Andreu Martin
Editorial: Columna Edicions
Què pot passar quan les Taurones, les noies més populars de l’institut, liderades per l’Elisenda, escriuen el teu nom = 8 a la pissarra de la classe? Doncs que et converteixes en la noia 8. Això és el que li ha passat a l’Eva: no és ningú, tothom la ignora.
Amagar-se darrere un àlies pot multiplicar els problemes, en lloc de reduir-los.
“-Escolta, nena…
-És que ja t’ho he dit una vegada. Quantes vegades vols que t’ho digui?
-Els dos últims controls de mates també deies que te’ls havies preparat molt bé i els vas suspendre!
-Ai, mama, para ja de ratllar-me, d’acord?
Què, et sona aquesta conversa? Segur que tots i totes hem viscut un diàleg similar amb el nostre pare o la nostra mare. Això mateix és el que està vivint l’Eva, la protagonista de Xats, d’Andreu Martín. Ella té una solució, que és fugir amagant-se sota un altre nom a la xarxa. No suporta l’institut, no suporta les seves amigues, tothom l’ignora i no sap què fer amb la seva vida.No sé què en penseu vosaltres, si fugir soluciona les coses o no. L’Eva s’ha buscat un àlies, Cap, i ha trobat un refugi ideal xatejant a internet i un amic, Supermask. El que l’Eva no sap és que allà al xat també trobarà problemes. Potser allò de nou i diferent que busca quan fuig ho té més a prop, i des de fora de la xarxa algú està jugant amb ella.
Manuel L. Alonso
Editorial Barcanova. Antaviana Nova
Les butxaques dels texans eran buides. Feia més de vint-i-quatre hores que no menjava res. Tenia disset anys i odiava tothom.
Així es presenta l’Eduard, el protagonista d’un títol anterior d’aquesta col·lecció, “L’impostor“. “Rebel” no n’és una segona part, sinó una història molt diferent. Solitari, sense motius per a l’optimisme, la vida l’ha tractat amb duresa. Està tocant el fons i necessita desesperadament un cop de sort. Aleshores, apàreix l’Ana:
– Ella m’estava mirant. Vaig rectificar la primera impressió: pensar que no estava malament era no dir gran cosa. La paraula més deslluïda que se’m va ocórrer en aquell moment per descriure-la va ser preciosa. No era gaire alta ni tenia una figura espectacular, però els seus ulls i la seva boca eren els més bonics que havia vist mai.
D’aquesta manera comença una història no solament d’amor, sinó també de recerca i aprenentatge mitjaçant esdeveniments imprevistos que arrosseguen l’Eduard a la soledat i la desesperança i posen a prova el seu coratge per rebel·lar-se i lluitar contra l’infortuni.
lls oberts i veig com salta la mort, brillant i ferotge, a la mirada de la meva presa.Sóc el llop, l’ombra que porta la llum de la emorosos i cansats, i que posa fi al patiment dels seus febles. He estat amb molts per sentir les seves últimes alenades, per retenir-los, per abatre’ls, per esventrar-los mentre gemeguen i lluiten per la vida que havien bandejat i oblidat de viure, per escalfar-los i tornar-los a despertar, a la fi, dins del foc del seu final.El llop descriu els darrers dies d’un llop convertint-se en una faula sobre els temps actuals. L’idea del relat la va anar desenvolupant a partir d’una idea que tenia al cap, la d’un llop que recorre durant uns dies uns boscos. Narrat en primera persona, el lector anirà coneixent el que pensa i sent un llop ferotge, amb l’estómac buit.
