Filosofia: el curs comença

dsc_0537.JPG

Per on començar?

Pel principi sembla una bona manera.  Però, on és?

Potser és en l’estudi dels clàssics on podem trobar el símptoma del desengany que es produeix per la manca d’interès al voltant dels estudis més rigorosos. Potser és a través del lèxic, de la textualitat; o potser a través de les biografies: les vides exemplars (o bé ho semblen) de tants filosòfs, com ara Sèneca, o Plató o Nietzsche…

Però tot inici és un camí que ens eliminarà la resta. No els podrem caminar tots; i la tria ja és una renúncia. La metodologia del coneixement filosòfic no és eclecticisme, i necessita un ordre i una estructura.

Per què, doncs, començar justificant allò que és un fet? La filosofia és un coneixement essencial. Del qual només abominen els qui mai la van poder entendre: aquells que, ara l’han rtancat en una reserva índiade coneixements tangencials.

El curs comença: i ho fa com sempre…amb una posta de sol sobre l’horitzó de l’esperança.

Esperant que es faci de dia! I que la vida no s’allunyi de la reflexió tant de pressa com ho fa el desig de saber de les aules.

Citant a Hegel: “Cuando la filosofía pinta con sus tonos grises, ya ha envejecido una figura de la vida que sus penumbras no pueden rejuvenecer,  sino sólo conocer; el búho de Minerva sólo alza el vuelo en el ocaso.  “Pròleg als Principis de la Filosofia del Dret“.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *