Faig una mica de comparació entre els avantatges i els inconvenients d’equipar un centre escolar amb Netbooks en lloc de fer-ho amb ordinadors portàtils convencionals. Dono per suposat que, en entorns escolars, la informàtica mòbil és millor opció que els PC de sobretaula i no entro en aquesta comparació.

Imaginem que vull dotar d’informàtica mòbil a tots els estudiants del grup 1er ESO A del meu institut. Tinc 25 estudiants i em plantejo dues alternatives d’equipament: una sobre Netbooks Asus eeePC i l’altra sobre portàtils normals HP Compaq 6720s. No compraré marques especialment barates, no me’n fio.

Vaig a la botiga…

Netbook:

He trobat un distribuidor que em ven l’eee per 270€. No ho veig, però, massa clar i optaré per comprar al meu venedor de confiança: 300€ per màquina.

A més, com vull que els meus alumnes puguin fer tota la jornada escolar sense recarregar, compro una bateria de 10000 mAh per a cada portàtil. Me’n demanen 60€ per cada una (la sèrie 1000 de l’eee promet 8,5 hores d’autonomia de sèrie, però encara no està disponible i serà més cara).

Com he de comprar 25 màquines, ja estic preparant 9000€!

Portàtil:

Com he dit m’interessa l’HP Compaq 6720s. És un portàtil relativament barat que té tot el que pot oferir un PC de sobretaula. A la botiga de l’HP me’l deixen per 450€ de preu final, un bon preu. Tampoc vull tenir problemes de bateria i em faig amb l’extensió. En aquest cas em costa 90€ de més per ordinador.

Les 25 màquines em sortiran per 13500€. Una mica més car que el Netbook. Potser assumible si em compensa optar per portàtils convencionals.

Ara tinc un problema: amb el Netbook tinc clar que la gestió de l’equip l’ha de fer el propi estudiant. Si opto per l’Asus, assignaré la màquina a l’alumne i el faré responsable de la seva cura. Com les màquines tenen autonomia per tota la jornada escolar, no crearé infraestructura de càrrega de bateries, que ho facin els nens a casa seva. Compraré potser algun transformador per alimentar l’ordinador dels despistats dormilegues.

Si opto per l’HP Compaq tinc un altre escenari. No vull que els alumnes portin cada dia 3 Kg a la motxilla afegits als llibres de text i resta de material escolar. Per tant, necessito muntar una infraestructura de càrrega i custòdia dels equips: necessito el carro de portàtils. En trobo un al meu gust per 3000€.

En total, l’opció dels portàtils em suposarà un cost total de 16500€. Estic ja a 7500€ més que amb l’opció dels Netbooks.

Al cole…

Gestió dels equips

Portàtil:

Fàcil, fàcil. Com tenim un carro, deixarem tots els portàtils dins l’aula per a què es vagin carregant quan estem fora d’horari escolar. Si hi ha altres cursos de l’institut que necessiten informàtica, sempre els hi podrem deixar: es poden endur el carro o poden recollir a la classe els portàtils que facin falta. Sort que per l’institut ja ha passat Heura, tinc internet a tot arreu.

Donaré d’alta els meus equips al GEPSE del Departament per a què, quan venci la garantia els incorpori al servei ordinari de manteniment… i ja està.

Netbook:

Això ja és un problema més important. En principi si assigno la màquina a l’estudiant, he de confiar que l’alumne portarà l’ordinador net i carregat cada matí i jo no he de preveure gran cosa més. En la major part dels casos serà així però, que he de fer amb les excepcions? Com contestaré a les frases: M’he deixat l’ordinador a casa. Aquesta nit el meu germà m’ha fet caure el portàtil a terra i s’ha trencat! Ahir a la tarda al sortir de l’institut em van robar l’ordinador!

Si no puc donar una bona resposta a tot això, hauré de fer que deixin l’ordinador a l’institut i comprar el carro: 3000€ més de pressupost.

A classe

Què puc fer amb un portàtil convencional que no pugui fer amb un Netbook? Poques coses i que siguin d’especial rellevància en un centre escolar:

• No podré passar ni enregistrar CDs i DVDs. El Netbook no porta lectora de CDs
• No podré fer edició de video, ni AUTOCAD ni programes similars.
• No podré utilitzar programes informàtics que seguin extremadament pesants: el processador que porta un Netbook no ho suportaria.

Amb el Netbook sí puc fer la resta de tasques, les que més freqüentment fem amb els alumnes:

• Puc treballar amb qualsevol navegador d’internet ordinari per accedir a informació i utilitzar les grans possibilitats educatives del programari web 2.0.
• Puc dibuixar, pintar, escriure, mirar videos, escoltar música i ver, fer presentacions, fulls de càlcul, bases de dades i pràcticament qualsevol cosa amb el programari ordinari: OpenOffice, Gimp, Office… No tinc més limitació que la del sistema operatiu triat (Windows o Línux).

El Netbook té, a més, un valor afegit: és el suficientment petit per no interferir la gestió d’aula. Els alumnes no es poden amagar darrera una pantalla i és una màquina que pot compartir l’espai de les nostres reduïdes taules escolars amb el llibres, llibretes i altre material. Puc posar els alumnes com vulgui i moure’ls com necessiti sense que el volum de l’ordinador interfereixi especialments.

Buscant diners …

Finançar les 25 màquines té, és clar, la seva dificultat. Però he de valorar les oportunitats que se m’ofereixen:

• Puc recórrer al lloguer. El meu centre ho fa amb les taquilles: si un alumne vol taquilla paga un lloguer de 50€ anuals. Fent una cosa similar, amb 75€ anuals l’alumne pràcticament es podria pagar l’equip durant l’ESO. És cert que una taquilla no s’extravia ni s’avaria massa i que és un problema d’escala superior, però potser val la pena fer l’experiment.
• Potser hauré d’utilitzar l’AMPA per a què em donin una subvenció, si es deixen. Al menys per a pagar una part dels equips.
• Igual puc convèncer el director de l’institut i que em cedeixi un raconet dels propis recursos del centre. Si li puc demostrar la utilitat social de l’invent.
• Si el meu centre té un pla d’autonomia o una altra font extraordinària de recursos, potser també en puc rascar una part.
• No descartem les administracions: el Departament d’Educació igual en algun moment em donarà pressupost i també puc recórrer a l’ajuntament.

Segurament hauré d’utilitzar fórmules mixtes de finançament o se me n’acudiran altres més endavant. El que sembla clar és que m’hauré d’espabilar perquè a casa no em portaran els quartos.