Andante con moto (en do menor, en 2/4): una malenconia punxent es desprèn del moviment lent, sobre un ritme pesat de marxa pròxim al del primer Lied del Viatge d’hivern. De fet, és una cançó sueca la qual hauria inspirat el tema, «Veu com el sol es posa…», melodia composta per Isaac Berg i en absolut cançó popular com s’ha afirmat durant tant temps. Els dos compassos d’obertura, sobre la divisió monòtona del piano, suggereixen ja alguna cosa fúnebre abans que entri el tema, greu, desplegant-se lentament en el violoncel. Ho pren el piano, mentre el violí doble al violoncel en l’acompanyament. A aquest episodi en mode menor, tenyit de fatalisme, segueix altre en mi bemol major en el qual el violí llança un nou motiu, derivat del tema inicial, que és reprès pels altres tres instruments en una exaltació sempre creixent. Volta a la divisió fúnebre inicial amb un aombrament progressiu del clima, en una espècie de grandiosa balada romàntica (modulacions en do sostingut menor, si menor, fa sostingut menor) que precedeix a la tornada del motiu en manera major, aquesta vegada en do. El permanent contrast entre piano i forte, entre menor i major, s’accentua encara en la coda, on de nou es fa més lent el moviment (Un poc pi ù lent) i el tema sembla quedar en suspens, tràgic.