Category Archives: FESTES

ELS JOCS D’ALGUNES GENERACIONS

cf.jpg

JOCS I MÉS JOCS

Avui farem memòria d’alguns jocs als que havíem jugat algunes generacions.  

JOCS DE PILOTA                                                    JOCS DIVERSOS

“PERIQUITO”

“Periquito,

se fue a la plaza,

compró pan,

y calabaza”

Es treballa la lateralitat en aquest joc perquè primer es fa amb les dues mans, després amb la mà esquerra i la dreta, picant un cop les mans, aixecant una cama i picant de mans …

A cada vers es tira la pilota a la paret i cada cop que acaba la cançó, amb un grau més de dificultat. Quan un perd, continua el següent.

SALT DEL CAVALL

Es tira la pilota a la paret i quan rebota a terra s’ha de saltar. El jugador següent fa el mateix i es posa al final de la fila.

“PIES QUIETOS”

Es posen els nens en rotllana i un nen al centre amb una pilota. El nen tira la pilota enlaire dient el nombre d’un dels seus companys. Tots els altres s’escapen i el que han dit el seu nombre intenta agafar la pilota el més ràpid possible. Quan ja la té diu: “Pies quietos” i tots els altres s’han d’aturar.

Fa tres llargues passes en direcció al que té més a prop i li llança la pilota intentant tocar-lo. Si el toca, llavors aquest para.

“CAMPS”

Es fan dos grups de jugadors. Els capitans dels equips des d’una distància de 3 metres, caminen pas a pas dient or, plata, or, plata… fins que el primer trepitja el peu de l’altre, i això li dona dret a triar primer el jugador que vol en el seu equip.

Quan ja han fet la tria es divideixen el camp en dos parts i els d’un equip tiren la pilota als de l’altre equip procurant agafar-la. Si no l’han agafada llavors un membre de l’equip va a l’altre grup. Hi ha versions poc clares d’aquest joc.

JOCS DIVERSOS

PASSAR L’ANELL

És un joc ideal per fer en dies de pluja. Tota una colla de nens en renglera i amb les mans en posició de resar esperen que el qui passa l’anell, els hi deixi a les seves mans. Quan ja l’ha deixat a les mans d’algú, canta passant la mà pel cap de tots els jugadors:

Pica martell

endevina qui té l’anell.

El que li toca endevinar-ho diu una persona. Si l’encerta passa l’anell, sinó paga penyora.

Pagar penyora- Vol dir que ha de donar una cosa seva i llavors per recuperar-la ha de fer el que els altres li manin.

EL SABATOT

El sabatot,

l’espardenyot

mans a darrere

i ulls aclucats.

A sota el pont del riu

fileu i dormiu (Tornada)

Qui s’ha pixat al llit?

Tots els nens en rotllana canten mentre un nen va voltant amb una sabata i la posa darrere d’algun company. I quan diuen, qui s’ha pixat al llit? El que té la sabata al darrere s’aixeca i persegueix al qui li ha posat. Si no l’atrapa, ell dona la volta a la rotllana.

ARRENCAR CEBES

Un jugador s’asseu a un banc i els altres a damunt seu en filera i ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa de pagès que arrenca les cebes i ha de fer molta força. Quan ja ha arrencat una ceba, la ceba arrencada ajuda al pobre pagès.

JOC DE LES ESTÀTUES

És una botiga d’estàtues. Hi ha un botiguer, un comprador i les estàtues. El botiguer toca les estàtues pel botó que les fa funcionar que és al cap. Les estàtues s’han de moure amb gràcia perquè el client les compri.

JOC DE CROMOS

Abans es feia col·lecció de cromos. Per tenir-ne més, es jugava amb els repetits. Es posaven en un terra llis i amb el palmell de la mà s’havien de girar donant cops a terra.

JOC DEL TELÈFON

Es posa el grup en filera i el de davant de tot diu una paraula al del darrere i aquest la diu al de més endarrere, i així fins a arribar al final. Després cada un repeteix la paraula que ha entès.

EL MAR

“Por el mar, por el mar

por la via, via, via

por el mar, por el mar

por la via va a pasar”.

Un parell de nens es donen les mans i es miren cara a cara. Tots els altres nens fan una filera agafats per la cintura. Passen per sota els braços del parell de nens anterior i canten la cançó. Quan arriba l’últim nen de la filera, es queda i li fan la pregunta: – Que t’estimes més or o plata? Segons el que respon, es col·loca darrere d’un d’ells. Quan ja ha passat tota la filera, fan força a veure quin bàndol guanya.

EL PARE CARBASSER

Un grup numerat de l’u fins a l’últim i un que fa de pare carbasser.

Comença dient el pare carbasser: -El pare carbasser quan va morir va deixar sis carbasses. El nombre sis ha de dir: -Sis no set . I així anar seguint la cadena fins que un està distret.

El que es distreu paga penyora.

Aquest joc és un exercici d’atenció.

El dia 1 de Juny celebrarem la festa dels 250 anys de l’Escola.

EN PAU ALINYÀ, FORJADOR D’UNA HISTÒRIA DE FA 250 ANYS

 cf.jpgLes inquietuds culturals de la ciutat es feien notar . La primera temptativa per tenir monges que es dediquessin a la formació i ensenyament de la joventut femenina de Solsona data del 1691. Els cònsols escriuen a Roma tot demanant a l’agent de precs que volgués servir-los per fer una fundació a Solsona de monges dominiques.Amb data de 31 de juliol de 1691, l’agent els contesta que per fer la fundació que li demanen, abans han de fer el convent i assegurar una pensió de vuit o deu mil doblers.Aquesta necessitat de la població s’allargaria encara uns quants anys més . El 30 de novembre de 1722, un advocat solsoní sense fills, féu testament. Pau Alinyà, que així es deia, és gràcies al seu testament un personatge il·lustre, que deixaria la seva empremta altruista gravada en la nostra història.L’1 d’agost de 1723 moria Pau Alinyà que havia disposat en el seu testament que tots els seus béns es dediquessin per a una fundació de monges de Santa Clara o bé a l’Ensenyança.Aquest testament s’havia de complir a la mort de la seva esposa, Maria Alinyà i Fontelles, la qual succeí el 27 de novembre de 1736.El 14 de gener de 1739 s’obtingué el permís d’edificació de l’Il·lustríssim Sr Bisbe de Solsona, Josep Esteve de Noriega.El 8 d’octubre de 1739, el rei Felip V va signar la llicència provisional per a la fundació. La primera pedra fou col·locada el 22 de gener de 1740.Es proposà la fundació a la Rvda M. Francisca Noner, priora del convent de l’Ensenyança de Barcelona, la qual es va comprometre a enviar a Solsona les religioses que fossin necessàries per dur a terme la tasca d’ensenyament de les nenes.El 14 d’abril de 1758 el Suprem Consell de Castella atorgà la llicència definitiva.El 19 de juny molt de matinada, sortiren de Barcelona en tartana les quatre monges encarregades de la fundació (el viatge durà tres dies):-M. Marianna Crusellas
-M. Antònia Vallgornera
-M. Marianna Brichfeus
-M. Rosa Gasch

El 25 de juny de 1758 van prendre possessió del monestir.

El pròxim 25 de juny l’escola farà 250 anys.

Al llarg dels anys,

com pluja fina,

ha amarat els camps,

espigues hi creixen .

Quants afanys!

El temps no esborra el llegat,

el referma en la història de la nostra ciutat.

Cònsol – Regidor d’un municipi.

Dobler – Moneda antiga

FIRA DE LA SOLIDARITAT

Esteu animats per la Fira de la Solidaritat?

Com ja sabeu, la finalitat d’aquesta Fira es ajudar-nos a reflexionar sobre la importància de solidaritzar-nos amb els països més mancats de recursos i recollir diners per finançar projectes de Mans Unides i de la Companyia de Maria.

Tots hi som benvinguts. Si voleu col·laborar a la Tómbola, venda de llibres, de flors, comerç just, elaboració de pastissos cassolans, ajudar a muntar i desmuntar, … passeu per l’Escola.

FIRA DE LA SOLIDARITAT

CELEBREM ELS 250 ANYS DE L’ESCOLA

anagrama 250 


 

Busqueu, remeneu i recordeu… 

Volem fer una exposició de fotos i material, de tot tipus, dels 250 anys de l’Escola de “Monges” i “Arrels”.

Necessitem que tots i totes ens en porteu.
Les podeu deixar a la porteria de l’escola, al Garric-Garrac o a cal Dach.

Si us plau, que hi posi l’any i de qui són, s’escanejaran i es tornaran. Teniu temps fins el dia 4 d’abril.

                                                                                                          GRÀCIES.