AVUI ÉS ENCARA

PER QUÈ AVUI ÉS ENCARA?
h

 

Perquè encara estem a temps de canviar les coses i fer que el planeta sigui, realment, un lloc habitable i comfortable per a tots. On la fam, la pobresa, la violència, la guerra… no siguin més que un mal record.
Si ho aconseguim, si aconseguim que tots els humans gaudim, més o menys, dels mateixos nivells de benestar, si aconseguim que tots els humans, independentment de la seva procedència, religió, sexe, sexualitat, opinions …, tinguin les mateixes oportunitats; tindrem un planeta millor.

estudiar 3r món

Les aules de ciutadania de l’Institut de La Sénia estem convençudes que la raó dels problemes que tenim les persones es deuen a la desigualtat. Hi ha milions de persones molt pobres, persones com nosaltres que passem fam, fins i tot moren de fam, o que no tenen accés a l’aigua potable, o no poden assistir a escola, o a un sistema de salut. Com és possible que això que anomenem drets no sigui més que una ficció per a milions de persones?
Com és que, aquests drets que anuncia l’ONU o la UE o la majoria de països del món, no són una realitat?

drets ue)
Quins són els nostres problemes? I no em refereixo a no poder comprar-me unes sabatilles. Els nostres problemes són la contaminació, la violència, la injustícia, la desigualtat, la manca d’oportunitats… Les sabatilles també, però …

Diferències culturals, econòmiques, de gènere i d’oportunitats

Fotografies que mostren diferències culturals, econòmiques.

Dues imatges. Què signifiquen?

Una dona ajupida, amb barnús, tapant-se les orelles, amb un rostre espantat… i un home amb el braç tens. Sense dubte és una escena violenta, una de tantes que representen l’anomenada violència de gènere. Violència practicada quasi sempre contra les dones. Per què? Per ser dones, perquè culturalment la societat les ha considerat inferiors, servidores dels homes, esclaves…

A la segona imatge una dona explicant alguna cosa a un grup d’homes i dones. Semblen executius i executives, i sembla que aquesta dona que parla és qui lidera el grup.

Quin canvi, no?

Què en penses d’això?

Eros Ramos de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, refereix a un dels problemes més importants que tenim: El tracte que li donem a casa nostra, casa nostra en el sentit planetari.

Doncs sí, és així, el món està destruint-se. L’estem destruint, perdó. Perquè som nosaltres, els humans, que amb les nostres accions estem tirant tot allò que la vida ens ha donat, alguns inconscientment, d’altres, amb tota la mala intenció, però conjuntament, això es el que fem, crear problemes que després ens perjudiquen a nivell mundial. I és ben trist, que en el segle XXI que estem, haguem de viure en un mon tan desigual, ple d’injustícia, de violència… No sé vosaltres, però des del meu punt de vista tot això es causat per emocions controlables que no volem controlar, com l’enveja, el desig, l’odi, gels i sobretot l’egoisme entre d’altres. Per una o vàries d’aquestes emocions que sentim cometem errors irreparables. Creem un ambient tens, incòmode i desagradable, expulsem entre els nostres llavis paraules despreciables sobre alguna persona que pot ser es completament innocent. Si tots i cada un dels habitants que hi ha al planeta es comporta d’aquesta manera, com no hem de perjudicar el nostre mon i la nostra forma de viure?

Com ho podem arreglar? Vivint més com a éssers humans, agraint les coses i ajudar-nos mútuament, ensenyar als nens des de petits a respectar, dir-los que tots som diferents però tenim una cosa en comú, tots som persones, per tant tenim els mateixos drets, i únicament no hem de discriminar-nos els uns als altres. Hem de fer que els infants de la nova generació, començant ja, entenguen aquest concepte, i potser, si la meva hipòtesi es encertada, en un futur tots aquests problemes del món hauran disminuït. Es clar, però, tot te les seves complicacions ja que no tots pensem igual, i algunes persones no voldran seguir aquest pas tant senzill per a fer que millore la nostra societat. Però, “temps al temps” em deien quan era menut, ara cal tenir la mateixa paciència.