Archive for març, 2013

Any Punsola

0
12 anys
per a Actualitat, General, Poesia

Enguany també es celebra l’any Punsola. Si voleu veure l’acte de la inauguració d’aquest esdeveniment, cliqueu aquí.

A més, us presentem un poema seu, ideal per un dia de pluja com avui.

 Pluja a la muntanya

La pluja, a muntanya,

no enganya.

La pluja remulla,

verdeja la fulla,

repinta els alts xops,

i fa més llustrosa

l’esquena dels llops.

la pluja, quan crida,

és la vida.

Refà els caminals,

i els brancams malalts,

i els prats que eren morts;

i els xops creixen alts,

i els llops molt més forts.

La pluja, a muntanya,

no enganya.

La pluja, quan crida,

és la vida.

Dia Mundial de la Poesia

0
13 anys
per a Actualitat, General, Poesia

Des del bloc de la biblioteca ens sumen a la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de l’Àngels Gregori:

A l’institut
Per a Mercè Sarrió,
l’única a qui no va destinat aquest poema,
l’única, també, que em va obrir de bat a bat
les finestres de l’aula perquè hi entrés la poesia.

I el primer dia que entres a l’Institut
-una mica desendreçat per nodrir la rebel·lia de l’edat-
veuràs que ningú no s’adona que t’has fet gran.
Que ja no eres aquell paràsit que arribava a casa
amb les mans plenes de plastilina i les butxaques
ofegades de joguines.

I a l’Institut, tal com cal,
et faran creure que t’ensenyen els grans poetes.
I quan s’acaben les classes sortiràs de pressa
cap al lavabo i et tancaràs amb pany i clau
per imitar versos a la manera de Rimbaud.

Però en asseure’t davant la pissarra dels professors,
descobriràs que la poesia no cap per les estretes
portes de les aules ni entrarà clandestinament
amb el vent per la finestra.
I no veuràs més versos que unes lliçons marcides que,
a l’ensems, no et serviran de res.

Et faran analitzar les rimes d’aquell poetastre pudent
amb exàmens de geometria aplicats a cap poesia.
I preguntaràs tímidament on és el teu Ferrater, i el teu Brossa,
i l’Ungaretti i en Baudelaire,

oh, mon petit animal inutile!

I agafaràs tots els teus llibres i totes les teues coses
i te n’aniràs de classe de pressa, una altra vegada,
cap al lavabo, per vomitar versos a la manera de Verlaine.

I, a la nit, veuràs que ha estat un dia normal, tan normal
com la resta dels dies de l’any.
I obriràs els ulls per veure que el món no fa festeta
ni se’n va de copes només perquè tu entres
per primera vegada a l’Institut
i la motxilla on posaves el berenar quan anaves
a l’escola se t’haja quedat ridícula.
 

Dia de la poesia catalana a internet

0
13 anys
per a 1r d'ESO, 1r de Batxillerat, 2n d'ESO, 2n de Batxillerat, 3r d'ESO, 4t d'ESO, Actualitat, General, Poesia

Avui celebrem el III Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa que, aprofitant la proximitat del Dia mundial de la poesia (21 de març), vol contribuir a fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar que és una poesia valorada i estimada pels seus lectors.
Des del bloc de la biblioteca ens sumem a aquesta iniciativa amb un poema de Joan Margarit:

PRINCIPIS I FINALS  

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

   
 

Dia de la dona

0
13 anys
per a General

Any Joana Raspall

0
13 anys
per a General, Poesia

Enguany també es commemora el centenari de l’escriptora Joana Raspall. Podeu trobar-ne més informació clicant aquí.

                                                                                                 

L’ESPERA

T’espero i sé que vindràs.
Se’m fa l’hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)

Go to Top