1r d’ESO

Aquí teniu algunes de les Obres d’Art en Confinament dels alumnes de d’Educació Visual i Plàstica de 1r d’ESO:

Júlia Colldecarrera “Las Dos Fridas” de Frida Kahlo. 1939. Oli sobre llenç. 173 x 173 cm.

Podem veure dos Fridas lligades per una arteria del cor amb les quals estan assentades amb un banc verd, el cel és ple de núvols grisos.

Aquesta pintura representa la Frida duplicada, al davant del mirall, donada de la mà, però em diferent vestit: una representa la Frida adolorida després del seu divorci, l’altre representa un Frida amb el vistit típic de Tehuana, un ciutat de Mèxic.

L’artista és Mexicana nascuda al 6 de juliol del 1907, i va morir al 13 de juliol del 1954 amb 47 anys. Va ser  força coneguda per la seva manera de ser i la seva manera de vestir (moda).Quan era jove  va tenir un accident molt greu (32 operacions)i així és quan es va començar a dedicar a la pintura més professionalment.

La meva versió l’he fet amb la meva germana. Ens hem posat unes tovalloles a la falda,i les camises que s’he semblaven més, després em agafat un collaret i hem enganxat un paper arrugat.De fons hi hem posat dos tovalloles blaves.

Martina Carbó “Dona en una finestra” de Salvador Dalí. 1925. Oli sobre llenç. Museu Reina Sofia. Madrid.

En aquesta obra Salvador Dalí va pintar a la seva germana en una finestra l’any 1925. Va fer l’obra perquè estava pintant quadros de la seva família. Actualment està exposat en el museu “Reina Sofia”.

La foto l’he feta a la finestra de la meva habitació. L’hi he penjat una tela blava i he apartat els mobles. M’he posat una camisola blanca de la meva mare i un cinturó blau. Al meu costat hi he posat una tela blanca.

Jan Rubio “Dona en una finestra” de Salvador Dalí. 1925. Oli sobre llenç. Museu Reina Sofia. Madrid.

He triat aquesta pintura perquè està feta per un pintor català i també perquè m’ha fet pensar en la situació que estem vivint aquests dies, mirant l’horitzó pensant que passarà.

Marina Feu “Sisters Reading a Book” de Carl Hansen. Oli sobre llenç. 1826.

Hem interpretat l’obra a la sala d’estar, la fotografia està feta per la meva mare. De roba hem utilitzat uns jerseis que ens semblava que era el que més s’assemblava i hem utilitzat un llibre de la meva germana titulat terra baixa.

Èlia Bonet “ Portrait of Guus Preitinger, the artist’s wife” de Kees Van Dongen. 1911. Mueseu Van Gogh. Amsterdam.

Amb la mà al maluc Augusta (Guus) van Dongen-Preitinger mira provocativament al seu marit. El seu vestit blau brillant i la seva pell contrasten amb el mantell fosc i el fons escarlata.

Kees van Donge utilitzava el verd per representar les ombres als braços i al coll de Guus. Aquesta agosarada combinació de grans àrees de colors és característica del Fauvisme.

Ot Companys “Un noi amb un càntir” d’Edouard Manet. 1862. Oli sobre llenç. Art Institute of Chicago.

Després de fer la visita virtual per una colla de museus, vaig veure els quadres de Eduard Manet i em van semblar fàcils d’escenificar perquè son molt realistes. Em vaig fixar en aquest del nen que està bebent amb un càntir perquè a casa en tinc guardats un parell de la meva iaia.

Per escenificar el quadre vaig agafar una tela negra que la vaig posar de fons, em vaig posar una camisa blanca i a beure amb el càntir !!!!

Martí Graboleda “Nena dormint” d’Angeles Santos. 1929. Oli sobre tela.

Angeles Santos  que va nèixer a Portbou 7-11-1911 i va morir a Madrid el 3-10-2013 gairebé als 102 anys. Era Catalana i va viure molts anys a Figueres, Torroella i Barcelona. Aquesta obra forma part de la seva etapa de Surrealisme i Expressionisme. És un estil vanguardista i fosc.

Per fer la foto he posat unes estovalles blanques i els ous a sobre com a la foto.Jo m’he posat una samarreta taronja del meu germà.  La figura del quadre és una nena però l’he fet igualment perquè em va agradar la foto. Ha sigut xulo preparar-ho amb la meva mare i fer les fotos.

Biel Serrat “ A lover of Dickens” Charles Spencelayh. Llapis i aquarel·la. 16 x 14 cm. Colecció privada.

L’obra es diu: Un amant de Dickens de principis del s. XX i el pintor és Charles Spencelay nascut a Anglaterra el 1865 i mort el 1958. Pintava imatges de la vida quotidiana com si fossin fotografies i va pintar aquest quadre per commemorar Dickens i els seus lectors.

Vaig fer la fotografia al menjador de casa perquè era l’únic lloc on es veia la paret clara com en el quadre. Vam agafar una cadira de la cuina,un tamboret paperera per fer de taula i un mocador de la meva mare per fer d’ estovalles. El mocador blau també és de la meva mare i el davantal és del meu pare, però posat al revés. Com fumava amb pipa ens vam fer una amb una palleta de beguda i un rotllo de paper de WC retallat. Vaig voler utilitzar el diccionari perquè es veiés bé, però pesava molt. Vaig passar molta calor, però  m’ha agradat com ha quedat.

Joan Plana  “Vell amb les seves glòries” de Joan Brull Vinyoles . 1887. Oli sobre fusta. Museu de la Garrotxa, Olot.

Per imitar aquesta obra, en primer lloc he anat a buscar: espuma d’un ninot  per simular la barba, una camisa blanca i uns pantalons de texà i un cinturó perquè fes de tirants. He anat al lloc més fosc de la casa i he col·locat una petita taula on hi he posat un vas que agafava amb la mà. Per simular la pipeta he agafat un pal del jardí. També he agafat una cadira petita que tenia per casa i m’hi he segut, tot seguit he creuat les cames com fa el vell de l’obra i he intentat mirar al mateix punt i amb la mateixa expressió pensativa que ell. Després de fer la foto l’he retocat una mica amb algunes aplicacions i l’he comparat amb l’original.

Martina Planella “La Galeria ” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Aquesta obra la vaig replicar a la cuina de casa meva, en la taula i vaig posar un plat similar al del quadre amb una forquilla i un ganivet a sobre el plat en forma de creu, després i vaig posar el got, el vi que era una ampolla molt samblant a la del quadre i finalment una cunya de formatge.

Em vaig situar al costat de la finestra mirant a fora i el meu germà em va fer la foto per últim vaig buscar un filtre perquè la foto tingues mes o menys la mateixa llum que el quadre. Anava vestida amb una camisa texana per dintre els pantalons de color negre.

Edo Harutunyan “La Galeria” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Ho he fet al petit balcó de l’habitació dels meus pares. He triat roa blava i d’esport,  perquè pensaba que podría quedar bé.

Per als objectes he triat un Ganivet i una forquilla de casa, i un plat, que he pensat que per la foto estaría bé. Ho he fet així perquè de la imatge m’ha agradat la seva postura, i en general l’obra complerta.

El treball m’ha semblat bé, perquè estant a casa podem fer plàstica divertida, i a sobre és una molt bona idea perquè ens estem fent pasar per la persona que ho ha fet. He après que no només t’has de quedar amb el que tens, i amb el que ets, i si tens un repte a aconseguir fes-ho, intenta-ho, que al final sempre hi ha una llum. Mai perdis l’esperança.

Serena Beà “Mona Lisa” o “Gioconda” de Leonardo Da Vinci. 1503-1519. Oli sobre taula. Museu del Louvre. París.
La Mona Lisa o la Gioconda (vol dir alegre) està feta amb pintures a l’oli, pertany a l’estil del renaixement, i es troba al museu del Louvre (París, França). Va ser feta de l’any 1503 al 1519 per el pintor Leonardo Da Vinci, i mesura 77 cm d’alçada i 53 d’amplada.

La model és Lisa Gherardini, muller de Francesc Bartolomeu, i el seu retrat és considerat el quadre més famós del món.

L’obra va ser l’última que el pintor Da Vinci va elaborar abans de morir, i va passar per moltes mans abans d’arribar al museu on la podem trobar exposada avui en dia.

Leonardo va utilitzar la tècnica d’esfumat (sfumato en italià), que consisteix en augmentar les capes de pintura, creant així un aspecte imprecís, d’antiguitat i llunyania.

He escollit aquest quadre perquè és d’una bellesa impressionant, i el meu avi solia dir que m’assemblava a la model, així que he decidit comprovar-ho per mi mateixa.

Queralt Quintana “La noia de la perla” de Johannes Vermeer. 1665-1667. Pintura a l’oli. Museu Mauritshuis. La Haia.

La noia de la perla és una de les obres més famoses del pintor de Delft. La ubicació de la model en un primer pla reforça aquesta hipòtesi, encara que per desgràcia en desconeixem el nom;  però, pensen que podria ser el retrat de la Maria, la filla de Vermeer. El bust de la noia, de perfil, es retalla davant d’un fons fosc i el seu cap, entregirat, dirigeix la mirada cap a l’espectador. La seva boca, oberta com si anés a parlar.

La model vesteix una jaqueta de tonalitats brunes i groguenques, en la qual sobresurt el coll blanc de la camisa, cobreix el seu cap amb un turbant blau, i una perla a la seva orella.

Júlia Boix  “Pensativa” Joan Llimona i Bruguera . 1890. Oli sobre tela.

He escollit aquesta obra perquè m’ha transmès pau i tranquil·litat. A més és a l’exterior i aquests dies es troba a faltar.

Ho he fet al jardí de casa meva en una de les jardineres que tinc. M’he posat una camiseta màniga llarga i una manta per fer de faldilla. He agafat una branca i una pedra però no es veu molt a l’imatge. He imitat aquesta dona pensant el que deuria estar pensant. He après que qualsevol cosa de la vida es pot posar en un paper o en un quadre. Es pot interpretar qualsevol situació que es vulgui mostrar.

Gerald Alexander Tumbacu “El fill de l’home” de René Magrite. 1964. Oli sobre llenç. Colecció privada. 116 x 89 cm.

Magritte la va pintar com un autorretrat. A la pintura surt un home amb un abric, i un bombí, parat en una paret baixa, més enllà hi veieem el mar i un cel ennuvolat. La cara de l’home està tapada per una poma. Potser és l’obra més coneguda de Magritte.

L’obra la vaig fer al saló de casa. Em vaig posar un vestit del meu pare, una samarreta blanca, una corbata i un barret. La resta ho vaig editar.

Laura Vinuales “Noia llegint amb un parasol” de Henri Matisse. 1921. Oli sobre llenç

 

L’artista d’aquest treball es en Henri Matisse (França, 1869-1954).

Henri Matisse va ser un pintor escultor i dissenyador francès, va destacar per un ús característic del color. Va ser un dels artistes més importants de l’art modern.

Aquest treball que he imitat, la va pintar Matisse mentres es llogava a una casa del sud de França. El pintava en moments que estava relaxat. El treball es del 1921.

Daniel Cedeño, Dibuix de Joan Granados Llimona. Museu d’Art Modern de Barcelona. Paper 21 x 18 cm.

El 1947 Joan Granados Llimona va realitzar estudis de dibuix amb Martí Casadevall, professor de l’Escola de Belles Arts d’Olot. La seva inquietud el va portar, en els anys següents, a descubrir món fixant-se especialmente en elspaisatges i la seva gent, estudiant l’anatomia humana.

Aquest retrat és d’una nena avorrida asseguda en una cadira, semblés que aquesta castigada.

Vaig escollir la sala on hi ha la cortina i allà vaig col·locar la cadira, em vaig posar una jaqueta oberta com la del dibuix. La meva mare em va fer la foto. Em va semblar bé

Coralí Jou “Desenvolicant les xarxes” de Pere Plana Puig. 1970. Oli sobre cartó entelat. 23 cm  x 32 cm. Colecció particular.

En aquest quadre s’hi veu una noia sense cap expressió a la cara, vestida tota de blau i amb pell blanca, que desenreda unes xarxes dels pescadors. En el fons n’hi ha una altre i més enllà un vaixell borrós.

Cadascú pot veure unes coses diferents però jo crec que l’artista volia representar amb la noia vestida de blau la mar que queda atrapada entre les xarxes dels pescadors, perquè puguem menjar peix.

Crec que la mar és la noia perquè hi ha un vaixell darrera i xarxes de pescadors, però, enlloc hi ha mar.

Carla Ruiz adapta “El Bodegón: La Vida Cotidiana” de Luis Meléndez. Oli sobre tela 47.8 x 34.6 cm. Museu del Prado.

Es tracta d’una pintura que va ser exposada al Museu del Prado del 17/02/2004 – 16/05/2004. Aquesta pintura la va pintar l’artista Luis Eugenio Meléndez (Nàpols, 1716 – Madrid, 1780).  Va ser un pintor espanyol d’origen italià. Va fer quasi tota la seva carrera a Madrid i se’l considera un dels millors pintors de natures mortes del segle XVIII.

Aquesta pintura la va crear l’any 1760, està feta amb oli sobre tela i la tècnica de petroli. Aquesta obra ens acosta les maneres de menjar i alguns utensilis i recipients de la cuina d’aquella època.

La meva versió ha estat feta a casa, davant d’una porta per simular la foscor que hi ha darrere el quadre. També ha estat molt divertit fer aquesta obra d’art perquè ha costat una mica trobar tots els elements que hi havia però al final s’ha aconseguit. No hem pogut posar les mini peres però hem posat unes quantes olives.