MONUMENT A LA SARDANA. PARATGE DE SANT JERONI

MONUMENT A LA SARDANA 

  sardana-1.jpg

   En un lloc destacat del paratge existeix un monument d’uns 2 metres de diàmetre per 3 d’altura dedicat a la Sardana, el qual es va instal·lar l’any 1986.

Aquest monument va ser encarregat per l’Agrupació Sardanista “
La Picossa” de Móra d’Ebre y va ser realitzat per Joan Segú i Riba, artista local que va fer totes les escultures que hi ha a la porta de l’església de Móra, diversos monuments del poble com la font de davant del casal dels jubilats, també la que hi ha arribant a l’institut, el monument dedicat a Joan Costa, etc.

El monument ret homenatge a l’agermanament a través de la dansa nacional de Catalunya.

L’acte fou organitzat per l’agrupació sardanista “La Picossa”. Beneí el monument mossèn Sebastià Aicart, en presència de l’artista Joan Segú, la seva esposa, el seu fill Joan Segú i filla política Olga Jardí.

També hi van estar presents la pubilla de Móra d’Ebre Ingrid Caba Piñol amb les seves damisel·les Elvira Castellví i Mº Jesus Alfonso.

L’acte va ser senzill i emotiu, quasi la totalitat dels assistents eren de Móra.

sardana-2.jpgsardana-3.jpg

 
 

BOLETS

        
“Farinera borda” (Amanita afaloides). És molt verinosa, el seu color es poc brillant, va del blanc grogenc fins al verd oliva. Creix del setembre al febrer.

farinera-borda.jpg 

    

  “Farinera” (Amanita ovoidea ). És un bolet de color blanc de vegades es confon amb la farinera borda, té un olor ranci, com de pols. La seva carn és comestible.

     

 farinera.jpg

          
“Bolet de soca” ( Armillari mel·leas). Creix en forma de mata, és de color groc mel. És comestible, però no es por menjar cru, el seu sabor és  àcid.              àci                                     

 bolet-de-soca-1.jpg

 bolet-de-soca.jpg

 bolet-de-soca-2.jpg

 bolet-de-soca-3.jpg

       
“Mataparent” (Boletus erytropus). Exteriorment és de color roig, però la seva carn és d’un color groc molt viu. La seva carn és molt apreciada, però primer s’ha de coure perquè sinó pot provocar trastorns intestinals.

 mataparent-1.jpg

 mataparent-2.jpg

       
“Molleric o granellut” (Boletus granulatus). És un bolet molt viscós, sempre desprèn unes gotes blanques com la llet. És de color groc, la seva carn és comestible. S’ha d’agafar els exemplars més joves, ja que els adults estan plens de cucs.

molleric-2.jpg

L’ERMITA DEL MEU POBLE

  SANT JERONI

“… Intentar situar Sant Jeroni ens fa remuntar al sistema Mediterrani, i mirant-nos-ho des del nostre imaginari observatori, en direcció sud-est, ens trobem primerament amb l’enfillal de serralades del Pre-litoral. Aquest conjunt està situat, més o menys, a uns quaranta quilòmetres de la costa.                            

   En el sector més a ponent, el Pre-litoral es divideix en dos potents braços de muntanyes. En el clot que queda entre aquests dos braços de serralades s’hi troba la cubeta de Móra, poble de la Ribera d’Ebre al sud-oest, a uns sis quilòmetres d’aquesta població ens trobem am l’ermita de Sant Jeroni, al peu de la Picossa, punt geogràfic més elevat de la nostra orografia local ( 496 m. ) i que forma part de les estribacions dels braços de serralades a dalt esmentats.

Sant Jeroni és enclavat a la part superior d’una petita vall, la punta de la qual queda tancada pels promontoris i contraforts de la localment popular Picossa,originant un clima fresc i sec.

Una vegada passat el riu Ebre i travessant el casc antic de la vil·la ( C. Doctor Peris i Santa Madrona ) arribem a la part alta del poble on el camí es bifurca en dos, el de la dreta ens porta a l’Hospital Comarcal, i a l’esquerra a uns 12 m. ens trobem una desviació a la dreta on hi diu “Sant Jeroni”; sense deixar el camí i vorejat tot aquest per finques conreades, de petites proporcions, ens conduiran directament a l’ermita.