L’amiga genial és el primer volum d’una saga de quatre llibres escrits per Elena Ferrante que generen una addicció molt sana. Aquesta saga explica una història honesta i fascinant d’una relació d’amistat complexa i sincera entre la Lenù i la Lila, dues nenes d’una barriada humil de Nàpols (que pot recordar al nostre estimat Bellvitge), ambientada en una època de canvis poc després de la Segona Guerra Mundial.
L’atracció entre les dues amigues és profunda i captivadora, com ho són les verdaderes relacions d’amistat. Amb distanciaments i rivalitats, amb inseguretats, dependències i necessitats, s’influencien per les coses bones i per les que no ho són tant. I aquesta relació evoluciona de manera gradual, mentre la Lenù i la Lila es van fent noies i descobreixen els reptes i els embolics de la vida, els somnis, el desig i la por. La descripció de la seva intensa relació és addictiva des de les primeres pàgines i es converteix en una mena de retrat de la condició (i l’amistat) femenina.
La novel·la té més de cinc-centes pàgines, però es consumeixen amb una sensació contradictòria de dolçor i violència. Ferrante omple una part del nostre temps amb la seva capacitat de crear escenes de tendresa, de tensió i de complicitat amb el seu llenguatge amè, directe i precís.
L’amiga genial, i la resta de volums que completen la història de la Lenù i la Lila, s’ha convertit en un fenomen mundial. La tetralogia napolitana ha estat traduïda a més de quaranta idiomes, ha venut milions d’exemplars i ha donat lloc a una aclamada sèrie de televisió produïda per HBO i RAI.
Animeu-vos a llegir-la perquè us endinsareu en una història d’amistat en què la franquesa dels sentiments que s’hi exposen us farà vibrar i angoixar i, segurament, us ajudarà a entendre els vostres propis sentiments contradictoris que sentiu quan esteu o penseu en aquella millor amiga: Em feia por que li passessin coses, bones o dolentes, sense que jo hi fos. Era un temor antic, un temor del qual no m’havia desfet mai: la por que, en perdre’m trossos de la seva vida, la meva perdés intensitat i importància.
La història de Lila i Lenù captiva perquè parla de tots nosaltres: de l’amistat que ens construeix i ens limita, del desig d’escapar del que som, i de la impossibilitat —i alhora la necessitat— de tornar a casa.
Com us deia al principi de la ressenya, aquesta novel·la genera una addicció molt sana. És saludable perquè, mentre la devoreu sense parar, us adonareu que aquesta addicció és terapèutica. Això és perquè la lectura, així com l’amistat, és la nostra teràpia més sagrada per no tornar-nos definitivament estúpids.
Ressenya de la Coralí Pagès, professora de Llengua i Literatura Catalana.
