Avui, 18 de març de 2009, ha aparegut a El Periodico que un equip de paleontòlegs va trobar un fossil d’un rèptil marí. Va viure fa 147 milions d’anys. Feia 15 metres de llargada i pesava 45 tones.
Si en voleu saber més, cliqueu els següents enllaços.
Quan em vaig despertar vaig obrir la finestra, hi havia un zoo de molts animals al voltant de la meva casa . No hi havia gent .Estava trista perquè em pensava que podia anar a passejar amb la meva gossa , i no podia anar perquè els animals estavan solts.La gent no surtia de casa i al final no vaig anar enlloc. Em vaig cquedar a casa amb la meva gossa .Vaig fer els deures i quan vaig acabar els deures vaig anar a veure la tele una mica. Finalment em vaig anar a dormir .
Pili Valera
Quan em vaig despertar i vaig obrir la finestra vaig cridar els meus amics. Però ningú em va contestar. Vaig baixar de casa per veure si estaven o no i després vaig anar a l’escola, però a l’escola no va venir ningú. Després vaig anar a la casa de la Núria, tampoc hi havia ningú. Em vaig donar la volta i estava la seva mare trista. Li vaig preguntar on era la Núria i els nens del poble. Però la seva mare em va dir que els buscava però que no trobava ningú. Jo estava molt trista i em vaig preguntar: on poden estar? Llavors vaig començar a investigar. Després vaig trobar una proba definitiva i vaig resoldre aquest misteri . La proba era que vaig veure l’ombra de tots els meus amics, que va resultar que estaven amagats.
Manpreet Kaur
Quan em vaig despertar vaig obrir la finestra i estava en una illa. Vaig cridar la meva mare, el meu pare i tambe els meus amics. A l’ illa només hi havia sorra i aigua i havien desparegut les cases dels meus amics. Després era de nit i tenia por i també fred i tenia gana i a l’ illa no hi havia res de menjar, només hi havia aigua.Aleshores m’he sentit sola i trista i volia plorar. Però després m’he dormit i m’ha agafat fred . Després m’he llevat i he mirat la finestra i era un somni i he vist que estava a casa. He vist el meu pare i la meva mare i els he donat un petó molt gran. Després he jugat amb els meus amics i m’ho he passat molt bé.
Yoselin Ferrufino
Aquell dia quan vaig obrir la finestra, vaig veure que la ciutat estava plena de vaques.
Vaig trucar a tothom que estava a prop de casa meva, tothom va venir amb ampolles a agafar llet. Algunes persones trucaven a altres, trucaven als centres, als bancs i a les tendes.
Ningú imaginava que s’acabaria el món, tothom saltava, jugava amb les vaques, però ningú es va adonar que s’acabaria el món.
La gent estavan molt contenta i va tenir llet gratis.
Els veïns van trucar la guàrdia civil, que vingués amb vaixells, avions i helicòpters.
Van venir vaixells i avions, i van portar les vaques a altres països (Holanda,Brasil,Italia,Pakistan,Ecuador i Perú), en aquests països estaven faltant vaques.
Quasi tothom va quedar molt emocionat, algunes persones no podien sortir de les seves cases perquè les vaques es quedaven davant de les portes dels veïns per això estavan molt tristos.
Hi havia unes persones que saltaven d’alegria
Després vam veure unes onades que venien des del mar. Tothom va dir, oooh quin horror!
Vam pujar a una església molt alta i tothom va tenir molta por. Es va morir unes 4o 5 persones.
Caio de Oliveira
Els nens i nenes de primer i segon ens expliquen què volen ser de grans
BubbleShare: Share photos – Play some Online Games.
Min Cho