LA PSICOLOGIA COGNITIVA.

La psicologia cognitiva estudia els diferents processos psicològics (tant el bàsics com els superiors).
Així doncs es dedica a estudiar i investigar els funcionaments dels diversos processos cognitius com la memòria, l’atenció, la percepció el llenguatge….
Aquesta branca de la psicologia estudia com funcionen aquests processos. O sigui perquè tenim determinades percepcions o opinions….
A continuació teniu un video a travès dels qual podrem veure com la nostra percepció, de vegades, ens pot allunyar de la realitat deixant-nos una sola possibilitat d’anàlisi de la situació:

TALLERS DE MEMÒRIA

Què són els tallers de memòria?
La memòria és un procès estable o que hem de potenciar?
I si no ho hem potenciat de joves, desprès no hi tenim res a fer?

Hi han tallers de memòria dissenyats per a gent sense cap tipus de problema cognoscitiu i altres destinats a gent gran o amb problemes.
Es tracta de reconeixer i exercitar les maneres de funcionar de la memòria per tal de potenciar-la. Aqui us deixo un video perquè veieu que es fa en un taller de memòria:

Gestalt

Segur que molts de vosaltres heu vist en diverses ocasions imatges com aquesta, i us han preguntat: Què hi veus aqui?

Aquesta imatge, i moltes altres que segur que coneixeu expliquen les lleis de la Gestalt.

La psicologia de la Gestalt és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents més reconeguts han sigut els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. És important distingir-la de la teràpia Gestalt, teràpia exponent del corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dècada de 1960.

A continuació teniu un seguit de diapositives que ens expliquen els principis bàsics d’aquest coorent:

Atenció selectiva

L’atenció o concentració és la selecció de determinats estímuls de l’exterior en el moment de la percepció, destinant més recursos cognitius a la seva elaboració. Inclou una sèrie de fenòmens que es donen de forma simultània al cervell. Si l’atenció augmenta de forma intensiva la concentració sobre l’estímul s’anomena alerta i sorgeix de forma instintiva davant possibles perills.

L’atenció dóna un significat a allò percebut i ordena la informació provinent dels sentits de forma jeràrquica de manera que la ment la pugui elaborar. Es relaciona amb la memòria, ja que aquesta aporta el context per fer significatiu allò percebut i alhora cal atenció per poder retenir una dada. Per aquest motiu el seu estudi és clau per a la pedagogia i la psicologia.

Hi han diferents tipus d’atenció. Ara ens centrarem en l’atenció selectiva. L’atenció selectiva és aquella que ens permet seleccionar un element de la resta d’elements del nostre camp percetiu. Aquesta ens permet ignorar les distraccions que ens puguem trobar per a poder dur a terme, de manera satisfactòria la nostra tasca.

A continuació teniu un video que ens mostra la importància d’aquest tipus d’atenció:

Marvin Harris

Marvin Harris (Brooklyn, 18 de agosto de 1927 – Gainesville, 25 de octubre de 2001) va ser un antropòleg dels estats units molt conegut per les seves obres de divulgació de l’antropologia. va ser professor d’antropologia de les universitats de Columbia i Florida.
Podriem destacar moltes de les seves obres, a continuació us recomano dos dels seus llibres divulgatius.

1- Antropologia en estat pur. Harris segueix en aquesta obra, un clàssic ja de l’antropologia de divulgació, la seva habitual línia d’interpretació materialista de la cultura. Darrera dels enigmes, tabús, rituals i fets aparentment inexplicables i sempre massa folkloritzats, sempre troba una explicació pràctica i racionalment lògica, tot i que de vegades cruel i injustificable des d’un punt de vista ètic.

En aquest llibre torna a respondre des de la proximitat dels estudis de cas a nombrosos interrogants. Aquest cop abordarà les relacions de gènere. Per què tantes cultures han permès l’assassinat de les nenes acabades de néixer? Per què els homes es creuen superiors a les dones? Marvin Harris a Canibales y reyes respon a aquestes i moltes altres preguntes demostrant que caníbals i reis, esclaus i ciutadans, mares i filles, pares i fills –des de les cultures a que tots ells pertanyen- han d’assumir en cada cas les seves pautes culturals dins d’un procés global d’adaptació de les societats al seu entorn.

2-Un llibre que ens ajuda a respondre algunes preguntes com: Per què els jueus i musulmans no poden menjar carn de porc? Quine és el motiu per el que els Hindús adoren a les vaques?Com es pot interpretar el masclisme i la violència de certes cultures? El que fa M. Harris és descobrir les causes materials que s’amaguen darrera  l’aparent irracionalitat dels estils de vida de diverses formacions culturals.

Interculturalitat vs Multiculturalitat

Interculturalitat es pot entendre, sempre a partir del fet de l’existència en un mateix territori de dos o més cultures (on una és sovint fruit de la immigració), com la interacció (i eventual integració) d’aquestes diverses cultures.

La diferència entre multiculturalitat i interculturalitat és que en el primer cas hi ha diferents cultures, però no interactuen entre elles.

Parlem d’interculturalisme a una visió filosòfica i/o una acció (o proposició d’acció) política davant d’aquesta realitat multicultural.

L’interculturalisme promou els drets individuals per a tothom, sense discriminació. Això significa, en particular, que les persones tenen dret a mantenir una afiliació amb un grup ètnic i el dret a les diferències culturals i religioses, que es poden mostrar en el domini públic. No obstant això, la societat sencera ha adherir-se a la mateixa constitució de drets i obligacions fonamentals, sense excepció. No accepta que les diferències culturals s’utilitzen com a excusa per reduir els drets de certs grups. Aquest enfocament condueix a una ètica de la tolerància màxima per a les opcions d’un individu i de la tolerància mínima per als sistemes totalitaris i teocràtics d’idees que podrien soscavar els fonaments mateixos d’una societat democràtica.

S’oposa, per tant, al racisme i/o xenofòbia, i les seves manifestacions; però també a l’assimilacionisme o el segregacionisme. Tot això a nivell polític comporta actuacions per evitar la discriminació o l’exclusió social, d’un dels grups: el més feble.

I perquè hi pensem una estona us recomano el curtmetratge que podeu veure clicant aqui….

La globalització.

La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.
És un canvi social basat en l’increment de la interconnexió entre diferents societats.

En una primera aproximació, vindria a ser la uniformització de molts aspectes i qüestions a nivell planetari, tant d’allò més desitjable com d’allò més indesitjable.

Què és la sociologia?

La sociologia és la ciència del fet social i especialment la ciència de la societat humana. La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no només com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia. La sociologia és una de les ciències del significat.

Què és l’antropologia?

L’antropologia (del grec grec άνθρωπος, anthropos, “ser humà”, i logos, “coneixement”), és la ciència que estudia l’ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l’antropologia és, sobretot, una ciència integradora que conserva importants vincles amb totes les ciències socials i humanes i la filosofia. Se la pot definir com la ciència que s’ocupa d’estudiar l’origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l’espai, és a dir, del procés biosocial de l’existència de la raça humana. L’antropologia té com a objecte d’estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l’antropologia són la lingüística i l’arqueologia. Es distingeix d’altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.

Analitza l’home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l’home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d’aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.