Els nois i noies de 4t d’ESO del nostre centre han trobat que un dels poemes que millor defineix la vida al seu barri és la Bugada d’Andreu Galan.
Sant Roc és un barri a on es fa molta vida al carrer, on “la roba està sempre estesa” onejant als quatre vents. Cadascú esten la seva roba, vingui d’on vingui i vagi a on vagi. Això és el que fa d’aquest barri de Badalona un lloc tan especial, un encreuament de cultures.
Un barri en què ens agradaria que tothom poguès estendre la pròpia roba i contemplar la dels demés sense prejudicis i amb respecte; un lloc on no hi hagi portes ni parets, i tothom sigui benvingut; on les banderes no serveixin per a separar, sinó per a unir…
Aquesta és la idea que hem volgut reflectir al vídeo que us presentem tot seguit, i per això hem recitat en les diferents llengües de la nostra escola (català, castellà, panjabi, àrab, anglès, urdú i xinès) un fragment d’aquesta poesia mentre penjàvem les nostres banderes al terrat del centre sense mirar si la bandera que estàvem estenent era la del nostre país o no.
