Comencem el nou curs amb una entrevista a Alexandre Bataller, professor de llengua i literatura catalanes a secundària durant més de vint anys. Actualment és professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València i l’any passat va obtenir el XXX Premi Ciutat de València de poesia amb “El Llibre del professor”.

 

 

Aquest llibre és un homenatge en forma de vers a mestres i alumnes. Així, ens ha semblat indicat d’iniciar aquest nou curs amb un dels seus poemes:

INICI DE CURS

Em refaig i em contruïsc,

m’alce i em reconec:

un nou curs comença

i s’imposa l’àrdua tasca d’alçar

de nou l’edifici.

 

Desaprendrem els camins,

prepararem les motxilles:

una llibreta buida,

il·lusió encuriosida

i una travessia per horitzó.

 

La terra ferma ens fa l’adéu,

Despullat de tot, m’embarque sol,

Veuré créixer nou fullam.

En mar per l’etern esdevenir, un curs.

Onades i vents, sigueu-me favorables!

 

Parlarem ara amb aquest gran coneixedor de la professió docent i alhora un excel·lent poeta.

Biblioboet: Per quin motiu vas decidir escriure un poemari sobre el món de l’educació?

Alexandre Bataller: Jo no pensava escriure un llibre. Mentre anava vivint el dia a dia de les aules i anava trobant situacions que em provocaven l’escriptura, aleshores escrivia els poemes. Ara bé, quan vaig deixar la secundària per passar a la universitat, per combatre l’enyorança vaig decidir reunir una selecció dels poemes que havia escrit en un poemari que es diu “Llibre del professor”.

Com definiries la poesia? I l’educació? 

La poesia és joc i també foc. I una forma de coneixement, també.

L’educació és la millor eina per a construir una societat millor.

Després de vint-i-tres anys a les aules de secundària, ens podries explicar què és allò que s’acaba recordant d’un curs? És a dir, què esdevé important de manera que es converteix en un moment memorable?

Les coses importants són les més senzilles: una mirada, el gest d’un alumne, un somriure agraït. Tot això que fa irrepetibles els moments viscuts entre el riu de la vida adolescent. És per això que és un privilegi més que no pas una feina fer classes. 

Quins consells donaries als nostres alumnes per tal de gaudir i d’aprofitar d’allò més bé el curs escolar?

Cal que estiguin receptius a la passió que trobaran en moltes classes i que es contagiïn d’ella. Cal que vagin cada dia a classe com aquell qui va a gaudir. Només així les hores seran joioses. El fet d’aprendre és treball, però també amor. 

Quines lectures consideres que t’han marcat? Per què?

Quan era adolescent em va marcar la lectura de la poesia de Vicent Andrés Estellés. Recordeu allò de “no hi havia a València dos amants com nosaltres“. Més tard, “Les dones i els dies” de Gabriel Ferrater és un referent que encara tinc present cada dia.

Quins llibres recomanaries als nostres alumnes de secundària i batxillerat?

Dues obres del meu amic Vicent Borràs. “Notes finals” i “Lennon i Anna” publicades per Bromera. En els dos llibres s’hi troben protagonistes adolescents amb els quals s’hi podrien identificar.

Per acabar l’entrevista, ens agradaria que ens regalessis alguns versos que siguin especials per a tu.

Quan Pere Quart va deixar Catalunya i va marxar a l’exili va escriure:

“No em moriré d’enyorança,

ans d’enyorança viuré”.

Cada curs que acabes, cada centre que deixes podem sentir una mica això. Algun dia, no massa llunyà, vosaltres també recordareu aquells professors que us contagiaren la passió per les coses importants de la vida. 

Moltes gràcies, Alexandre!

Ja sabeu que resto a la vostra disposició per allò que faci falta. I és clar, que us convido a llegir els versos del “Llibre del professor”. Hi trobareu l’emoció de la vida a les aules. Us desitjo que passeu un bon curs.