Durant el tema 4 estudiem El modernisme literari. En aquest període és important la concepció que es té de l‘artista. L’artista modernista es considera un ésser per sobre de la resta de la població, un profeta excepcional que amb el seu art pot transformar la societat.
Creieu que l’art ha de servir per a fer crítiques i millorar la societat o només ha de ser un culte a la bellesa (“art per l’art”)?
Argumenteu la vostra resposta (màxim 120 paraules) a l’espai dels comentaris.
Dia màxim per a intervenir-hi: 06 de març de 2018
En el meu parer l’art és la bellesa o el sentiment. Per això crec que totes les persones som capaces de crear art, o dit d’una altra manera sentir-lo. No considero que l’art sigui el que diuen els crític, ni penso que només ha de servir per criticar la societat. Per a mi l’art forma part de la vida dels éssers i cadascú té una manera diferent de veure’l, ja que és un terme bastant abstracte. Per aquest motiu defenso que l’art ha de ser un culte a la bellesa, encara que també estic d’acord en que en algunes ocasions ha de servir com a mètode de crítica per a millorar la societat. L’art és un tema personal, encara que no sempre s’està receptiu per percebre’l.
Per mi, l’art és una manera per comunicar; mitjançant la qual s’expressen idees, emocions o donar una visió del món. Per tant, com he dit que l’art serveix per expressar idees, em decantaria pel bàndol d’utilitzar l’art per fer critiques o per millorar la societat. A més, penso que sempre que es vol utilitzar l’art és per alguna intenció o voluntat i no com a culte de bellesa.
En el meu punt de vista, l’art serveix per expressar opinions i idees, i així millorar la societat. Per altra banda, també penso que hi ha artistes, sobretot actualment, que escriuen o pinten per diversió o per afició. En canvi, hi ha artistes, que escriuen per intentar transformar i canviar la societat per por d’expressar-ho i ho publiquen sota un pseudònim, destacant artistes en èpoques com el Realisme. A més a més, crec que l’art té un objectiu fixe, no només pintar per pintar o escriure per escriure, per això defenso que l’art ha de servir per a fer crítiques i millorar la societat.
En la meva opinió, l’art és l’organització dels elements que fa referència als sentits i les emocions. Depenent de l’estat de l’artista, es decantarà per fer una obra o una altra. A partir de l’obra de l’autor podem veure la seva visió del món, el que ell realment pensa o critica. Per tant, em decanto pels dos bàndols. Penso que l’art és creat per algú que realment mostra el que ell veu a la societat, però tanmateix també es reflecteixen els sentiments que s’han posat a l’hora de fer-ho.
Per a mi, l’art té una finalitat estètica i també comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees i emocions. Llavors en el meu cas jo escolliria que l’art ha de servir per a fer crítiques i Millorar la societat.
Com ja he dit la finalitat de l’art és comunicar i expressar sentiments encara que també l’important és la manera de pensar artísticament i no la manualitat de fer art: com s’adquireix coneixement, la llibertat d’imaginació i imaginar sense límits, i això és una cosa que qualsevol ciutadà hauria de poder realitzar en qualsevol disciplina que triï.
L’art està present entre nosaltres des de temps inmemorables i ha sigut una part molt important en l’evolució i progrés de les civilitzacions però, l’art ha de servir per a fer crítiques i millorar la societat o només ha de ser un culte a la bellesa?
L’art com a manera de reivindicació és una forma molt important per cridar l’atenció dels dirigents d’una població. De totes maneres, l’art com a culte de bellesa també és relevant per expresar els sentiments d’un poble o d’una persona en concret.
En conclusió, l’art pot servir tant com a culte com a crítica a les societats contemporànies de cada momento històric.
Per a una gran quantitat de persones, l’art serveix per mostrar els sentiments i opinions lliurement sense por als judicis, i encara és més beneficiós si, en afegit, contribueix a millorar la societat utilitzant les crítiques o qualsevol altre mitjà.
D’altra banda, el culte a la bellesa també és un tema tractat per infinitat d’artistes, l’objectiu dels quals no consisteix a publicar obertament els pensaments propis, sinó buscar la perfecció estètica.
Des del meu punt de vista, l’art es pot expressar de maneres i formes molt variades. De la mateixa manera, pot tenir diferents finalitats i funcions segons la intenció de la persona que el crea, ja que és una eina a l’abast de tothom.
En la meva opinió l’art és una forma d’expressar sentiments. És una sortida que tenen els artistes, una forma d’expressar-se. Tant en pintura, escrivint, etc…
L’art serveix per amagar-se de la realitat, la qüestió és mostrar a la gent el que sents per mitjà del teu estat, ja que el teu estat descriu d’una forma o d’una altra la realitat és a dir la forma de veure les coses. Per això des del meu punt de vista defenso el dos vandols perquè en moments potser de crítica però en altres de reflectir els sentiments que es poden expressar.
Es diu que el concepte d’art és molt divers. Cada persona el pot percebre o interpretar de diferents maneres, sent això el que el fa tant especial i únic.
Per tant trobo, correcte que l’objectiu dels artistes sigui tant la crítica a la societat com el culte a la bellesa ja que la intenció segueix sent transmetre sentiments, emocions i pensaments. A més és això el que provoca que hagi “artistes” desconeguts que desconeixen la seva “vena” artística o que no la mostren fins un moment on senten de veritat la necessitat de fer-ho.
En definitiva, l’art es pot considerar l’expressió d’idees sense influències externes, únicament opinió pròpia, transmetre el que es sent profundament, per tant, si això es compleix, per què no s’ha de considerar art?
Des de sempre, l’art ha sigut una manera mitjançant la qual la societat, i més en concret els artistes, s’ha pogut expressar. L’art i la cultura van de la mà, definint quí sóm i com sóm. Per exemple, quan penses en la Xina, penses en l’arquitectura tradicional, en les seves pintures orientals, en els clàssics dracs, etc. .És l’art el que s’encarrega de donar forma a tots aquests pensaments, és la manera de comunicar-se que té aquella gent en concret. Per això és tan important la identitatl socio-cultural i el patrimoni històric. Totes les grans nacions d’avui en dia són reconegudes en gran part degut als segells artístics que han anat guanyant. Per aquest motiu (i altres) l’art, sota la meva opinió, hauria de romandre com a una forma d’expressió poètica, no reivindicadora.
L’art és el reflex de l’ànima, expressa emocions, sensacions i idees. Alhora és una poderosa eina capaç d’influir en la transformació de la societat, fent visible la realitat en la qual vivim.
Al mateix temps, cal dir que deixar-se portar per aquesta destresa és la millor teràpia que existeix, ja que fent referència a la meva experiència, fer art per amor a l’art és un mètode fantàstic per saber com és un mateix.
Per tant, considero que l’art és llibertat i té l’aptitud suficient tant per conscienciar al món com per simplement mostrar la seva bellesa en les infinites formes que té d’expressió. Al cap i a la fi, la vida és una obra d’art.