Aula Hospitalaria Germans Trias i Pujol (Badalona)

Demà dimecres dia 23 de març es durà a terme al nostre hospital una marató de donació de sang des de les 8h fins a les 21h sense pauses, a la sala de donació del nostre centre. Aquestes maratons es fan a diferents centres hospitalaris d’arreu de Catalunya per reforçar les donacions de sang. L’any passat al nostre hospital van venir a donar sang 117 persones. IKEA i El Corte Inglés també col•laboren agraint amb obsequis als donants. El Banc de Sang i Teixits recorda que en un any els homes poden donar sang fins a 4 vegades i les dones 3: “Amb una vegada no hi ha prou“. Al web: donarsang.gencat.cat es poden consultar quins són els requisits bàsics per poder donar-ne i perquè serveix donar sang. Abans de complir els 75 anys, el 70% de les persones necessitaran rebre sang o derivats. Per una sola donació se’n beneficien fins a tres persones. Com que la sang no es pot fabricar, les donacions són l’única font de transfusió. Us animem a participar-hi! Juan (17 anys)   Molts dels nens i nenes que passen per l’Aula Hospitalària es beneficien d’aquestes donacions. Aquest és un motiu més que ens porta a fer-ne difusió. Per endavant us donem les gràcies! Aquí teniu un video on s’explica què és la sang i què passa amb la sang que donem: http://www.bancsang.net/es/donants/flash_proces_donacio.html Les mestres

Ahir quan fèiem una ullada al nostre Bloc amic “Blocartístic. Visual i Plàstica a l’Oriol Martorell” el qual us recomanem novament, vam trobar-nos amb una iniciativa a la qual no només ens hi hem adherit sinó que us hi volem fer partíceps.  Li hem explicat al Roger i ell us ho explica a tots vosaltres:

Ja sabeu que al Japó hi ha hagut un terratrèmol i un tsunami. Una noia japonesa que es diu Makiko i que viu a Madrid des de fa un any, està molt preocupada per tota la seva família, els amics… I pel que pugui passar a la central nuclear… Ella ha pensat que entre tots i totes podem fer 1.000 “grullas“. Per què?

La Makiko ens ho explica: “Este terremoto me ha afectado mucho emocionalmente. Hasta bien entrada la mañana del viernes no tuve noticias de mi gente, no sabía si estaban vivos o muertos. Japón se colapsó y durantes horas me fue imposible comunicarme con nadie. Aunque finalmente mi familia y amigos salieran ilesos, me sigue angustiando mucho ver las noticias que llegan desde Japón. Así que se me ha ocurrido una idea. El plan es que cada persona haga una grulla de origami. (…). En Japón solemos hacer 1.000 grullas para que se cumpla un deseo. Por eso necesito vuestra ayuda para animar a mi país y especialmente a la gente que está en las zonas más afectadas por la catastrofe. Una vez que tengamos las mil grullas, se las enviarémos a nuestros amigos del norte de Japón, que tanta ayuda y tanto ánimo van a necesitar. Muchísimas gracias por vuestro interés y espero que, entre todos y con este esfuerzo, podamos hacer que se cumpla este deseo.”

Roger (9 anys)

Aquí teniu el video on la Makiko explica com fer les “grues”:

Aquestes són les grues que hem fet arribar a la Makiko:

Si us animeu a participar-hi, el correu on enviar la vostra foto és aquest: las1000grullas@gmail.com. I el bloc de la Makiko aquest: http://las1000grullas.wordpress.com/

Una mica més d’informació sobre l’origen de la tradició de les 1000 grues:

La tradició japonesa diu que a qui faci 1000 grues (“grullas”) en forma de figures d’origami (papiroflèxia), els déus li concediran un desig.

Les grues (“grullas”) d’origami es van convertir en un emblema després de la Segona Guerra Mundial gràcies a la Sadako Sasaki. Aquesta nena només tenia dos anys quan va caure la bomba atòmica a la seva ciutat, Hiroshima, i semblava que no li havia afectat. Però quan tenia nou anys se li va detectar leucèmia, causada per la radiació de la bomba. Quan ja estava a l’hospital, una amiga li va regalar una grua de paper i li va explicar la llegenda. Ella va començar en aquell moment a construir grues de paper, però va morir quan tenia 644 figures, l’octubre de 1955. Els amics de la Sadako van acabar les grues de paper i van començar a recollir diners per a construir un monument. D’aquesta iniciativa va sorgir l’estàtua del parc de la Pau, a Hiroshima, la d’una nena que aixeca amb els seus braços una grua. Des de llavors cada 6 d’agost, dia la pau, els nens i nenes del Japó deixen les seves figures de paper als peus del monument, on es pot llegir: “Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària: pau al món.”