El blog de la biblioteca de l'Institut Pla d'en Boet de Mataró
Actualitat
Dia Mundial de la Poesia
013 anys
Des del bloc de la biblioteca ens sumen a la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de l’Àngels Gregori:
| A l’institut |
| Per a Mercè Sarrió, l’única a qui no va destinat aquest poema, l’única, també, que em va obrir de bat a bat les finestres de l’aula perquè hi entrés la poesia. I el primer dia que entres a l’Institut I a l’Institut, tal com cal, Però en asseure’t davant la pissarra dels professors, Et faran analitzar les rimes d’aquell poetastre pudent oh, mon petit animal inutile! I agafaràs tots els teus llibres i totes les teues coses I, a la nit, veuràs que ha estat un dia normal, tan normal |
Dia de la poesia catalana a internet
013 anys
Avui celebrem el III Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa que, aprofitant la proximitat del Dia mundial de la poesia (21 de març), vol contribuir a fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar que és una poesia valorada i estimada pels seus lectors.
Des del bloc de la biblioteca ens sumem a aquesta iniciativa amb un poema de Joan Margarit:
Dites populars i refranys de Carnestoltes
013 anys
Aquest mes de febrer celebrem amb gresca, música i alegria la festa de Carnestoltes. Període de divertiments que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma. Heu de saber que hi ha un grapat de dites populars parlant-ne i aquí us en deixem unes quantes.
A Carnestoltes, bones voltes
Al Carnaval, tot s’hi val
Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
Amor de Carnaval, és el que més val
Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
Carnaval gelat, espiga granada
Carnaval se’n va, sembra ton all
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
Carnestoltes, quinze voltes!
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
Casament de Carnaval, casament que res val
De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
Del Carnaval, no en facis cabal
Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
Després de Sant Anton Carnestoltes són
El dimarts de Carnestoltes n’és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
El qui és carcamal, tot l’any fa carnaval
Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
Moltes caretes pel carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Núvia amb cabells blancs fa Carnestoltes
Pel boig, tot l’any és Carnestoltes
Pel Carnaval, tot se val
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes
Per als boigs tot l’any és Carnestoltes
Per Carnaval tothom és igual
Nou llibre de l’escriptora Care Santos
013 anys
L’escriptora Care Santos ens ha enviat el primer capítol de la seva nova novel·la per adults , que sortirà a finals de febrer. Aquí teniu un fragment.
I vet aquí que, després de passar gana i menjar malament i preguntar-se què feia allà vestit d’aquella manera i mirar el mar amb cara de babau i dissimular les llàgrimes nit rere nit i haver d’aguantar les brometes dels soldats i caminar amb els peus adolorits i unes sabates que ja gairebé havien perdut les soles i així durant dies i més dies, vet aquí que per fi va arribar en Filippo Brancaleone a una plana com les de la seva terra.
En un costat hi havia el mar, i a l’altre, les muntanyes. El sol s’amagava rere un cim i just al mig del paisatge, envoltada de camps i terres ermes, l’esperava una ciutat voltada de muralles que li va semblar imponent, perquè mai no havia vist res d’igual. Sota aquella llum de sol ponent les torres i els baluards de la muralla semblaven d’or, i allargaven les seves ombres per damunt dels glacis i els ponts llevadissos. Hi havia sentinelles que esperaven el darrer toc del dia, el que anunciava l’hora de tancar les portes de la ciutat fins l’endemà. També va distingir molts campanars, però sobre tots ells regnava un silenci trist, estrany, com de qui calla per força. La quietud de la ciutat captiva. En Filippo Brancaleone era un noi massa alt i massa prim, amb cert aire d’ocell de teulada, sense cap mena de prestància.
L’uniforme li esqueia com una disfressa. El bigoti li creixia tan destarotat com tota la resta i no va poder amagar la seva alegria juvenil quan va assenyalar el que veia, va obrir la boca i va parlar, per primer cop en moltes milles, per preguntar:
—Cos’è quella?
Un company va respondre:
—Barxelona.
En Brancaleone va deixar anar un sospir d’admiració i va remugar una exclamació que li venia de molt enrere, dels seus primers anys, de la seva llengua materna, de les tardes al sol al carrer on va néixer, de la brisa que mai descansava en la seva dèria de despentinar senyores i emmarcar d’arrugues els ulls dels vells,
dels seus orígens perduts:
—Belin!
Era el 14 de juny de 1808 i, com ja ha quedat dit, el món semblava a les acaballes. Però el món exagerava i, com tantes altres vegades, no n’hi havia per tant.
Any Espriu 2013
013 anys
Aquest any es commemora el centenari del naixement de l’escriptor Salvador Espriu. Conferències, exposicions, projectes editorials i certàmens per a la divulgació de la vida i l’obra d’una de les principals figures de la literatura catalana formen part del programa de celebració.
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) és una de les figures cabdals de les lletres catalanes del segle XX. Va escriure novel·la, teatre i poesia i va combinar amb habilitat diferents formes literàries: la lírica, l’elegia, la sàtira i la didàctica. L’any 1972 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Entre les seves obres destaquen ‘Israel’; ‘Dr. Rip’; ‘La revolta dels Sants’; ‘Laia’; ‘Aspectes’; ‘Els avets’; ‘Miratge a Citerea’; ‘Letizia’; ‘Ariadna al laberint grotesc’; ‘Antígona’; ‘Cementiri de Sinera’; ‘Primera història d’Esther’; ‘Les hores’; ‘Mrs. Death’; ‘El caminant i el mur’; ‘Final del laberint’, o ‘La pell de brau’. Algunes d’aquestes les podeu trobar a la biblioteca de l’Institut.
A continuació us deixem un petit tast de la seva obra amb un poema de Cementiri de Sinera:
[II]
Nova biblioteca a Mataró!
013 anys
El diumenge 3 de febrer la Biblioteca Antoni Comas obrirà les seves portes i amb ella s’estrenarà la Xarxa de biblioteques de Mataró i el nou servei d’autoprèstec. A partir de les 10 h hi haurà diferents activitats d’animació: cercaviles de gegants, actuació castellera dels Capgrossos de Mataró, visita a la biblioteca, contes, música i molt més!
Si voleu més informació cliqueu aquí.
Comentaris recents