Acabem ara amb les recomanacions que vàrem iniciar fa uns dies. Avui les recomanacions son pels no tan grans.
 |
Les Fades, Mercè Rodoreda. (Ed. Baula). El Sol i la Lluna fan un pacte i transformen el polsim en minúscules fades blaves que s’enfilen per tot arreu, que no tenen nom i que són amigues de les estrelles. |
 |
La meitat d’en Jan, Gemma Lienas. (Ed. La Galera). “Els nens no ploren.” “On vas, amb aquesta samarreta rosa?” Quan en Jan decideix deixar de fer coses de nena, per què es troba com si li faltés la meitat d’ell mateix?. |
 |
Les aventures d’un ratolí de biblioteca, Salvador Comelles. (Cruilla). L’Aquil·les no és un ratolí qualsevol, té nom d’heroi i sap llegir. És un ratolí de biblioteca. Un dia, però, ensorren l’edifici on viu perquè han construït una biblioteca nova. El ratolí haurà de fugir i espavilar-se. No s’imagina pas tot el que l’espera. |
 |
La carícia de la papallona, Christian Voltz. (Kalandraka). Un conte amb una original il·lustració, on un nen li pregunta al seu avi on està l’àvia. Una història senzilla i tendra per explicar què hi ha després de la mort. |
 |
Poesies amb suc, Miquel Desclot. (Ed. La Galera). Aquest llibre conté una molt bona selecció de poetes i poemes d’arreu del món (catalans, anglesos, bascos, italians, francesos, etc.), a manera d’un diccionari internacional de poesia infantil. La selecció està a càrrec de Miquel Desclot. S’hi ha recollit una mostra de l’obra, de vegades inèdita, de més de vuitanta autors. |
 |
Bella lluna fa l’ullet, Fina Anglès. (Arola Editors). Bella Lluna fa l’ullet, es tracta d’un llibre escrit pensant en xiquets de totes les edats. Poemes i il·lustracions, doncs, adreçats als xiquets i xiquetes que estan en edat de convertir-se, pels camins del raonament, en usuaris de les prestacions que el llenguatge reserva als adults i que pels camins de la poesia poden descobrir sensibilitat, enginy, agudesa, visió inusual de les coses, una lectura més eclèctica de l’entorn, la senzillesa i la transcendència de la quotidianitat. |
 |
El nen gris, Lluís Farré Estrada. (Ed. La Galera). Des de que va néixer, en Martí Carmanyoles Canovelles, havia sigut diferent. No tenia el color de gamba assolellada dels Carmanyoles, ni tampoc el verd intens dels Canovelles. En Martí era gris. I no em refereixo només al color de la pell: en Martí era gris, fins i tot, en el seu tracte amb la resta de la gent. No li feia gràcia ni els acudits d’en Mistepita, el gripau que els ensenyava anglès, ni es sorprenia mai en els viatges que feia amb la seva mare. En Martí no veia la gràcia a res del que l’envoltava. Al menys, a res que no fos el seu hàmster Gustau rosegant llavors de gira-sol. |
 |
ABCD, Marion Bataille. (Ed. Kokinos). Un conte que a través de l’enginyeria de la maquetació ens presenta, d’una forma molt original, l’abecedari. |