ANIVERSARI
Era diumenge, era 1 de juny. Començava un dia com un altre, però era ben especial. Era el dia que celebraríem l’aniversari. Si algú celebrés el seu aniversari amb 250 espelmetes, necessitaria molta bufera!
El dia va començar amb presses i preparatius, els papers de les cançons, els capellans, les monges, els músics, els punts de llibre, les taules parades, les cadires, les neveres carregades, les fotos i tots els que hi volien participar.
Al punt de les 12, la gent va voler viure amb alegria la història i els dies passats a l’escola , recordant i cantant cançons que conservava a la memòria.
Després la sardana ens agermanaria a tots i, mentre ballàvem, endevinàvem un somriure en la cara aliena.
L’entrada per la Plaça del Camp, ens va permetre trepitjar el que antigament era hort. Vam entrar a la sala d’actes, convertida per aquesta ocasió en un gran menjador amb decoració de futurs talents pictòrics.
La trobada amb antics companys d’aventures escolars i el recorregut per la casa, buscant un antic dormitori que el temps havia fet esvair com si fos una fumera, va donar el toc vital de joia i de moments reviscuts.
Recuperàvem cares perdudes de feia molts anys. Cares de trenes llargues que s’havien envoltat d’un altre pentinat amb tonalitats diferents.
Durant els dies de l’exposició hem jugat al joc del “Qui és qui”. Amb l’ajuda de la lupa, hem anat engrandint i esbrinant qui eren els protagonistes de les fotos i hem descobert les petites anècdotes que han arrencat rialles, complicitats, descobriments i records.
No podíem acabar la festa sense fer el recull de vivències d’una generació, que podia ser una pinzellada de moltes coses que han passat al cap dels anys a moltes generacions..
| 1- Teníem un famós negret, al qual donàvem un dineret. I ell que era molt fartet, se’l jalava en un momentet. |
2- El boli de 10 colors ens permetia la fantasia en l’escriptura. |
| 3- Teníem uns pupitres amb tapa que feien molt soroll si queien en sec. | 4- L’estoig de 24 colors, que no eren de la marca alpino, va substituir els clàssics plomers de fusta (plumiers) |
| 5- La ploma estilogràfica i el paper assecant eren d’ús freqüent. Calcàvem amb paper de calcar i paper carbó. | 6- La cartera tenia una nansa i el pes el duia un sol braç. No era bo per l’esquena. |
| 7- El pràctic ens abrigava en els freds dies d’hivern.Els leotardos ens van alliberar del fred a les cames, ja que anàvem amb faldilletes i mitjons curts a l’hivern.Els mitjons esport fins a sota genoll es van posar de moda. | 8- L’escut era un complement de l’uniforme i era metàl·lic i platejat.Els bombatxos eren uns pantalons curts amb gomes als camals que ens permetien fer gimnàstica sense ensenyar res.A tercer de batxiller vam estrenar un xandall amb pantalons i tot.La bata havia de protegir l’uniforme que no es rentava fins el cap de setmana. |
| 9- Quan a final de curs et posaven la banda blava, volia dir que en els estudis i en el comportament tenies una qualificació excel·lent. Si te’n posaven una de blanca volia dir que tenies bon comportament. I si et donaven estrelletes que havies treballat. | 10- Quan era una festa important, s’havia d’anar de gala i portar guants blancs, punys blancs complementant l’uniforme, mitjons blancs i vel. |
| 10- Amb una pesseta podíem comprar: 10 pegadolces, o un cidral, o un xurro, o una bossa de pipes, o caramels sugus.12- Cantàvem cançons com:– Patito patito color de café – “Don gato” – “Dónde estan las llaves” – “El patio de mi casa” – Debajo un botón– – Vamos a la cama – Ballàvem “La yenka” |
11- Feíem taules gimnàstiques. Exercicis com “el elemental de brazos y piernas, abdominales, dorsales y el estimulante” tacón, punta, un dos, tres…13- Els nens de la família Telerin ens deien “Vamos a la cama” “Cleo, Tete, Mari-Pili, Fernando, Colitas y Cuquín”. La Cleo va crear moda amb la cueta.Les monges ens donaven pa d’àngel quan era el seu sant. I en general ens agradava molt. |
| 14- La clavellineta amb una mandarina era el berenar selecte de la festa de la presentació. (21 de novembre) Els dies feiners menjàvem pa amb xocolata. |
15- El chupa chups ens va deixar tenir les mans netes amb el seu palet. I el xiclet bazooka ens permetia fer globus i fer grans explosions. I les pipes salades ens feien passar grans diades. |
| 16- Llegíem i rellegíem el TBO. Quan estàvem malaltes, ens compraven contes.I també llegíem contes de l’editorial bruguera. | 17- Vam tenir el privilegi de llegir la primera revista infantil catalana de la posguerra, nascuda al seminari de Solsona. |
| 17- El primer càstig que vam tenir era estar de cara a la paret. | 18- Per corregir alguna cosa, la còpia era el millor.Les espavilades descobrien que amb dos bolígrafs se n’avançava més. |
| 19- El càstig pitjor era arreplegar un vegetal en grans quantitats a finals de juny. Al setembre s’havia de demostrar que havíem après a cuinar-lo amb gran concentració. |
20- Amb la “madre” Maria Albets vam aprendre a llegir i a fer bufandes de ganxet. Amb la “madre” Mercè Simon feíem parlar el Lilí i viatjàvem pel món tot fent geografia. Vam fer una Marylin de ganxet forrant una ampolla. |
| 21- Amb la “madre” Margarita Colomés l’ortografia era sagrada. Copiàvem llargues llistes de paraules i feíem divisions per moltes xifres i ens apreníem de memòria “las profecías mesiánicas”Amb la “Madre” Palmira ens havíem de saber les lliçons “al dedillo” i érem “majas”.I vam fer un concurs de “cesta y puntos” | 22- Amb la “madre” Avellana feíem matemàtiques.+x+=++x-=- -x+=- -x-=+ |
| 23- Amb la “madre” Rivera feíemllatí, amb la “madre” Clemente ciències, amb la “madre” Fernández francès,amb la “madre” Cáceres dibuix, amb la “madre” Ibáñez labor, amb la “madre” Viladrich matemàtiques… | 24- Per la festa de la presentació feíem processó. El recorregut començava al pati i arribava fins a la plaça Major. |
| 25- Les nenes que tenien l’escola lluny de casa, es quedaven internes a menjar i dormir. O bé a mitja pensió. | 26- A l’internat es compartien moltes estones i així van néixer grans amistats. Les nenes internes eren molt treballadores. |
| 27- Hi ha un llenguatge típic solsoní:-Anar a monges (Volent dir anar a escola) | 28- Què fan monges avui? (Volent dir si hi havia classe)Al cap de 250 anys, encara avui fem monges! |
