El blog de la biblioteca de l'Institut Pla d'en Boet de Mataró
Recomanacions
Llibres per Sant Jordi
011 anys
Un any més per Sant Jordi, el 23 d’abril, des de la biblioteca organitzarem una parada de llibres nous. Esperem que durant aquest dia passeu per la biblioteca i ens digueu quins dels llibres exposats us agradaria que compréssim per tal que després els poguéssiu llegir.
Presentació de Desig de xocolata
011 anys
Aquest dijous 10 d’abril a les 19h a la llibreria Abacus de Mataró, Care Santos presenta la seva darrera novel·la, Desig de xocolata, amb la qual va guanyar la XXIVena edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.
Desig de xocolata és la història de tres dones que viuen en tres èpoques diferents i que els uneix una xocolatera de porcellana blanca des del moment en què es trenca fins a la seva fabricació.
Per aquest motiu Desig de xocolata ens trasllada en un primer moment a la Barcelona actual per anar viatjant en el temps fins arribar al segle XVIII fent un recorregut per la tradició xocolatera de la ciutat de Barcelona.
Com ha destacat Care Santos ‘’la xocolata ens evoca a coses bones i ens acompanya en els millors moments de la vida i com diu un amic xocolater nou de cada deu persones els hi agrada la xocolata i el desè menteix.’’
L’autora s’ha mostrat molt interessada en la microhistòria ‘les històries petites que ajuden a explicar una gran història i la xocolata l’hi oferia l’excusa perfecta per ‘parlar de la petita i gran història i de com va arribar la xocolata a Barcelona.’’
Recordeu que qui vulgui pot llegir el primer capítol en format pdf. Només cal que es posi en contacte amb la Irene.
La princesa invisible
012 anys
Aquesta setmana des de la biblioteca de l’institut recomanem el llibre “La princesa invisible” de Mercè Anguera. Una obra que va ser Premi Joaquim Ruyra 2011. El podeu trobar a l’apartat de novetats.
Sinopsi:
És una època de canvis per a la jove Mei: ajudarà la seva mare a la perruqueria, anirà a viure amb la seva àvia i, sobretot, començarà a sortir amb el Sergi. Aquesta relació, que per a la Mei hauria de ser de descoberta i d’autoafirmació, pren un caire inesperat que la desconcerta i la fereix. La relació amb la mare i l’àvia també canviarà, especialment a mesura que vagi coneixent els secrets de les seves respectives històries. La vida quotidiana, la maternitat, l’amor, el desig, la feina, la pròpia imatge, el pas del temps, la cura dels qui ens són propers i, sobretot, els primers símptomes de maltractament en la parella, són temes presents i tractats en un to volgudament senzill: no es busca impressionar, ni moralitzar, sinó crear empatia.
Esperem que us agradi i us faci reflexionar!
Guia per no llegir
012 anys
Aquesta setmana trobareu a la biblioteca el llibre:
GUIA PER NO LLEGIR
En Charlie Joe Jackson se sent orgullós de dir que mai ha llegit un llibre sencer. Quan a l’escola no li queda més remei que llegir-ne un, sempre llegeix el primer i l’últim capítol. Però per a la part del mig, el seu amic Timmy s’encarrega de fer-ho a canvi d’un gelat. Un dia, però, en Timmy decideix que el seu preu ha pujat a tres gelats en comptes d’un, i a en Charlie, només li queden dues opcions: cedir al xantatge o llegir…
Radiografia de noia amb tatuatge
012 anys
Avui us recomanem la novel·la juvenil Radiografia de noia amb tatuatge de Jordi Sierra i Fabra. Es tracta d’una història d’amor adolescent amb un crim i una jove protagonista d’allò més tossuda en la recerca de la veritat. Segur que us agradarà!
Una nit de passió acaba amb un crim. El principal sospitós nega els fets però totes les proves el condemnen. Un cas tancat per a tothom menys per a la nòvia de l’acusat, que se’n sent responsable perquè aquella nit fatídica no era amb ell. La Carla creu que hi ha peces que no encaixen. Mentre tot sembla ensorrar-se al seu voltant, ella iniciarà una investigació per descobrir el veritable rostre de l’assassí.
El noi del pijama de ratlles
012 anys
Un dels llibres que llegirem aquest trimestre amb els alumnes de 4t és “El noi del pijama de ratlles”. Aquí us n’adjuntem la sinopsi i el booktrailer. Esperem que gaudiu de la lectura.
Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BJiyLwJro0E[/youtube]
Comencem
012 anys
Comencem el nou curs amb una entrevista a Alexandre Bataller, professor de llengua i literatura catalanes a secundària durant més de vint anys. Actualment és professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València i l’any passat va obtenir el XXX Premi Ciutat de València de poesia amb “El Llibre del professor”.
Aquest llibre és un homenatge en forma de vers a mestres i alumnes. Així, ens ha semblat indicat d’iniciar aquest nou curs amb un dels seus poemes:
INICI DE CURS
Em refaig i em contruïsc,
m’alce i em reconec:
un nou curs comença
i s’imposa l’àrdua tasca d’alçar
de nou l’edifici.
Desaprendrem els camins,
prepararem les motxilles:
una llibreta buida,
il·lusió encuriosida
i una travessia per horitzó.
La terra ferma ens fa l’adéu,
Despullat de tot, m’embarque sol,
Veuré créixer nou fullam.
En mar per l’etern esdevenir, un curs.
Onades i vents, sigueu-me favorables!
Parlarem ara amb aquest gran coneixedor de la professió docent i alhora un excel·lent poeta.
Biblioboet: Per quin motiu vas decidir escriure un poemari sobre el món de l’educació?
Alexandre Bataller: Jo no pensava escriure un llibre. Mentre anava vivint el dia a dia de les aules i anava trobant situacions que em provocaven l’escriptura, aleshores escrivia els poemes. Ara bé, quan vaig deixar la secundària per passar a la universitat, per combatre l’enyorança vaig decidir reunir una selecció dels poemes que havia escrit en un poemari que es diu “Llibre del professor”.
Com definiries la poesia? I l’educació?
La poesia és joc i també foc. I una forma de coneixement, també.
L’educació és la millor eina per a construir una societat millor.
Després de vint-i-tres anys a les aules de secundària, ens podries explicar què és allò que s’acaba recordant d’un curs? És a dir, què esdevé important de manera que es converteix en un moment memorable?
Les coses importants són les més senzilles: una mirada, el gest d’un alumne, un somriure agraït. Tot això que fa irrepetibles els moments viscuts entre el riu de la vida adolescent. És per això que és un privilegi més que no pas una feina fer classes.
Quins consells donaries als nostres alumnes per tal de gaudir i d’aprofitar d’allò més bé el curs escolar?
Cal que estiguin receptius a la passió que trobaran en moltes classes i que es contagiïn d’ella. Cal que vagin cada dia a classe com aquell qui va a gaudir. Només així les hores seran joioses. El fet d’aprendre és treball, però també amor.
Quines lectures consideres que t’han marcat? Per què?
Quan era adolescent em va marcar la lectura de la poesia de Vicent Andrés Estellés. Recordeu allò de “no hi havia a València dos amants com nosaltres“. Més tard, “Les dones i els dies” de Gabriel Ferrater és un referent que encara tinc present cada dia.
Quins llibres recomanaries als nostres alumnes de secundària i batxillerat?
Dues obres del meu amic Vicent Borràs. “Notes finals” i “Lennon i Anna” publicades per Bromera. En els dos llibres s’hi troben protagonistes adolescents amb els quals s’hi podrien identificar.
Per acabar l’entrevista, ens agradaria que ens regalessis alguns versos que siguin especials per a tu.
Quan Pere Quart va deixar Catalunya i va marxar a l’exili va escriure:
“No em moriré d’enyorança,
ans d’enyorança viuré”.
Cada curs que acabes, cada centre que deixes podem sentir una mica això. Algun dia, no massa llunyà, vosaltres també recordareu aquells professors que us contagiaren la passió per les coses importants de la vida.
Moltes gràcies, Alexandre!
Ja sabeu que resto a la vostra disposició per allò que faci falta. I és clar, que us convido a llegir els versos del “Llibre del professor”. Hi trobareu l’emoció de la vida a les aules. Us desitjo que passeu un bon curs.
Hola diari!
012 anys
Un alumne de 1r C ens recomana aquest llibre:
Hola diari!
Ivan Parra
Edicions de la Magrana
Sinopsi:
Això que pesa tan poc és el diari del Daniel Bosch, un noi que no pot parar quiet i que li agrada escriure. El Daniel és un focus de situacions simpàtiques i de vegades caòtiques, de reflexions senzilles però filosòfiques pròpies d’algú que es comença a fer gran.
Ivan Parra va néixer una tarda de la primavera del 1981 a la gran Barcelona. Han passat els anys i ja estudia segon de BUP. Cerdanyola és la ciutat que l’ha vist créixer, i és on actualment resideix. És un apassionat del cinema i es considera un enamorat de la ciutat Olímpica. La seva vocació és el periodisme, i de gran es veu treballant com a Déu-sap-què a la ràdio o a la televisió. A part d’això, li agrada escriure. Aquesta és la seva primera novel·la, però de ben segur que no serà l’última.
Crispetes per la Norma Schweizer
112 anys
La Laila de 1r d’ESO B avui ens ha recomat aquest llibre. Ens ha comentat que l’ha llegit aquest trimestre i que li ha agradat molt perquè tracta temes com l’amistat o la solidaritat.
Resum
La Mireia és una alumna exemplar de primer de secundària, té dotze anys i està enamorada d’un company d’escola. La Maria és la seva millor amiga de classe, on arriba una alumna nova: la Norma Schweizer. Aquesta noia, filla de pare alemany i mare catalana, aviat inicia una bona amistat amb les dues noies que va creixent dia a dia. La Norma, que posseeix una manera especial de contemplar el món, els ensenya coses d’Alemanya i els parla de llibres. La relació es fa tan profunda que un dia la Mireia promet a la Norma que li farà costat sempre, passi el que passi, i així ho haurà de fer. Un dia, la Norma es fa un petit tall al laboratori amb un tub d’assaig i reacciona d’una manera molt agressiva, però al final confessa a la Mireia que té els anticossos de la sida. La Mireia, tot guardant el secret, comença a investigar què és la sida i comprèn millor el problema de la seva amiga. Els pares de l’escola, en assabentar-se’n, s’impliquen ràpidament en el tema: uns quants desitgen que la Norma abandoni l’escola; d’altres, com els pares de la Mireia i de la Maria, defensen que la noia continuï a l’escola. L’alumnat, mica en mica i engrescats per la Mireia, comença a mobilitzar-se en la defensa dels drets de la Norma, de la mateixa manera que alguns professors de l’escola. Finalment, venç la causa noble i la Norma pot tornar a l’escola amb normalitat.
El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà
012 anys
Un dels llibres que ha agradat més aquest trimestre als alumnes de 1r d’ESO ha estat “El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà”. El recomanem a tothom!
Sinopsi:
Comentaris recents