Interculturalitat es pot entendre, sempre a partir del fet de l’existència en un mateix territori de dos o més cultures (on una és sovint fruit de la immigració), com la interacció (i eventual integració) d’aquestes diverses cultures.

La diferència entre multiculturalitat i interculturalitat és que en el primer cas hi ha diferents cultures, però no interactuen entre elles.

Parlem d’interculturalisme a una visió filosòfica i/o una acció (o proposició d’acció) política davant d’aquesta realitat multicultural.

L’interculturalisme promou els drets individuals per a tothom, sense discriminació. Això significa, en particular, que les persones tenen dret a mantenir una afiliació amb un grup ètnic i el dret a les diferències culturals i religioses, que es poden mostrar en el domini públic. No obstant això, la societat sencera ha adherir-se a la mateixa constitució de drets i obligacions fonamentals, sense excepció. No accepta que les diferències culturals s’utilitzen com a excusa per reduir els drets de certs grups. Aquest enfocament condueix a una ètica de la tolerància màxima per a les opcions d’un individu i de la tolerància mínima per als sistemes totalitaris i teocràtics d’idees que podrien soscavar els fonaments mateixos d’una societat democràtica.

S’oposa, per tant, al racisme i/o xenofòbia, i les seves manifestacions; però també a l’assimilacionisme o el segregacionisme. Tot això a nivell polític comporta actuacions per evitar la discriminació o l’exclusió social, d’un dels grups: el més feble.

I perquè hi pensem una estona us recomano el curtmetratge que podeu veure clicant aqui….