Apín capón…
Pere Roig i Jordi Font.
L’Andreu es pensava que coneixia els nombres, de fet es pensava que ho tenia tot controlat… fins que, després d’entrar en contacte amb una estranya secta, per salvar la pell ha d’aprofundir el seu coneixement sobre els nombres i distingir entre l’accessori (símbols i paraules) i l’essencial…Nigromants i naps seran el pont entre dues cultures numèriques.
************************************************************************************************************************************
LA CONFRARIA DEL GRAAL
1
El so estrident del timbre sonà pels passadissos de l’Institut d’Ensenyament Secundari i tot de colles en sortiren amb llibres i llibretes sota el braç; alguns corrent, d’altres parlant en petits grups i alguns fugint per parelles de la resta. Nois i noies més grans caminaven en sentit contrari i entraven al centre per començar els cursos nocturns. A la biblioteca, sota la mirada encuriosida del professor de guàrdia, l’Andreu romania submergit en un llibre. El professor se li apropà.
—Són les cinc. No plegues?
—Ha sonat el timbre?
—I tant. No l’has sentit? Què llegeixes que t’absorbeix tant?
L’Andreu mostrà al professor la coberta del llibre. Era una edició de luxe, amb tapes dures i tot de làmines i fotografies; per això no el podia prendre en préstec i havia de llegir-lo a la biblioteca.
—Tirant lo Blanc. És interessant?
Continuarà…