Zygmunt Bauman

Leave a reply

Zygmunt Bauman és un reconegut i actual sociòleg que ha estudiat i escrit nombrosos assajos sobre la modernitat i la societat actual.

Va néixer a Poznam, Polònia, el 1925. El 1939, va escapar del país al costat de la seva família, fugint de l’Holocaust jueu i es va traslladar a la Unió Soviètica. Allí va tractar de fer carrera militar, després d’haver pensat estudiar medicina, però amb 28 anys va ser expulsat de l’exèrcit, víctima d’una purga antisemita. Aquesta va ser la fi de la seva carrera militar i el principi de la seva decepció amb el comunisme. El 1950 es va graduar en filosofia i ciències socials. Va tornar a Polònia i va començar la seva carrera docent a l’Universitat de Varsòvia. El 1964 va obtenir una càtedra de Sociologia General. Van ser anys en què va estar molt unit a pensadors com Bronislaw Baczko i Leszek Kolakowski. L’any 1968, a causa de la política antisemita desenvolupada pel govern comunista polac després dels successos de març de 1968, es va veure obligat a marxar i es va instal·lar a Anglaterra: primer a Londres, on, el 1961, es va ser professor ajudant en la London School of Economics; després, el 1966, a Manchester, fins a establir-se a Leeds, on va ensenyar fins a la seva jubilació el 1990. També va ensenyar sociologia a països com Israel, EEEUU i Canadà. El període més prolífic de la seva carrera va començar després d’abandonar l’ensenyament a Leeds, quan va augmentar la seva importància fora dels cercles de sociòlegs professionals amb un llibre sobre la connexió entre la ideologia de la modernitat i l’Holocaust. La seva connexió central era que l’Holocaust essencialment no va ser un lapse accidental dins la barbàrie irracional precivilitzada, sinó una conseqüència lògica (encara que no inevitable) de la civilització moderna i la seva creença en l’enginyeria social a gran escala. Inicialment la investigació de Bauman es va adreçar a aspectes parcials de la sociologia, com l’estudi de l’estratificació social, el moviments laboral, però aviat va canviar a preocupacions més globals, tals com la natura de la modernitat. Aquest canvi vers una visió més general i àmplia de la sociologia es va donar al voltat dels anys 1970 i al començament dels 1980, quan el seu focus va canviar a qüestions més generals i teòriques en relació al rol de les ciències socials i com elles podrien ajudar a la societat. El canvi més important en l’obra de Bauman es va donar a finals dels anys 1980 amb l’edició d’una trilogia de llibres Legisladors i intèrprets; Modernitat i Holocaust; Modernitat i Ambivalència) criticant la modernitat i proposant una visió postmoderna distópica de la societat.

Clicant aquí podeu veure una conferència de la UOC (Z. Bauman, L’Educació en un món de diàspores),  i aquí podeu escoltar una entrevista de catalunya ràdio.

Petit Albert.

Leave a reply

En el camp de la psicologia, el Conductisme descriu les posicions que s’estenen de la creença que l’estudi del comportament té un valor independent d’altres preocupacions. Segons això, el comportament ha de ser l’únic objecte d’estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creença, objetius, afectes etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s’interessa només pel comportament.

Orígens del Conductisme

A principis del segle XX, John B. Watson discutí el valor real d’una psicologia basada en la introspecció (psicoanàlisi) pel qual es referí al comportament com un objecte d’estudi en si mateix, i no com a mètode per a estudiar el sentit de la conducta. Açò era una ruptura substancial amb la psicologia del moment, que utilitzava el mètode d’introspecció i considerava l’estudi del comportament com quelcom sense validesa. Watson, en contrast, estudià l’ajust dels organismes als seus ambients, més específicament els estímuls particulars que provocaven als organismes a emetre les seues respostes. Molt del treball de Watson era comparatiu, és a dir, ell manipulà i observà canvis en el comportament d’animals.

Què és la Psicologia?

Leave a reply

La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana. El seu objectiu immediat és comprendre la humanitat per descobrir tant els principis generals com l’estudi de casos més específics, i el seu objectiu final és beneficiar la societat. En aquest camp, hi ha la figura del psicòleg que està considerat com un científic social o del comportament. Els psicòlegs intenten comprendre el paper de les funcions mentals en el comportament individual i social, alhora que exploren els processos fisiològics i neurològics que subjauen en determinades funcions i comportaments.

L’etimologia de la paraula prové del grec psique (ànima), i logos (ciència o tractat). La paraula significa literalment, “estudi de l’ànima” (psique, que significa “alè”, “esperit”, o “ànima”), i “λογία”, es tradueix com a “estudi de”)

Els psicòlegs exploren conceptes com ara la percepció, la cognició, l’atenció, l’emoció, la motivació, el funcionament del cervell, la personalitat, el comportament i les relacions interpersonals. Alguns també consideren l’inconscient. Usen mètodes empírics per inferir relacions causals i la correlació entre les variables psicosocials. De manera addicional, o oposadament, utilitzant mètodes empírics i deductius, alguns d’ells –especialment els psicòlegs clínics i els que es dediquen a la conciliació– de vegades es basen en la interpretació simbòlica i altres tècniques d’inducció. La psicologia incorpora la recerca del camp de les ciències socials, les ciències naturals i les humanitats.