HUME. Sobre el sentiment moral

La segona part de l’aproximació a Hume vindrà pel camí de la filosofia pràctica. Potser la part més destacable del seu pensament, i que enllaça amb el seu paper d’il·lustrat i de representant del canvi que la filosofia moderna opera en les condicions de veritat del pensament.

L’apendix Sobre el sentiment moral, breu però interessant, ens situarà en la proximitat del plantejament de la voluntat allunyada de la raó i propera, en la seva disposició per a l’acció, a la valoració moral.

Hume. Resum del tractat de la naturalesa humana

El camí de la filosofia moderna, iniciat amb Descartes, el continuem amb les tesis de l’empirisme britànic. La il·lustració, com a model de la modernitat, estarà exemplificada per la figura de David Hume.

Per començar a fer-nos una idea, caldrà llegir el Abstract, o Resum del Tractat sobre la naturalesa humana.

El Discurs del mètode

El discurs del mètode inaugura una nova forma de relació entre la veritar i el discurs. A partir de Descartes, la construcció del subjecte es fa a través de la seva relació amb el descobriment de les possibilitats de si mateix, que creix en la mesura que la raó articula un discurs modelat en el mirall de les matemàtiques.

Caldrà llegir Descartes des de la perspectiva de la seva funció inaugural d’àmbits molt actuals: el jo, la il·lusió de la realitat sensible, el paper de l’experiència en el coneixement, els límits de la raó, la possibilitat de Déu…

CITACIÓ BIBLIOGRAFIA TERMCAT

Uniformitzar els diferents criteris de citació bibliogràfica és fonamental quan volem fer un escrit propi i deixar constància de les fonts utilitzades.

Els criteris que s’enllacen són els del TERMCAT (El centre de terminologia catalana). No són els únics; però són els que, des de l’IES s’han acordat com a propis.

Feu-ne un bon ús!!

EL MALESTAR EN LA CULTURA

La visió de Freud envers les malalties socials és, potser, encara més interessant que la que exerceix sobre el propi home.

Aquest text és una excel·lent introducció en els darrers pensaments socials de Freud, el seu pessimisme i l’analogia entre el cos impossible: territori de lluita eterna entre els impulsos d’eros i thanatos i la societat, que s’hi veu reflectida.

Llibre VII

L’estructura de la República (Resum de la República) mostra el model platònic de Paideia. Els diferents coneixements que cal anar assolint són la mostra més evident del dificultós camí d’accés als models ideals. L’home ha d’anar, més enllà del sensible, en direcció al reconeixement de les formes que donen el ser a les coses. Però també cal copsar quin és el compromís ètic del que així, en aquesta contemplació, es forma: el coneixement té un fons social impossible d’ignorar, en Plató.

Aquest camí inclou moltes de les ciències matemàtiques i musicals que, el mateix Plató, proposava com a imprescindibles. De la lectura d’aquest fragment de la República n’ha de sortir la idea que el camí del coneixement, de forma natural, s’estructura en funció del coneixement discursiu (propi de la raó), arribant a la intuïció de les idees.

Menó, Plató

Ara ja és el moment de començar per la lectura de la filosofia; i, segurament, no hi ha literatura més filosòfica, o filosofia més literària que la de Plató. Aquest motiu seria suficient per proposar-lo com a primera lectura del curs; però si li afegim l’interès que té en relació a la temàtica dels conceptes que ens ocupa en aquests moments, la recomanació es torna necessitat.