Enric Monjo i Garriga
(Vilassar de Mar, 1895 – Barcelona, 1976) fou un escultor català.

Va fer estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i a l’Escola de Belles Arts. Va treballar amb Eusebi Arnau i Josep Llimona qui en va introduir en el Noucentisme. També va fer estudis d’anatomia a la Facultat de Medicina per tal de tenir un bon coneixement del el cos humà i aplicar-ho a la seva obra.

La temàtica de la seva obra és diversa però amb una gran importància de la religiosa i presenta més influències del noucentisme que dels corrents artístics de la seva època. El 1926 rebé el primer premi al Concurs Nacional d’Escultura del Ministeri d’Institucions Públiques i Belles Arts, i molts d’altres al llarg de la seva carrera.

A partir de la dècada dels anys cinquanta va començar la seva activitat internacional, especialment als Estats Units (Nova York, Washington, Detroit, Miami, …), però també a Mèxic, Puerto Rico o Taiwan.

Enric Monjo també va tenir una important activitat docent, el 1940 va obtenir la càtedra d’Anatomia Artística de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i entre 1943 i 1961 va ocupar la càtedra d’Anatomia Artística de la Llotja.

El 1971 es va crear el Museu Enric Monjo a Vilassar de Mar on es troba la major col·lecció de l’obra de l’artista. El 2004 Caixa Terrassa va adquirir els drets de reproducció de l’obra escultòrica de l’artista.