Daily Archives: 29 abril 2011

Petit Albert.

En el camp de la psicologia, el Conductisme descriu les posicions que s’estenen de la creença que l’estudi del comportament té un valor independent d’altres preocupacions. Segons això, el comportament ha de ser l’únic objecte d’estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creença, objetius, afectes etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s’interessa només pel comportament.

Orígens del Conductisme

A principis del segle XX, John B. Watson discutí el valor real d’una psicologia basada en la introspecció (psicoanàlisi) pel qual es referí al comportament com un objecte d’estudi en si mateix, i no com a mètode per a estudiar el sentit de la conducta. Açò era una ruptura substancial amb la psicologia del moment, que utilitzava el mètode d’introspecció i considerava l’estudi del comportament com quelcom sense validesa. Watson, en contrast, estudià l’ajust dels organismes als seus ambients, més específicament els estímuls particulars que provocaven als organismes a emetre les seues respostes. Molt del treball de Watson era comparatiu, és a dir, ell manipulà i observà canvis en el comportament d’animals.

Què és la Psicologia?

La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana. El seu objectiu immediat és comprendre la humanitat per descobrir tant els principis generals com l’estudi de casos més específics, i el seu objectiu final és beneficiar la societat. En aquest camp, hi ha la figura del psicòleg que està considerat com un científic social o del comportament. Els psicòlegs intenten comprendre el paper de les funcions mentals en el comportament individual i social, alhora que exploren els processos fisiològics i neurològics que subjauen en determinades funcions i comportaments.

L’etimologia de la paraula prové del grec psique (ànima), i logos (ciència o tractat). La paraula significa literalment, “estudi de l’ànima” (psique, que significa “alè”, “esperit”, o “ànima”), i “λογία”, es tradueix com a “estudi de”)

Els psicòlegs exploren conceptes com ara la percepció, la cognició, l’atenció, l’emoció, la motivació, el funcionament del cervell, la personalitat, el comportament i les relacions interpersonals. Alguns també consideren l’inconscient. Usen mètodes empírics per inferir relacions causals i la correlació entre les variables psicosocials. De manera addicional, o oposadament, utilitzant mètodes empírics i deductius, alguns d’ells –especialment els psicòlegs clínics i els que es dediquen a la conciliació– de vegades es basen en la interpretació simbòlica i altres tècniques d’inducció. La psicologia incorpora la recerca del camp de les ciències socials, les ciències naturals i les humanitats.