L’amic retrobat
Fred Uhlman
Una recomanació de la Marta Alcaraz, professora d'Anglès
Recordeu el moment en què vau conèixer aquella persona especial? Aquell instant en què tot va canviar i, de sobte, vau sentir que era justament amb aquella persona, i amb cap altra, que volíeu compartir secrets, rialles i silencis? En Hans el recorda perfectament.
En Hans és jueu. En Konradin, fill d’una família aristocràtica. Es troben a l’escola, a l’Alemanya dels anys trenta, i d’alguna manera es reconeixen. Des d’aquell moment creen una petita bombolla, un univers propi de passejades, converses i llibres compartits que, com tots els mons, tampoc no està lliure d’ombres. Hi apareixen les inseguretats (la por de no ser prou, la necessitat de complaure, l’angoixa de la pèrdua) i, de fons, el soroll del món dels adults: idees, banderes, prejudicis… Un soroll que comença com un brunzit i acaba com el rugit de la guerra.
Quantes bombolles no ha trencat la guerra? Quan vaig llegir aquest llibre per primera vegada, fa molts anys, a Europa hi havia pobles perseguint i destruint altres pobles. Ara que, molts anys després, l’he tornat a llegir, a l’altra riba de la Mediterrània es repeteixen formes semblants d’odi i destrucció, amb altres noms i en altres llocs. Potser és per això que aquest llibre continua sent tan necessari avui.
Us animo a llegir L’amic retrobat. Hi trobareu amistats, primeres impressions que poden enganyar i aquell moment precís en què el món exterior trenca la bombolla on ens pensàvem segurs.
Amb una exquisida traducció de Dolors Udina, L’amic retrobat és un llibre petit però immens. El trobareu a la Biblioteca Lilí Moreu. Dediqueu-hi unes hores i us acompanyarà per sempre.
