No-res, el llibre prohibit que busca el sentit de l’existència

Sí, has llegit bé el títol: No-res ha estat un llibre prohibit i, si he de ser sincera, aquest fet és el motiu més important que em va empènyer a llegir-lo. Una professora de català, amiga meva, em va dir que l’havien proposat com a lectura obligatòria al seu institut i una família va queixar-se a direcció. T’ho imagines? I no és l’únic cas. Quan va ser publicat l’any 2000 en danès, la llengua materna de l’autora, va ser vetat a diversos instituts; pocs anys després, però, la història va canviar: va rebre premis importants i ara es recomana a instituts d’arreu d’Europa. 

Tot i aquesta presentació, no us confongueu: el que em va fer obrir el llibre va ser que havia estat prohibit, però el que em va fer enganxar-m’hi és una altra cosa. Genera preguntes des del principi, té capítols molt curts que fan que la lectura avanci molt ràpid, l’estil és àgil i directe, la narració sempre va in crescendo i, a més a més, ens interroga sobre el sentit de l’existència. 

La història comença quan en Pierre Anthon, un noi de catorze anys, puja a un arbre i anuncia que res no té importància, que tot és absurd i que la vida no té sentit. Els seus companys, impactats, decideixen demostrar-li que s’equivoca. Per fer-ho, inicien un joc perillós: cadascú ha d’aportar allò que més valor té per ell o ella i ho ha de posar a la “Pila de la Significació”. El que comença amb objectes senzills es va tornant cada cop més dur. Els sacrificis passen de ser simbòlics a dolorosos, i la col·lecció de “La pila de la Significació” es converteix en un munt d’objectes carregats de patiment, secrets i pèrdues. 

En definitiva, Janne Teller s’atreveix a abordar en aquest llibre els grans temes de l’existència: el sentit de la vida, la pressió del grup, els límits de la moral. El llibre ens fa preguntes incòmodes i reflexions profundes. Fins a on arribaries tu per defensar allò en què creus? Què series capaç de sacrificar per obtenir l’aprovació dels altres? Atreveix-te a descobrir fins a on arriben en Pierre-Anton i els seus companys de classe. 

Enllaços relacionats amb el llibre: Ressenyes a YoutubeRessenyes del programa de Televisió Española “Página Dos”Ressenya de l’obra de teatre basada en l’obra

Ressenya de la Núria Rubio, professora de Llengua i Literatura Catalana
Share

Què hi ha darrere dels mites grecs?

L’univers, els déus, els homes
Jean-Pierre Vernant

una recomanació de Juan Martínez-Terrones

professor de Llatí i Alemany
Fa pocs anys vaig arribar a aquest llibre per la recomanació d’una amiga; me’n va suggerir la lectura per explicar la mitologia amb més substància i “enjundia” a les classes. I vaig trobar més que una mera narració de mites. Els narra, sí, però també n’explica els orígens i el significat transcendent, d’una manera sempre amena i llegidora. 
 
Recrea l’inici de l’univers, els enginys de l’imprevisible Zeus i la iniciativa civilitzadora de l’agosarat Prometeu, les aventures de l’astut Ulisses, la crida dels instints naturals de Dionisi i la fatalitat tràgica del pobre Èdip. L’autor evoca amb personatges tan potents les llegendes que continuen formant els referents literaris i artístics del nostre present.

Les narracions del llibre ens parlen des de l’escena intemporal de la llegenda i llocs fora dels mapes. Ens mostren que els mites grecs no sols (re)presenten històries estimulants, sinó sobretot donen resposta a les preguntes que tothom ens fem, i continuen explicant de forma poètica els nostres mons: el circundant i l’interior.
Recomano aquest llibre a tothom, profes i alumnes, qui tingui ganes de llegir una narració entretinguda amb un impuls a la reflexió i reconfortar-se amb el bàlsam càlid i sucós de cicles mítics que plantegen qüestions universals, amb l’estil d’un pare o una àvia que un dia fred et xiuxiueja a l’orella grans històries humanes davant la llar de foc.

Trobareu aquest llibre a la Biblioteca Lilí Moreu de l’institut, al prestatge reservat per les Cites Literàries, dins del menú «Gran Banquet Romà» o també a la biblioteca del barri. Que gaudiu de la lectura!  

 

Share

Descobrir l’amor lliure i l’amistat autèntica

Vaig llegir Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers fa cinc anys, quan era professora de 2n d’ESO a un institut de Badalona i aquesta novel·la era la lectura obligatòria del meu alumnat. No l’havia escollit jo i, d’entrada, aquest títol tan llarg i enrevessat no em va generar gaires ganes de llegir-la… Que equivocada que estava! Quin gran descobriment!  

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers és una novel·la de l’escriptor, pintor i activista Benjamin Alire Sáenz, protagonitzada per dos personatges entranyables: l’Aristòtil i en Dante. L’Ari és introvertit i està sempre enfadat amb el món. En Dante és un setciències que té una manera molt inusual de mirar-se la vida i les persones. Quan tots dos coincideixen a la piscina del barri, no sembla que tinguin massa en comú… En Dante sap nedar i l’Aristòtil, no. En Dante parla molt, i està molt segur d’ell mateix, i l’Ari dubta tota l’estona i li costa explicar les seves coses. En Dante només pensa en llibres, art i poesia, i l’Ari sempre està donant voltes al record del seu germà, a qui pràcticament no coneix perquè fa anys que és a la presó. Tots dos són mexicans, però en Dante és més aviat blanc i l’Ari té la pell fosca i els cabells negres. 

D’entrada, sembla que només tinguin comú l’edat: quinze anys. A més, tots dos pensen que tenir quinze anys és una merda enorme i que encara pot ser més terrible si et sents sol. Però quan comencen a quedar i a passar estones junts, descobreixen que els uneix una amistat especial, la mena d’amistat que et canvia la vida i dura per sempre.

A través de capítols curts, àgils, construïts amb diàlegs gens trivials i amb l’humor i la tendresa de música de fons, la novel·la aborda una sèrie de temes importants d’una manera interconnectada: amistat, identitat, família, sexualitat i art. 

Amistat: la novel·la se centra en la relació entre Aristòtil i Dante, dos adolescents molt diferents que forgen una profunda amistat. S’explora l’evolució del seu vincle, des del primer encontre fins a la consolidació d’una connexió que transforma les seves vides. Es mostra com l’amistat pot proporcionar suport, comprensió i creixement personal.

Identitat: tant Aristòtil com Dante es troben en un procés d’autodescobriment. La novel·la explora les seves identitats ètniques com a mexicoamericans, les seves lluites internes i la recerca del seu lloc al món. Es mostra com l’amistat i l’acceptació poden ajudar en aquest procés.

Família: les relacions familiars juguen un paper crucial en la història. S’exploren les complexitats de les dinàmiques familiars, incloent-hi secrets familiars, conflictes i l’impacte de les experiències familiars en la formació de la identitat individual.

Sexualitat: la novel·la aborda la sexualitat d’una manera sensible i realista, mostrant l’exploració de la identitat sexual dels personatges i el procés d’acceptació personal. Es presenta la temàtica de forma natural, sense judicis ni moralismes.

Literatura i art: La passió de Dante per la literatura i l’art es presenta com una forma d’expressió i comprensió del món. La novel·la utilitza la poesia i altres formes artístiques per enriquir la narrativa i explorar les emocions dels personatges.

Així doncs, l’obra tracta temes universals que poden ressonar a persones de totes les edats. És per això que, encara que estigui catalogada com a “literatura juvenil”, és una novel·la recomanable per a qualsevol edat, ja que la profunditat dels temes tractats i la qualitat literària de l’obra la converteixen en una lectura atractiva per a un públic ben ampli. 

O sigui que, alumnat i professorat, animeu-vos a llegir-la! De la mà de l’Ari i en Dante, descobrireu que l’amistat autèntica i l’amor lliure són alguns dels secrets més emocionants que l’univers ens té guardats. 

Trobareu aquest llibre a la Biblioteca Lilí Moreu de l’institut, al prestatge reservat per les Cites Literàries, dins del menú “Cuina afrodisíaca”. Que gaudiu de la lectura! 

Coralí Pagès
Professora de Llengua Catalana i Literatura
Share

Descobrir la veritat oculta

Vaig llegir Cròniques de la veritat oculta ja fa un temps. Estudiava a l’institut, no sé si feia 4t d’ESO o potser ja Batxillerat. Em va entusiasmar, perquè a més de descobrir un grapat de paraules noves, vaig capbussar-me en un món aparentment quotidià, però farcit de fantasia. Un món potser a vegades absurd i ple d’una ironia subtil, que fa que se t’escapi el riure per sota del nas. 

Cròniques de la veritat oculta (1955) és un recull de trenta-un contes escrit per Pere Calders (1912-1994), un dels escriptors més destacats de la literatura catalana del segle XX, sobretot en el gènere literari del conte o la narració breu. Planteja una sèrie de relats escrits en primera persona, molt imaginatius i frescos, com ara un armari que guarda secrets que no es poden dir, un raspall que és un gos, un arbre que creix al bell mig del menjador o un conflicte amb el Pare Noel. 

Calders no busca semblar un gran erudit, sinó que explica aquestes històries amb senzillesa i amb un llenguatge planer i genuí, com si expliqués tots aquests contes a un bon amic. El seu estil, per tant, es basa en la ironia (i en l’autoironia!) i ens mostra, a través d’històries absurdes, que ridícul que pot arribar a ser el món que ens hem muntat. 

A vegades potser pensem que llegir contes és cosa d’infants, però aquest gènere literari pot condensar en poques paraules anècdotes o històries molt interessants. A més, permet tenir moments breus però complets de lectura: al metro, a l’estona de lectura, quan tenim una estona morta… Com diu el pròleg de Cròniques de la veritat oculta, “la lectura és una treva”.

Us animo, alumnat, docents, PAS i famílies, a llegir aquest llibre, a tenir una estona de treva enmig de totes les nostres ocupacions i a fer amistat amb Pere Calders! Podeu trobar aquest llibre a la biblioteca Lilí Moreu!

Pau Pratsobreroca
Professor de Llengua i Literatura Catalana
Share