban historias de la Guerra Civil, Juan Gelman fue acostumbrándose desde niño al desarraigo. Por eso no se extrañó cuando su poesía empezó a indagar en el realismo de la ciudad para establecer un diálogo con el vacío. Raúl González Tuñón destacó la aparición del primer libro de Juan, Violín y otras cuestiones (1956), por su capacidad de amor a las palabras, a la historia y a las ciudades. El fondo de la poesía del joven Gelman se identificaba mucho con Buenos Aires, una ciudad formada por rusos, italianos, turcos, árabes, judíos y españoles dispuestos a encontrar un lugar definitivo en el mundo. Pero ni al mundo, ni a la poesía, ni a Juan Gelman le gustan los lugares definitivos. La búsqueda parece el único punto de llegada, porque la realidad es tan compleja como el lenguaje y como nosotros mismos. Las negociaciones de Juan con sus realidades fueron perfilando algunos libros firmados por él y por los otros que forman parte de su personalidad, por los distintos personajes que lo habitan. Nacieron de su propia inquietud, al paso de los años y las quebraduras, las palabras de Sydney West, John Wendell o Julio Grecco, voces distintas de un solo poeta verdadero.

El lenguaje de Juan Gelman se fue extremando hasta romperse por dentro, como él mismo, a medida que una historia cruel pasaba factura. Sufrió el asesinato de su hijo y su nuera, el secuestro de su nieta, dos condenas de muerte y una definitiva condición de exiliado. El dolor se hizo lenguaje en desesperación, herida en verso, a través de los guiones, los neologismos y la música secreta. El malestar de la sintaxis sostuvo los huecos y las sombras de la vida. Y lo consiguió con efectividad, con rigor, con inteligencia emocionada, porque Juan Gelman es un gran poeta, autor de libros como Gotán (1962), Cólera buey (1964), Dibaxu (1994) o País que fue será (2004).

En esta ocasión el Premio Cervantes ha señalado a un buen escritor (periodista inteligente y ensayista que enseña a mirar la vida y los libros desde perspectivas que suelen pasar desapercibidos). Eso es lo que importa. Luego, por supuesto, están las otras cuestiones, la dignidad ética, el modo de querer a sus amigos, sus silencios, la capacidad de seguir apasionándose en una discusión política, el deseo de recuperar la luz junto a Mara, su mujer. Juan es de esos amigos que está realmente contigo cuando se toma una copa contigo. Su presencia no es un trámite. Le gusta atender al otro, cuidar al otro, vivir junto al otro. Su nuevo libro se titula Mundar, y lo publicará Visor el próximo mes de enero.

Los lectores encontrarán las viejas heridas, los interrogatorios sobre la identidad, las nubes negras y un rayo de esperanza. Ahora da gusto verlo sonreír. Juan escribe: “El tango que dice hay dolor / que no se cura con lágrimas / vigila un sueño”. La poesía vigila los sueños, porque el vacío no debe confundirse con la nada. Sin ingenuidades, vuelve a alumbrar el temblor de un sueño.

MÉS INFORMACIÓ

Pàgina de Juan Gelman

Juan Gelman a Sólo literatura

Monografia sobre Juan Gelman a El País

Especial sobre Juan Gelman a El Mundo

Poemes de Juan Gelman a Palabra virtual

Poemes de Juan Gelman a Poéticas

Juan Gelman y otras cuestiones . Documental (85′) a Instituto Cervantes TV

Gutiérrez, Rosana: Juan Gelman, memoria de la sombra de la memoria, Babab.com, nº5, novembre 200 (Revista electrònica)

3r Premi “Atrapallibres” i 12è Premi “Protagonista Jove”, 2007

L’objectiu dels PREMIS DE LITERATURA PROTAGONISTA JOVE i ATRAPALLIBRES és aconseguir que el més gran nombre possible d’infants i joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre escolar o biblioteca i els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, nomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels infants i els joves es faci sentir donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del seu centre escolar i de la biblioteca.

A partir de la selecció feta durant l’any 2007 s’han donat els premis a les obres següents:

3r Premi de Literatura Infantil ATRAPALLIBRES

Categoria 11-12 anys

CANAL, Eulàlia:Un petó de mandarina, Barcelona, Barcanova, 2006

El Tavi s’enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l’ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d’ell mateix que no sabia, i que, quan s’ho proposa, pot arribar lluny.

12è Premi de Literatura PROTAGONISTA JOVE

Categoria 13-14 anys

HIGGINS, F.E.: El llibre negre dels secrets, Cruïlla

Quan en Ludlow Mostela s’entila d’estranquis en un cotxe de cavalls per fugir de la City, no sap fins a quin punt aquest gest instintiu li canviarà la vida. A mitja nit arriba a un poble de mala mort on en Joe Zabiddou, un prestador molt particular, l’agafa com a ajudant. La feina consisteix a apuntar les confessions esgarrifoses dels clients del prestador: un enterramorts que desenterra cossos, un carnisser que enverina amb botifarres de rata…Així es va escrivint el llibre negre dels secrets. Però quina missió té aquest llibre?
Pàgina web oficial de El llibre negre dels secrets

Categoria 15-16 anys

BOYNE, John:El noi del pijama de ratlles, Empúries

Veure El noi del pijama de ratlles, 07/01/2008