FAMÍLIES, NENS I NENES I MESTRES HEM OMPLERT AQUEST BLOC D’IDEES I AVENTURES. MOLTES GRÀCIES A TOTHOM QUE HA COL·LABORAT DIRECTAMENT APORTNAT IDEES, I ALS QUE HO HEU FET INDIRECTAMENT, PER CONSULTAR-LO.
DONEM FI A AQUESTA ETAPA DE CONFINAMENT EXPRESSADA EN AQUEST BLOC DESITJANT-VOS EL MILLOR DEL MILLOR.
VOLEM COMPARTIR UN ARTICLE, QUE HA FET UNA MESTRA DE L’ESCOLA, QUE ENS FA RELFEXIONAR SOBRE QUÈ HA SUPOSAT AQUEST CONFINAMENT.
CONFINA”L”MENT
Potser estareu en total desacord o us enutjarà escoltar l’afirmació “la vida sempre té un propòsit bo, tot passa perquè ha de passar, tot és per bé” però jo procuro mirar la vida des d’aquest prisma, i com més aprenc a fer-ho, menys dolorosa em resulta. Aquesta pandèmia ningú o pocs ens l’esperàvem però ha estat una oportunitat per a fer-nos més conscients d’altres virus intrínsecs en la nostra societat. Potser el Coronavirus ha vingut per parlar-nos d’aquests altres virus a aquells/es que vulguem i puguem escoltar. El confinament per a ningú ha sigut igual i per a moltes persones ha estat verdaderament dur fer-hi front, malgrat tot, i sense cap intenció de perdre de vista aquestes realitats, m’agradaria poder afirmar que no existeix el temps perdut mentre la vida corri, i que en qualsevol situació de vida l’humà té la capacitat per a extreure’n el benefici.
Els més afortunats crec que podem dir que ha estat un temps propici per a la reflexió, on la reducció del soroll a la ciutat també hi ha ajudat. Un temps per a redescobrir la intimitat, i mirar també més d’aprop a aquells amb qui convivim; de vegades per descobrir allò que no ens agrada, allò que potser ja sabíem però no volíem mirar, i d’altres per reafirmar com és del nostre agrat. En definitiva un moment més de vida per veure, valorar, i no tenir por a canviar allò que calgui, sempre que sigui en benefici de millora. També per alguns/es ha estat temps favorable per la neteja, ja no sols de la llar, doncs endreçar-la i tenir-la neta ajuda a endreçar i netejar també l’intern de cadascú. En aquest mateix terreny de la salubritat hem pogut revalorar les amistats, passar-les pel sedàs, sabent ara, més que abans, quines en son salut i necessàries. També tot això ens ha impulsat a mirar-nos amb solidaritat els més vulnerables davant l’amenaça del virus; un pessic a la nostra capacitat d’empatia sempre va bé i al món li falta. En general hem pogut saber-nos més creatius, i a voltes, l’eruga de l’avorriment ha portat a la papallona de la creativitat. Diem que s’han aturat moltes coses amb aquesta pandèmia: l’escola, la socialització, les passejades… Però potser més que aturar-se sols han canviat durant un període. L’escola d’alguna forma ha entrat a les cases d’una manera poc habitual, obrint noves mirades; la socialització ha quedat reduïda als éssers amb els quins ens hem trobat confinats, on el binomi qualitat-quantitat s’ha emportat l’accent i les passejades han succeït a ulls clucs… Seria meravellós pensar que aquesta situació extraordinària ha estat per a les famílies un regal. Un regal en forma de ric temps compartit, en el que sentir-se units i acompanyats. Un bàlsam sanador als “de pressa” del ritme de vida al que estàvem acostumats. Però com venia dient hi ha hagut de tot i hem de ser-ne conscients, i una forma de ser-ho és agraint, sense reserves, tot allò que tenim per agrair. No seria just que ens passi desapercebut. Així com el món va carent de perdó, va també carent d’agraïment, i ambdós són imprescindibles per l’amor. I dic amor i penso d´automàtic en els/les nostres infants, éssers preciosos en un món que no és el seu, éssers que preserven encara la puresa que al món li falta. Nosaltres, com a adults, ja depenem únicament de nosaltres mateixos, però ells i elles encara ens necessiten, així com necessiten molt més que nosaltres estar a l’aire lliure. Està demostrat que els infants es desenvolupen molt millor en l’àmbit intel·lectual, físic, emocional, psicològic, social i creatiu si poden interactuar amb el medi natural. Aquest confinament els ha limitat fortament dos importantíssims puntals del seu desenvolupament: no han tingut accés al joc espontani a l’aire lliure i també han vist molt reduïdes les seves relacions socials (imprescindibles per la construcció de molts dels pensaments abstractes). I si, els humans som resilients i la capacitat d’adaptació dels infants és increïble, però si us plau, no perdem de vista que ens necessiten, facilitem-los en la mesura del possible el seu màxim benestar, especialment en aquests temps estranys. Està molt bé que fem amb ells activitats guiades, però procurem també d’afavorir-los un entorn cuidat d’excés d’estímuls, que els permeti fer allò tan sagrat que necessiten fer, on puguin representar el que senten i viuen, ja sigui jugant lliurement, dibuixant, modelant, construint… No els deixem en l’erm de la televisió, la videoconsola, el mòbil o l’ordinador quan l’adult requereixi d’un temps per a si.
Sincerament, crec que seria meravellós que la visita d’aquest virus ens servís per a reinventar la societat en la qual vivim, o que almenys aquesta pandèmia ens servís per reafirmar que és possible el teletreball en molts casos, o que anar a comprar a les botigues del barri (ara que hi havia tantes cues als grans supermercats) es convertís en un hàbit en benefici al comerç de proximitat, o que els moviments de cooperació que s’han desvetllat arran de la pandèmia es perpetuïn, o que es repensin els preus desorbitats dels lloguers, o el valor dels sanitaris entre el de molts altres treballadors/es, o que es revelés que és viable i extraordinàriament de positiu impacte reduir les ràtios a l’escola, o que la natura que ara hem tingut tan allunyada la poguéssim reconsiderar i preservarla… Però certament, i potser no sóc prou positiva creient-me realista, em sembla que aquests canvis encara no es produiran. L’humà molt ràpid oblida i s’adapta. Però, fruit d’aquest confinament, hi ha emocions, pensaments, reflexions i sentiments que, en major o menor mesura, sí que ens han calat a l’ànima, transmutant els nostres valors. Serà tot qüestió de voluntat i confiança que sapiguem fer-hi justícia i avancem en l’amorositat.
Àngels J Sagués
Noah Vila
