Educació i TICC

Fa uns dies, en una reunió dels membres de TransEducaMundi,   es va fer una reflexió entorn el terme TIC. Com ja sabreu, aquestes sigles corresponen a Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Per a aquells i aquelles que ens dediquem a les TIC aplicades al món educatiu aquesta definició deixava un buit enorme… on era el coneixement mitjançant aquestes tecnologies? És per això que es va decidir encunyar un nou terme que a partir d’ara emprarà l’associació: TICC, definit com Tecnologies de la Informació, la Comunicació i el Coneixement. Personalment, a nosaltres ens agrada molt més, ja que considerem que té un sentit i un valor.

   Aquests dies estiuencs m’estic llegint un llibre que m’està agradant bastant. S’anomena “Web 2.0. El usuario, el nuevo rey de internet” i és d’Ismael Nafría.

En ell es planteja una definició de Web 2.0 que, en la meva opinió, concreta el significat d’aquest terme abstracte per molts de nosaltres. Aquesta definició parteix de tres punts:

– Segona fase d’internet. El Web 2.0 es pot considerar la segona etapa d’internet.

– Web com a plataforma. El web 2.0 es defineix com la suma i combinació de diverses tecnologies.

– L’usuari és el rei.  Dins el web 2.0 l’usuari adquireix gran protagonisme, passa de ser espectador i consumidor a creador i generador de continguts i serveis. És a dir, de ser un subjecte passiu passa a ser un subjecte profundament actiu.