jclopes3

jclopes3

This user hasn't shared any profile information

Articles per jclopes3

Care Santos, a l’institut

0

El divendres 26 d’abril Care Santos vindrà a l’institut a parlar-nos de la seva novel·la Ara o Mai.

Aquest llibre va ser inclòs l’any 2004 en la prestigiosa The White Ravens selection, que recull cada any amb motiu de la Fira del Llibre de Bologna, 250 títols publicats en 33 idiomes i representants de 51 països. En l’acta del jurat es feia constar que s’havia escollit per “tractar el tòpic de la primera experiència sexual d’una manera desenfadada i amb sentit de l’humor”.
 

En paraules de Care Santos: “Van passar-me coses molt divertides que van portar-me a escriure aquesta novel·la. La primera i més increÏble de totes va ser que la meva gossa Flok va descobrir el diari d’una noia de setze anys en una platja de Malgrat. Vaig mirar de tornar-lo a la seva mestressa, però va ser impossible trobar-la. Després el vaig fer traduïr –estava escrit en alemany-, el vaig llegir amb delit. Aquella lectura va inspirar-me aquestes pàgines.”

Li podreu fer preguntes sobre tot això i molt més…

Any Punsola

0

Enguany també es celebra l’any Punsola. Si voleu veure l’acte de la inauguració d’aquest esdeveniment, cliqueu aquí.

A més, us presentem un poema seu, ideal per un dia de pluja com avui.

 Pluja a la muntanya

La pluja, a muntanya,

no enganya.

La pluja remulla,

verdeja la fulla,

repinta els alts xops,

i fa més llustrosa

l’esquena dels llops.

la pluja, quan crida,

és la vida.

Refà els caminals,

i els brancams malalts,

i els prats que eren morts;

i els xops creixen alts,

i els llops molt més forts.

La pluja, a muntanya,

no enganya.

La pluja, quan crida,

és la vida.

Dia Mundial de la Poesia

0

Des del bloc de la biblioteca ens sumen a la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de l’Àngels Gregori:

A l’institut
Per a Mercè Sarrió,
l’única a qui no va destinat aquest poema,
l’única, també, que em va obrir de bat a bat
les finestres de l’aula perquè hi entrés la poesia
.

I el primer dia que entres a l’Institut
-una mica desendreçat per nodrir la rebel·lia de l’edat-
veuràs que ningú no s’adona que t’has fet gran.
Que ja no eres aquell paràsit que arribava a casa
amb les mans plenes de plastilina i les butxaques
ofegades de joguines.

I a l’Institut, tal com cal,
et faran creure que t’ensenyen els grans poetes.
I quan s’acaben les classes sortiràs de pressa
cap al lavabo i et tancaràs amb pany i clau
per imitar versos a la manera de Rimbaud.

Però en asseure’t davant la pissarra dels professors,
descobriràs que la poesia no cap per les estretes
portes de les aules ni entrarà clandestinament
amb el vent per la finestra.
I no veuràs més versos que unes lliçons marcides que,
a l’ensems, no et serviran de res.

Et faran analitzar les rimes d’aquell poetastre pudent
amb exàmens de geometria aplicats a cap poesia.
I preguntaràs tímidament on és el teu Ferrater, i el teu Brossa,
i l’Ungaretti i en Baudelaire,

oh, mon petit animal inutile!

I agafaràs tots els teus llibres i totes les teues coses
i te n’aniràs de classe de pressa, una altra vegada,
cap al lavabo, per vomitar versos a la manera de Verlaine.

I, a la nit, veuràs que ha estat un dia normal, tan normal
com la resta dels dies de l’any.
I obriràs els ulls per veure que el món no fa festeta
ni se’n va de copes només perquè tu entres
per primera vegada a l’Institut
i la motxilla on posaves el berenar quan anaves
a l’escola se t’haja quedat ridícula.
 

Dia de la poesia catalana a internet

0

Avui celebrem el III Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa que, aprofitant la proximitat del Dia mundial de la poesia (21 de març), vol contribuir a fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar que és una poesia valorada i estimada pels seus lectors.
Des del bloc de la biblioteca ens sumem a aquesta iniciativa amb un poema de Joan Margarit:

PRINCIPIS I FINALS  

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

   
 

Any Joana Raspall

0

Enguany també es commemora el centenari de l’escriptora Joana Raspall. Podeu trobar-ne més informació clicant aquí.

                                                                                                 

L’ESPERA

T’espero i sé que vindràs.
Se’m fa l’hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)

Via Llibre

1

Diuen que la feina ben feta no té fronteres i no hi ha feina ben feta sense rigor ni exigència. De fet, totes dues coses es poden aplicar també a la vida quotidiana, són una manera de fer i, probablement, també de ser. El rigor és segurament una de les característiques que defineixen més el periodista Jaume Barberà. “Singulars” és un programa que treballa a partir de l’exigència i la responsabilitat. Barberà ho té clar, i ens ho explica durant una excursió per Collserola, on desgrana també les seves lectures imprescindibles. A la conversa, dos escriptors exigents i precisos. Mercè Ibarz ens presenta “Vine com estàs”, un llibre sobre la memòria familiar i la personal. Toni Sala acaba de publicar dos llibres a la vegada. “Provisionalitat” presenta dos contes llargs on Sala proporciona al lector una identificació directa. I “Notes sobre literatura” és una revisió comentada sobre literatura i clàssics catalans. I lletratem també el cantant Lluís Gavaldà. Per veure el vídeo del programa cliqueu aquí.

Dites populars i refranys de Carnestoltes

0

 

 

Aquest mes de febrer celebrem amb gresca, música i alegria la festa de Carnestoltes. Període de divertiments que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma. Heu de saber que hi ha un grapat de dites populars parlant-ne i aquí us en deixem unes quantes.

 

 

 

 

A Carnestoltes, bones voltes
Al Carnaval, tot s’hi val
Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
Amor de Carnaval, és el que més val
Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
Carnaval gelat, espiga granada
Carnaval se’n va, sembra ton all
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
Carnestoltes, quinze voltes!
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
Casament de Carnaval, casament que res val
De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
Del Carnaval, no en facis cabal
Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
Després de Sant Anton Carnestoltes són
El dimarts de Carnestoltes n’és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
El qui és carcamal, tot l’any fa carnaval
Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
Moltes caretes pel carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Núvia amb cabells blancs fa Carnestoltes
Pel boig, tot l’any és Carnestoltes
Pel Carnaval, tot se val
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes
Per als boigs tot l’any és Carnestoltes
Per Carnaval tothom és igual

 

Any Espriu 2013

0

Aquest any es commemora el centenari del naixement de l’escriptor Salvador Espriu. Conferències, exposicions, projectes editorials i certàmens per a la divulgació de la vida i l’obra d’una de les principals figures de la literatura catalana formen part del programa de celebració.

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) és una de les figures cabdals de les lletres catalanes del segle XX. Va escriure novel·la, teatre i poesia i va combinar amb habilitat diferents formes literàries: la lírica, l’elegia, la sàtira i la didàctica. L’any 1972 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Entre les seves obres destaquen ‘Israel’; ‘Dr. Rip’; ‘La revolta dels Sants’; ‘Laia’; ‘Aspectes’; ‘Els avets’; ‘Miratge a Citerea’; ‘Letizia’; ‘Ariadna al laberint grotesc’; ‘Antígona’; ‘Cementiri de Sinera’; ‘Primera història d’Esther’; ‘Les hores’; ‘Mrs. Death’; ‘El caminant i el mur’; ‘Final del laberint’, o ‘La pell de brau’. Algunes d’aquestes les podeu trobar a la biblioteca de l’Institut.

A continuació us deixem un petit tast de la seva obra amb un poema de Cementiri de Sinera:

                        [II]

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Nova biblioteca a Mataró!

0

El diumenge 3 de febrer la Biblioteca Antoni Comas obrirà les seves portes i amb ella s’estrenarà la Xarxa de biblioteques de Mataró i el nou servei d’autoprèstec. A partir de les 10 h hi haurà diferents activitats d’animació: cercaviles de gegants, actuació castellera dels Capgrossos de Mataró, visita a la biblioteca, contes, música i molt més!

Si voleu més informació cliqueu aquí.

Un estiu a Borneo

0

Un estiu a Borneo és el llibre que heu de llegir per aquest trimestre. La història, principalment, transcorre a Borneo, una illa de l’arxipèlag malai. Però, sabeu on és exactament? Mireu-ho aquí. Sabíeu que Borneo és la tercera illa més gran del món i que els orangutans que viuen allà, a la selva tropical, estan en perill d’extinció? Per saber més coses sobre Borneo, cliqueu aquí.

Aquí teniu la ressenya del llibre:

En Martí, per qüestions familiars, ha d’anar a passar l’estiu amb la seva tieta Rosa, a Indonèsia. La Rosa és veterinària i treballa en una clínica, al costat de la selva de Borneo, on té cura de més de 180 orangutans, amb l’ajut de cent daiaks, els indígenes de l’illa. En Martí primer no hi vol anar, però després d’uns esdeveniments inesperats, decideix viatjar fins a la selva, on viurà moltes aventures i coneixerà el rei dels orangutans, en Kosasi, les mares adoptives que tenen cura dels orangutanets més petits, l’Eso, un cuidador que l’ajudarà en les seves tribulacions, i un munt d’orangutanets amb qui passarà un estiu ple d’emocions i vivències noves. En Martí, a nivell personal, experimentarà un gran canvi en la seva vida durant aquest estiu a Borneo. Deixarà de ser un noi despistat, que sempre està a la lluna i que mai no té interès per les coses, i es tornarà més madur, més conscient i amb ganes de fer moltes coses. Aquesta novel·la està basada en la realitat. L’autora s’ha inspirat en la seva germana Rosa, que és veterinària, especialitzada en primats i que durant cinc anys ha treballat en una clínica d’orangutans a Borneo.

Heu començat ja a llegir-lo? A mi la història m’ha encantat. I a vosaltres, que us agrada?

Que gaudiu de la lectura!

[Font: http://catalaaliesalbadelvalles.blogspot.com/2008/10/un-estiu-borneo.html]

jclopes3's RSS Feed
Go to Top