AUTORETRAT VERÍDIC PROMÈS A
LA SENYORA LOLA S… i no enviat per excés del sentit del ridícul.
Alçada: 1 metre 74. Acceptant la classificació de Retzius, el meu crani tendeix notòriament a la braquicefàlia. Sóc un cap curt i afegiré que soc un cap gros. El meu cap està abundantment poblat de cabells. M’hauria estat absolutament indiferent no tenir-ne, però estic predestinat, segons una profecia formulada per un perruquer del carrer de Cavallers a la meva mare, quan jo era petit, a tenir cabells tota la vida. Fins a la mort, doncs, tindré cabells, I això haurà estat, per als meus progenitors, principalment un pretext d’orgull i de satisfacció positiu. És poca cosa, si voleu, però sempre val més d’acontentar-se amb el que hom té. No tinc pas un front espaiós, enorme, fugitiu, suggeridor (hipotètic) d’una poderosa intel·ligència, segons els tòpics de la novel·lística. Tinc un front normal, dret i vertical al pla de la terra. Els meus cabells no són pas completament rossos ni acusadament negres. Són un entremig. D’aquest front, tot baixant, se’n desprèn un nas que en altre temps fou molt correcte, finament dibuixat de cartílags. La forma del nas, me la vaig, però, destruir jo mateix, en una població de la costa de llevant on anàvem a estiuejar, un any per la festa major, jugant a l’arbre de la cucanya. Vaig arrabassar el trofeu del cap del pal, vaig guanyar el primer premi (un parell de pollastres) després d”haver passat fent equilibris estrambòtics per la corba enseuada i relliscosa de l’arbre llarguíssim…
Aquí a dalt, hem pogut llegir un fragment de l’obra de l’escriptor català: Josep Pla, on d’una forma irònica i descriptiva, en fa ús per descriure’s a si mateix, és a dir s’autoretrata. Aquest text el podem trobar íntegrament en l’adreça web: www.lletres.net/pla/autoretrat.html .
Doncs bé, aquest ha estat el pretext per treballar a l’aula una proposta interdisciplinar entre les llengües i les tècniques d’expressió gràficoplàstiques, dins el curs de primer de batxillerat artístic.
El treball ha consistit en que cada alumne/a, ha escrit el seu propi autoretrat anònim, sense que en quedés explícit el seu nom o cognoms. Una vegada fou escrit i, a l’atzar, aquests es repartiren anònimament entre els diferents grups del Btx. d’arts, de manera que els autoretrats no anèssin a parar al mateix grup de redacció.
El pas següent fou fer una lectura a fons de l’autoretrat que els havia tocat, per tal d’extreure’n les principals característiques físiques ( si era el cas) i psíquiques del subjecte en qüestió. A partir d’aquest anàlisi exhaustiu, calia fer un retrat plàstic del company anònim.
Les propostes plàstiques han estat variades: des d’un senzill dibuix a llapis, passant per una aquarel·la, un collage o tècnica mixta, fins a treballs en 3D, fotografíes, etc. També els suports i les formes han estat ben variats: papers, cartrons, plàstic, capses, fusta, etc.
El resultat ha estat molt positiu, perquè en certa manera s’han responsabilitzat en la realització d’una tasca, que no sols els afectava a ells mateixos, sinó que també indirectament ho feia amb la persona anònima del seu treball.
Ara ja sols ens cal fer l’intercanvi de treballs i descobrir qui hi havia darrera de cada treball. Això si! cadascún dels treballs aniran acompanyats d’una breu reflexió de com s’han vist entre ells i de com han fet la seva interpretació plàstica.
