Monthly Archives: noviembre 2008

ÈTICA I POLÍTICA. PLATÓ I LA SOCIETAT “JUSTA”

 

De quina manera ens mostra Plató la relació entre la política i la seva antropologia? A través de la concepció d’un estat just on tothom faci allò que correspon a la seva naturalesa. Els homes i les dones de la societat que Plató entén com a ideal són separats, des de bon principi, dels seus pares per tal que l’Estat els pugui educar. Seran els que hi entenen, els que saben i són els millors (aristoi) els qui prendran les decisions oportunes sobre la paideia (educació).

Qui pot sinó saber què és recomanable per a cadascun dels futurs ciutadans? Si algú és fill d’ineptes -pensa Plató- ha de patir la seva ineptitud en la seva educació? No és millor que tothom sigui educat pels millors?

D’aquesta manera, l’educació és el primer component essencial en la construcció d’una societat ideal. El següent és fer que tothom accepti que allò que pot aportar al col·lectiu està en funció de les seves capacitats i no dels seus desitjos. Qui fa allò que sap fer, de la millor manera, actua seguint la seva virtut i, per tant, contribueix, de la millor manera possible al bé comú.

La relació, per tant, entre ètica i política, en Plató, és el ciment que assegura la justícia de les accions individuals i col·lectives. I en funció de la guia del filòsof rei: únic ciutadà que pot aconsellar sobre la viabilitat pràctica del Bé.