Mentre faig fúting tranquil-lament per la riba del riu Charles, m’avança un grup de noies que deuen ser alumnes de primer a Harvard. La majoria són menudes i primes, van amb jerseis de color grana amb el logo de la universitat i porten els cabells rossos i recollits en una cua. Corren com si tallessin el vent mentre escolten música en Ipod nous de trinca. Irradien competència i agressivitat. Deuen estar acostumades a avançar a tothom i que no les avançi ningú. Totes semblen llestes, sanes, encantadores, serioses i plenes de confiança. Per la manera com corren, és clar que no estan fetes per córrer llargues distancies. Són les típiques corredores de mitja distància. Fan unes gambades llarges i uns salts enèrgics. No sabrien conformar-se a correr tranquil-lament, contemplant el paisatge.
No és que en vulgui presumir, però si em comparo amb elles m’adono que estic molt acostumat a perdre. Sé que al mon hi ha una pila de coses que no podré aconseguir i una pila de gent a qui no podré superar faci el que faci. Aquestes noies, en canvi, encara no coneixen aquest dolor.

– De què parlo quan parlo de córrer (Haruki Murakami)

Sólo hay dos cosas que pueden cambiar realmente a un ser humano: un gran amor y la lectura de un gran libro.

– Paul Desalmand (1892-1940), escriptor i filòsof alemany

Quan contem contes a un infant,
sobre la seva ànima plou
i sobre els seus ulls neva,
malgrat que sigui agost.

– Walter Benjamin (1892-1940), escriptor i filòsof alemany

“La troballa afortunada d’un bon llibre pot canviar el destí d’una ànima”.

– Marcel Prévost (1862-1941), escriptor francès

“Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa – un pensament, una sensació, una manera de veure les coses – que fins aleshores et pensaves que era intimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva”.

– Els nois d’història (Alan Bennett)

Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mi me enorgullecen las que he leído.

– Jorge Luis Borges

Las pasiones humanas son un misterio, y a los niños les pasa lo mismo que a los mayores. Los que se dejan llevar por ellas no pueden explicárselas, y los que no las han vivido no pueden comprenderlas. Hay hombres que se juegan la vida para subir a una montaña. Nadie, ni siquiera ellos, puede explicar realmente por qué. Otros se arruinan para conquistar el corazón de una persona que no quiere saber nada de ellos. Otros se destruyen a sí mismos por no saber resistir los placeres de la mesa… o de la botella. Algunos pierden cuanto tienen para ganar en un juego de azar, o lo sacrifican todo a una idea fija que jamás podrá realizarse. Unos cuantos creen que sólo serán felices en algún lugar distinto, y recorren el mundo durante toda su vida. Y unos pocos no descansan hasta que consiguen ser poderosos. En resumen: hay tantas pasiones distintas como hombres distintos hay.

La pasión de Bastián Baltasar Bux eran los libros.

– La historia interminable (Michael Ende)

És cert que el meu origen era poc esperançador, però als quatre anys em va passar un miracle: vaig aprendre a llegir.

– Sean Connery