El blog de la biblioteca de l'Institut Pla d'en Boet de Mataró
Actualitat
Noves adquisicions
011 anys
TENIM LLIBRES NOUS A LA BIBLIOTECA!
Aquí en teniu els títols i els autors:
Bel: Amor més enllà de la Mort. Care Santos.
No em ratllis. Flàvia Company.
La ladrona de libros. Markus Zusak.
El rey búho. Ungulani Ba Ka Khosa i Americo Amos Mavale.
La terra d’Andoc. Albert López.
El mar de los monstruos. Rick Riordan.
La tomba d’Aurora K. Pedro Riera.
De aquí a la luna y vuelta. Moon River.
Desig de xocolata. Care Santos.
Insurgente. Veronica Roth.
Divergente. Veronica Roth.
Leal. Veronica Roth.
Sant Jordi
011 anys
Us recordem que avui és el dia del llibre i de la rosa i per celebrar-lo us deixem aquesta cançó d’amor que últimament sona bastant…
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tO65XoTEUFk[/youtube]
Llibres per Sant Jordi
011 anys
Un any més per Sant Jordi, el 23 d’abril, des de la biblioteca organitzarem una parada de llibres nous. Esperem que durant aquest dia passeu per la biblioteca i ens digueu quins dels llibres exposats us agradaria que compréssim per tal que després els poguéssiu llegir.
Presentació de Desig de xocolata
011 anys
Aquest dijous 10 d’abril a les 19h a la llibreria Abacus de Mataró, Care Santos presenta la seva darrera novel·la, Desig de xocolata, amb la qual va guanyar la XXIVena edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.
Desig de xocolata és la història de tres dones que viuen en tres èpoques diferents i que els uneix una xocolatera de porcellana blanca des del moment en què es trenca fins a la seva fabricació.
Per aquest motiu Desig de xocolata ens trasllada en un primer moment a la Barcelona actual per anar viatjant en el temps fins arribar al segle XVIII fent un recorregut per la tradició xocolatera de la ciutat de Barcelona.
Com ha destacat Care Santos ‘’la xocolata ens evoca a coses bones i ens acompanya en els millors moments de la vida i com diu un amic xocolater nou de cada deu persones els hi agrada la xocolata i el desè menteix.’’
L’autora s’ha mostrat molt interessada en la microhistòria ‘les històries petites que ajuden a explicar una gran història i la xocolata l’hi oferia l’excusa perfecta per ‘parlar de la petita i gran història i de com va arribar la xocolata a Barcelona.’’
Recordeu que qui vulgui pot llegir el primer capítol en format pdf. Només cal que es posi en contacte amb la Irene.
Dia Mundial de la Poesia
012 anys
El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l’any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.[1]
Arreu han sorgit iniciatives de caràcter divers per festejar-lo. Des de l’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l’organització de diferents accions amb l’objectiu de difondre el fet poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l’edició d’un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l’ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.
Des del blog de la biblioteca ens afegim a la festa amb aquests dos poemes:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ixrxky8WEss[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Pku15u39UxA[/youtube]
Dia de la poesia catalana a internet
012 anys
Avui 17 de març fem una crida a emplenar la xarxa de versos catalans: celebrem elDia de la poesia catalana a internet, una iniciativa (impulsada per la UOC des del 2011) que vol fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n’és de valorada i estimada pels seus lectors.
Des del blog de la biblioteca ens sumem a aquesta iniciativa amb aquest poema de Ferrater:
DITS
Lleugera, s’iniciava
la pluja d’una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te’m perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l’ombra del toc
dels teus dits, quan te’m perdies.
Carnestoltes
012 anys
per jclopes3
a Actualitat
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d’Isis i Osiris.
El carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és diumenge de rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el dimecres de cendra, el primer dia de quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el dijous gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma.
Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals. Si en voleu saber més, cliqueu aquí.
Bon any! (2014, any Vinyoli)
012 anys
PRIMER D’ANY
He sortit a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli
El poema de Nadal
012 anys
El Poema de Nadal [Fragment]
Ai, aire d’aquesta nit!
Quina sentida de rosa
hi ha en l’aire gelat que es posa
sobre el pols esfereït?
Ai, aire d’aquesta nit!
Dins la teva covardia
i en la gira del teu llit,
home nafrat de cada dia,
tremola el mot que el llavi no diria;
hi ha una estrella que anuncia
dins l’aire d’aquesta nit!
Una estrella!…
Perquè l’escletxa que el cor veu,
i l’absoluta meravella
de la bellesa de la creu,
sols pot dir-la una estrella!
Tu i jo i els altres follament,
direm les coses quotidianes
del nervi i de la dent,
direm el nostre pensament
que vola baix, i que té ganes
de senyoria i nodriment…
[…]
És per això que us donc la bona nit,
perquè entre tots cerquem l’alegria
i l’estrella en l’infinit
i el perfum de misteri d’aquest dia.
Què us diré de la nit meravellosa
si la veu que es vestia de blanc
és igual que neu fosa,
i en el pit s’hi ha fet negra la sang?
Però tens el record d’altres dies,
que els teus ulls eren nets, transparents,
i tot ple de misteris dormies
abs el somni enganxat a les dents.
Si el despit que se’t menja tu acales,
per somriure a uns paisatges llunyans,
veuràs l’àngel tot neu a les ales,
amb la cinta de seda a les mans.
Si t’oblides d’avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pessebre,
amb les figures de fang.
Vuràs la muntanya segura
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.
Si et penses caçar l’estrella
no vagis baladrejant,
humiteja’t la parpella
amb tres llàgrimes d’infant,
ajup-te fins al temps que eres infant.
(De El Poema de Nadal [Fragments]. Josep Maria de Sagarra, Barcelona: Selecta, 1972, p. 11-15)
Comentaris recents