Les inquietuds culturals de la ciutat es feien notar . La primera temptativa per tenir monges que es dediquessin a la formació i ensenyament de la joventut femenina de Solsona data del 1691. Els cònsols escriuen a Roma tot demanant a l’agent de precs que volgués servir-los per fer una fundació a Solsona de monges dominiques.Amb data de 31 de juliol de 1691, l’agent els contesta que per fer la fundació que li demanen, abans han de fer el convent i assegurar una pensió de vuit o deu mil doblers.Aquesta necessitat de la població s’allargaria encara uns quants anys més . El 30 de novembre de 1722, un advocat solsoní sense fills, féu testament. Pau Alinyà, que així es deia, és gràcies al seu testament un personatge il·lustre, que deixaria la seva empremta altruista gravada en la nostra història.L’1 d’agost de 1723 moria Pau Alinyà que havia disposat en el seu testament que tots els seus béns es dediquessin per a una fundació de monges de Santa Clara o bé a l’Ensenyança.Aquest testament s’havia de complir a la mort de la seva esposa, Maria Alinyà i Fontelles, la qual succeí el 27 de novembre de 1736.El 14 de gener de 1739 s’obtingué el permís d’edificació de l’Il·lustríssim Sr Bisbe de Solsona, Josep Esteve de Noriega.El 8 d’octubre de 1739, el rei Felip V va signar la llicència provisional per a la fundació. La primera pedra fou col·locada el 22 de gener de 1740.Es proposà la fundació a la Rvda M. Francisca Noner, priora del convent de l’Ensenyança de Barcelona, la qual es va comprometre a enviar a Solsona les religioses que fossin necessàries per dur a terme la tasca d’ensenyament de les nenes.El 14 d’abril de 1758 el Suprem Consell de Castella atorgà la llicència definitiva.El 19 de juny molt de matinada, sortiren de Barcelona en tartana les quatre monges encarregades de la fundació (el viatge durà tres dies):-M. Marianna Crusellas
-M. Antònia Vallgornera
-M. Marianna Brichfeus
-M. Rosa Gasch