Monthly Archives: abril 2011

Gestalt

1 Reply

Segur que molts de vosaltres heu vist en diverses ocasions imatges com aquesta, i us han preguntat: Què hi veus aqui?

Aquesta imatge, i moltes altres que segur que coneixeu expliquen les lleis de la Gestalt.

La psicologia de la Gestalt és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents més reconeguts han sigut els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. És important distingir-la de la teràpia Gestalt, teràpia exponent del corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dècada de 1960.

A continuació teniu un seguit de diapositives que ens expliquen els principis bàsics d’aquest coorent:

Lleis Gestalt De Percepció

View more presentations from rosa urgell

Atenció selectiva

1 Reply

L’atenció o concentració és la selecció de determinats estímuls de l’exterior en el moment de la percepció, destinant més recursos cognitius a la seva elaboració. Inclou una sèrie de fenòmens que es donen de forma simultània al cervell. Si l’atenció augmenta de forma intensiva la concentració sobre l’estímul s’anomena alerta i sorgeix de forma instintiva davant possibles perills.

L’atenció dóna un significat a allò percebut i ordena la informació provinent dels sentits de forma jeràrquica de manera que la ment la pugui elaborar. Es relaciona amb la memòria, ja que aquesta aporta el context per fer significatiu allò percebut i alhora cal atenció per poder retenir una dada. Per aquest motiu el seu estudi és clau per a la pedagogia i la psicologia.

Hi han diferents tipus d’atenció. Ara ens centrarem en l’atenció selectiva. L’atenció selectiva és aquella que ens permet seleccionar un element de la resta d’elements del nostre camp percetiu. Aquesta ens permet ignorar les distraccions que ens puguem trobar per a poder dur a terme, de manera satisfactòria la nostra tasca.

A continuació teniu un video que ens mostra la importància d’aquest tipus d’atenció:

Marvin Harris

Leave a reply

Marvin Harris (Brooklyn, 18 de agosto de 1927 – Gainesville, 25 de octubre de 2001) va ser un antropòleg dels estats units molt conegut per les seves obres de divulgació de l’antropologia. va ser professor d’antropologia de les universitats de Columbia i Florida.
Podriem destacar moltes de les seves obres, a continuació us recomano dos dels seus llibres divulgatius.

1- Antropologia en estat pur. Harris segueix en aquesta obra, un clàssic ja de l’antropologia de divulgació, la seva habitual línia d’interpretació materialista de la cultura. Darrera dels enigmes, tabús, rituals i fets aparentment inexplicables i sempre massa folkloritzats, sempre troba una explicació pràctica i racionalment lògica, tot i que de vegades cruel i injustificable des d’un punt de vista ètic.

En aquest llibre torna a respondre des de la proximitat dels estudis de cas a nombrosos interrogants. Aquest cop abordarà les relacions de gènere. Per què tantes cultures han permès l’assassinat de les nenes acabades de néixer? Per què els homes es creuen superiors a les dones? Marvin Harris a Canibales y reyes respon a aquestes i moltes altres preguntes demostrant que caníbals i reis, esclaus i ciutadans, mares i filles, pares i fills –des de les cultures a que tots ells pertanyen- han d’assumir en cada cas les seves pautes culturals dins d’un procés global d’adaptació de les societats al seu entorn.

2-Un llibre que ens ajuda a respondre algunes preguntes com: Per què els jueus i musulmans no poden menjar carn de porc? Quine és el motiu per el que els Hindús adoren a les vaques?Com es pot interpretar el masclisme i la violència de certes cultures? El que fa M. Harris és descobrir les causes materials que s’amaguen darrera  l’aparent irracionalitat dels estils de vida de diverses formacions culturals.

Interculturalitat vs Multiculturalitat

Leave a reply

Interculturalitat es pot entendre, sempre a partir del fet de l’existència en un mateix territori de dos o més cultures (on una és sovint fruit de la immigració), com la interacció (i eventual integració) d’aquestes diverses cultures.

La diferència entre multiculturalitat i interculturalitat és que en el primer cas hi ha diferents cultures, però no interactuen entre elles.

Parlem d’interculturalisme a una visió filosòfica i/o una acció (o proposició d’acció) política davant d’aquesta realitat multicultural.

L’interculturalisme promou els drets individuals per a tothom, sense discriminació. Això significa, en particular, que les persones tenen dret a mantenir una afiliació amb un grup ètnic i el dret a les diferències culturals i religioses, que es poden mostrar en el domini públic. No obstant això, la societat sencera ha adherir-se a la mateixa constitució de drets i obligacions fonamentals, sense excepció. No accepta que les diferències culturals s’utilitzen com a excusa per reduir els drets de certs grups. Aquest enfocament condueix a una ètica de la tolerància màxima per a les opcions d’un individu i de la tolerància mínima per als sistemes totalitaris i teocràtics d’idees que podrien soscavar els fonaments mateixos d’una societat democràtica.

S’oposa, per tant, al racisme i/o xenofòbia, i les seves manifestacions; però també a l’assimilacionisme o el segregacionisme. Tot això a nivell polític comporta actuacions per evitar la discriminació o l’exclusió social, d’un dels grups: el més feble.

I perquè hi pensem una estona us recomano el curtmetratge que podeu veure clicant aqui….

La globalització.

Leave a reply

La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.
És un canvi social basat en l’increment de la interconnexió entre diferents societats.

En una primera aproximació, vindria a ser la uniformització de molts aspectes i qüestions a nivell planetari, tant d’allò més desitjable com d’allò més indesitjable.

Què és la sociologia?

Leave a reply

La sociologia és la ciència del fet social i especialment la ciència de la societat humana. La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no només com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia. La sociologia és una de les ciències del significat.

Què és l’antropologia?

Leave a reply

L’antropologia (del grec grec άνθρωπος, anthropos, “ser humà”, i logos, “coneixement”), és la ciència que estudia l’ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l’antropologia és, sobretot, una ciència integradora que conserva importants vincles amb totes les ciències socials i humanes i la filosofia. Se la pot definir com la ciència que s’ocupa d’estudiar l’origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l’espai, és a dir, del procés biosocial de l’existència de la raça humana. L’antropologia té com a objecte d’estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l’antropologia són la lingüística i l’arqueologia. Es distingeix d’altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.

Analitza l’home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l’home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d’aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.

Zygmunt Bauman

Leave a reply

Zygmunt Bauman és un reconegut i actual sociòleg que ha estudiat i escrit nombrosos assajos sobre la modernitat i la societat actual.

Va néixer a Poznam, Polònia, el 1925. El 1939, va escapar del país al costat de la seva família, fugint de l’Holocaust jueu i es va traslladar a la Unió Soviètica. Allí va tractar de fer carrera militar, després d’haver pensat estudiar medicina, però amb 28 anys va ser expulsat de l’exèrcit, víctima d’una purga antisemita. Aquesta va ser la fi de la seva carrera militar i el principi de la seva decepció amb el comunisme. El 1950 es va graduar en filosofia i ciències socials. Va tornar a Polònia i va començar la seva carrera docent a l’Universitat de Varsòvia. El 1964 va obtenir una càtedra de Sociologia General. Van ser anys en què va estar molt unit a pensadors com Bronislaw Baczko i Leszek Kolakowski. L’any 1968, a causa de la política antisemita desenvolupada pel govern comunista polac després dels successos de març de 1968, es va veure obligat a marxar i es va instal·lar a Anglaterra: primer a Londres, on, el 1961, es va ser professor ajudant en la London School of Economics; després, el 1966, a Manchester, fins a establir-se a Leeds, on va ensenyar fins a la seva jubilació el 1990. També va ensenyar sociologia a països com Israel, EEEUU i Canadà. El període més prolífic de la seva carrera va començar després d’abandonar l’ensenyament a Leeds, quan va augmentar la seva importància fora dels cercles de sociòlegs professionals amb un llibre sobre la connexió entre la ideologia de la modernitat i l’Holocaust. La seva connexió central era que l’Holocaust essencialment no va ser un lapse accidental dins la barbàrie irracional precivilitzada, sinó una conseqüència lògica (encara que no inevitable) de la civilització moderna i la seva creença en l’enginyeria social a gran escala. Inicialment la investigació de Bauman es va adreçar a aspectes parcials de la sociologia, com l’estudi de l’estratificació social, el moviments laboral, però aviat va canviar a preocupacions més globals, tals com la natura de la modernitat. Aquest canvi vers una visió més general i àmplia de la sociologia es va donar al voltat dels anys 1970 i al començament dels 1980, quan el seu focus va canviar a qüestions més generals i teòriques en relació al rol de les ciències socials i com elles podrien ajudar a la societat. El canvi més important en l’obra de Bauman es va donar a finals dels anys 1980 amb l’edició d’una trilogia de llibres Legisladors i intèrprets; Modernitat i Holocaust; Modernitat i Ambivalència) criticant la modernitat i proposant una visió postmoderna distópica de la societat.

Clicant aquí podeu veure una conferència de la UOC (Z. Bauman, L’Educació en un món de diàspores),  i aquí podeu escoltar una entrevista de catalunya ràdio.

Petit Albert.

Leave a reply

En el camp de la psicologia, el Conductisme descriu les posicions que s’estenen de la creença que l’estudi del comportament té un valor independent d’altres preocupacions. Segons això, el comportament ha de ser l’únic objecte d’estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creença, objetius, afectes etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s’interessa només pel comportament.

Orígens del Conductisme

A principis del segle XX, John B. Watson discutí el valor real d’una psicologia basada en la introspecció (psicoanàlisi) pel qual es referí al comportament com un objecte d’estudi en si mateix, i no com a mètode per a estudiar el sentit de la conducta. Açò era una ruptura substancial amb la psicologia del moment, que utilitzava el mètode d’introspecció i considerava l’estudi del comportament com quelcom sense validesa. Watson, en contrast, estudià l’ajust dels organismes als seus ambients, més específicament els estímuls particulars que provocaven als organismes a emetre les seues respostes. Molt del treball de Watson era comparatiu, és a dir, ell manipulà i observà canvis en el comportament d’animals.