Text 1.
Una tassa de brou
Aquesta és una història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei.
“Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant sense immutar-se.
– Això és massa ! –pensa la senyora– però no em deixaré robar !
I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi posa també la cullera.
El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.
Acabada la sopa, el magrebí, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i … dues forquilles.
Mengen tot dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:
– Fins aviat ! –li diu la senyora.
– Adéu ! –li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.
La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a l’espatllera dela cadira… Però: Sorpresa !
La bossa de mà ha desaparegut. “Així doncs aquest magrebí… ”
Quan ja anava a cridar: “Lladre, agafeu aquell lladre !”, mira al seu voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.
Immediatament s’adona del que ha passat: No ha estat el magrebí el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.
Batista Cerruti
El teu Crist és jueu, la teva música és negra, el teu cotxe japonès, la teva pizza italiana, el teu gas és algerià, el teu cafè brasiler, la teva democràcia és grega, les teves vacances marroquines, les teves xifres són àrabs, les teves lletres llatines…
I goses dir que el teu veí és estranger?
Exercicis:
1. Llegeix atentament cada paràgraf i anota com penses que continuarà la història. No es tracta que la llegeixes tota, sinó que vagis endevinant de què va.
2. Fes un resum del que has llegit.
3. Explica de manera clara i amb exemples què són els prejudicis i l’etnocentrisme. Ho hauràs d’explicar als teus companys.
Fes-ho a la llibreta. Utilitza la graella:
| Divisió 1 | Una senyora… torna al seu lloc. | |
| Divisió 2 | Sorpresa !… immutar-se | |
| Divisió 3 | Això és massa… cullera | |
| Divisió 4 | El magrebí… s’allunya | |
| Divisió 5 | La dona… Sorpresa | |
| Divisió 6 | La bossa de mà…magrebí | |
| Divisió 7 | Quan ja anava a cridar…fred |
Text 2.
A continuació tens una cançó de “Els Pets”. Clicant el requadre t’hi apareixerà la lletra.
[youtube width=”325″ height=”244″]https://www.youtube.com/watch?v=vVeTXYX9Jck[/youtube]
4. De què tracta la cançó?
5. Creus que la pobresa és un problema que s’ha de resoldre a nivell internacional o creus que només afecta als pobres o als països?
Text 3.
Jo he somiat
Jo he somiat
que els homes, un dia, s’aixecaran i comprendran d’una vegada
que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he somiat aquest matí
que, un dia, cada negre d’aquest país,
cada home de color de qualsevol lloc del món,
serà jutjat per la seva vàlua personal
i no pel color de la seva pell,
i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo he somiat també
que, un dia, els ventres buits es podran omplir,
que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària,
que serà el tema principal de l’ordre del dia dels governs.
Jo he somiat encara
que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua
i l’honradesa com el gran torrent.
Jo he somiat també avui
que en totes les altes esferes de l’Estat i en tots els municipis
hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia,
estimaran la pietat
i caminaran humilment pels camins de llur Déu.
Jo he somiat també
que, un dia, no hi haurà més guerra,
que els homes, de les espases en faran relles
i de les llances falçs,
que les nacions no s’aixecaran més l’una contra l’altra
i que deixaran de fer-se la guerra.
Jo he somiat també
que, un dia, jauran junts l’anyell i el lleó,
que els homes podran descansar sota la parra i la figuera,
i que ningú no tornarà a tenir mai més por.
Jo he somiat també avui
que s’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes i els turons,
i el terreny escabrós serà una vall,
que Déu es deixarà veure,
que tots els homes, aplegats, el veuran…
Jo he somiat també
que, gràcies a aquesta fe,
vencerem les temptacions de desesper
i encendrem una llum nova damunt de les tenebres del pessimisme.
Martin Luther King
6. Resumeix el discurs de Martin Luther King.
7. Cerca a la xarxa el discurs original i anota a la teva llibreta l’enllaç.
TEXT 4.
Una família i un ruc
Hi havia una vegada un matrimoni amb un fill de dotze anys i un ase, que van decidir viatjar, treballar i conèixer món. Així varen marxar tots tres amb el ruc.
Al passar pel primer poble, la gent comentava:
– “Mira aquest noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans, portant-lo de les regnes”
Il·lustració Mariona Meseguer.
Aleshores, la dona va dir al marit:
– “No permetem que la gent parli mal del nen”
El home el va baixar i se’n va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent murmurava:
– “Mira que pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona estirin de l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores, van prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven de les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
– “Pobre home. Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a la dona sobre el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”
Es varen posar d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el seu peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants s’exclamaven:
– “Mare de Déu, que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre animal. Li trencaran l’esquena!”
Finalment, van decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
– “Mira tu aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria portar-los”
Conclusió: no escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
La família del conte al final van decidir continuar el viatge, pujant una estoneta cadascú a sobre el ruc, i deixant-lo descansar també de tant en tant. I quan arribaven a un poble, ja podien dir el que volguessin, perquè ells tenien clar de què ho estaven fent bé.
Infante Don Juan Manuel
“Fábula del buen hombre y su hijo”
Libro de los Exemplos
8. Quines conclusions extreus de la faula?
9. Cerca a la xarxa el conte: “L’home de la camisa feliç” i fes-ne un resum.
TEXT 5
GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ
L’esperança. Un món nou és possible.
Podem arreglar el món!
Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.
Gabriel García Márquez
Il·lustració Guillem Giner
Aquest és un conte que convida a pensar. Efectivament, rumiem un moment en tots els grans problemes als que s’enfronta el món: la desforestació dels boscos, l’extinció d’espècies animals, l’embrutiment de mars i rius, la contaminació de l’atmosfera, el forat de la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la superpoblació, la guerra, la violència, la fam,… i tants i tants altres. Pensem un moment. Qui els ha creat aquests problemes? No ha estat cosa de l’home? Doncs ja tenim la resposta: si volem arreglar el món, primer caldrà que arreglem l’home!
1. Qui va ser la’autor d’aquest conte? Digues alguna cosa rellevant sobre ell.
2. Fes un resum d’aquesta història.
Tots els textos els he extret de www.jouscout.com